Memòria històrica > Articles i documents

Carles Camp. La primera associació independentista

La primera associació independentista coneguda, constituïda a principis del segle XX, no ho va ser en territori de l’estat espanyol. Hi havia una raó fonamental: els seus components haurien anat a parar tots a la presó i l’associació hauria estat suprimida, d’acord amb la legislació espanyola. No calia ni intentar-ho, sinó era directament en la clandestinitat.

És evident que, en aquells anys, ja hi havia independentistes a Catalunya, però com que manifestar-ho públicament suposava acabar a la presó, s’havien de camuflar dins de les diverses associacions catalanistes existents.

Només fora del territori controlat per l’estat espanyol, l’independentisme es podia manifestar sense embuts. Així va ser en un lloc llunyà, on hi vivia una nombrosa i activa colònia catalana: Cuba.

A banda de participar en molts i exitosos negocis, tan comercials com industrials, els catalans instal·lats a l’illa dugueren una intensa vida cultural i associativa. Sense aïllar-se de la realitat en què vivien, tenien molt clares les seves arrels. Estaven molt agraïts a Cuba, però mai van oblidar que eren catalans i, molts d’ells, també catalanistes i independentistes. Així ho explica la cubana Irina Fontanet:

“A diferència d’altres grups ètnics, [els catalans emigrats a Cuba] no van constituir un component portador d’una cultura absolutament tancada en ella mateixa, ni tampoc en fou la seva intenció, perquè en aquest procés formatiu, els homes joves i solters, en la seva majoria, es mesclaren amb la població criolla i d’altres nacionalitats (...) A més, molts d’ells venien marcats per sentiments patriòtics i ànsies de llibertat(...) Aquest caràcter obert va estar present a l’hora de fundar o integrar les societats de reunió de diverses menes, aspecte que demostra en les seves projeccions programàtiques un interès en relacionar-se amb tots els grups socials, sempre que mantinguessin un estatus cultural d’acord amb les seves exigències de identitat.[1] “

Aquestes societats van haver d’aguantar les impertinències del cos diplomàtic espanyol que les denunciava davant de les autoritats cubanes perquè només lluïen la bandera catalana junt a la cubana i mai l’espanyola ni en les seves façanes, ni en les seves oficines, ni en els seus actes públics. Les autoritats cubanes, en tots els casos, no van fer cas d’aquestes denúncies, ja que es tractava d’associacions cubanes que complien la llei cubana. Moltes d’elles van estar actives fins el 1959, amb l’arribada del totalitarisme castrista d’ideologia comunista que no tolera, entre moltes d’altres, la llibertat d’associació.

Recordem que, l’any 1928, Macià va ser rebut per la colònia catalana amb un extraordinari entusiasme, va presidir un seguit d’actes en olor de multitud i que van ser els catalans residents a Cuba els que, majoritàriament, van finançar l’intent fallit d’invasió militar del Principat des de Prats de Molló.

Les associacions creades per catalans mai van ser ni exclusivistes ni excloents, ja que qualsevol persona, de qualsevol nacionalitat o condició social, s’hi podia inscriure, sempre que estigués d’acord amb els principis fundacionals i els estatuts i finalitats de l’associació. A banda de ser entitats d’ajuda mútua, duien a terme múltiples activitats culturals: teatre català, caramelles, sardanes, concursos literaris, esport, publicacions periòdiques, entre d’altres. També va ser-hi molt important l’activitat política d’ideologia catalanista que totes van dur a terme a més o menys intensitat.

Mai van oblidar que eren associacions catalanes i catalanistes i, en conseqüència, que no eren espanyoles. Com a anècdota significativa, quan alguna d’elles jugava un partit de futbol amb alguna associació espanyola l’equip català es deia Catalunya, i l’altre, Español, tal i com ho reflectia la premsa cubana de l’època[2].

La primera publicació cubana escrita en llengua catalana va ser La Gresca que va aparèixer a Santiago de Cuba el 1869 i, a aquesta, n’hi van seguir un munt.

Entre elles, cal destacar la revista Fora Grillons! també fundada a Santiago el 1906, amb caràcter mensual i, com explica Irina Fontanet: “es presentava en la seva portada com un diari nacionalista català, va perdurar més d’un any i es va convertir en la primera publicació on per primer cop la diàspora catalana expressava explícitament les seves conviccions de reivindicar la independència de Catalunya [3].”

El 1897, en ple auge del catalanisme polític fou creada l’Asociación Juventud Catalana, molt activa en temes de defensa del catalanisme. El 1900, ja sense la pressió espanyola al damunt, aquesta associació es va convertir en el Centro Catalán, també anomenat Centro Catalanista, que tenia com a principals objectius vetllar pels interessos morals i materials de Catalunya, treballar en defensa de les Bases de Manresa i demanar l’ingrés en la Unió Catalanista de Barcelona[4] [5].

El Centro Catalán va patir alguns problemes interns, motiu pel qual, un dels seus fundadors, Salvador Carbonell Puig va decidir crear una nova organització, amb un autèntic caràcter patriòtic i cultural[6]. Ens explica Irina Fontanet que “el setembre de 1907 va néixer el Grop Nacionalista Radical Catalunya, amb el propòsit ferm de respondre als seus ideals llibertaris, encaminats a la lluita per a l’emancipació de la terra catalana del jou que li imposava la monarquia espanyola, i així ho expressava de forma explícita i ben obertament a l’inici dels reglaments, que en els des dels seus inicis expressaven:

La finalitat preferent d’aquesta entitat era, i havia de ser, la de treballar amb afany (ahínco) per obtenir l’absoluta independència de Catalunya. Essent en un tot nacionalista reconeixerà com a entitat directora del nacionalisme la Unió Catalanista de Barcelona a la qual s’hi adherirà mentre no s’aparti del criteri radical que ve sostenint[7] [8].

Així ho confirma l’historiador Joan M. Ferran Oliva:

“En els primers anys del segle XX fou creat a Santiago de Cuba el Centro Catalanista el qual, el 15 de setembre de 1907, es restaurarà amb el nom de Grop Nacionalista de Catalunya i va a adoptar una bandera independentista amb una estrella solitària al mig, encara sense el triangle. L’inspirador del Grop fou Salvador Carbonell i Puig. En el primer article dels seus estatuts proclamen que l’objectiu de l’entitat és treballar per tots els mitjans possibles amb la finalitat d’atansar la complerta independència de Catalunya. El Grop, segons proclamaven els seus directius, fou la primera entitat catalana a Cuba que es va declarar francament separatista sense subterfugis. Membres d’aquesta institució publicaven l’esmentada revista Fora Grillons!, de nom bastant suggestiu[9].

El fet de fer servir el mot Grop va ser primer un error tipogràfic, però el van mantenir perquè en català ‘grop’ significa ‘nus de fusta’, una unió, perdurable i resistent que encaixava amb el caràcter i la determinació dels fundadors. Va ser sempre una associació molt activa en pro de la independència de Catalunya, fins al seu tancament forçat el 1959 per Fidel Castro.

Carles Camp

2/02/2016

Per a saber-ne més:

Junqueras, Oriol, Els catalans a Cuba, Edicions Proa, S.A. , 1998

Santasusana i Corzan, Marc, La determinant aportació sitgetana als projectes d'alliberament nacional. Les trajectòries de Salvador Carbonell i Puig, Ramon Planes i Izabal i Pere Curtiada i Ferrer, Grup d'Estudis Sitgetans, Sitges, 2010.

El llibre escrit per Irina Fontanet conté una nombrosa i molt interessant bibliografia.

[1] Fontanet Gil, Irina. Catalanes en el Oriente de Cuba. Editorial El Mar y la Montaña, Guantánamo, 2013, p. 10.

[2] Fontanet Gil, Irina, op.cit., p. 41.

[3] Fontanet Gil, Irina, op.cit., p. 41-42.

[4] Fontanet Gil, Irina, op.cit., p. 42-44.

[5] Archivo Histórico Nacional de Santiago de Cuba, Sociedades extrangeras, lligall 2.568.

[6] Crexell, Joan. Origen de la bandera independentista. Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 2008.

[7] Fontanet Gil, Irina, op.cit., p. 46-47.

[8] Archivo Histórico Nacional de Santiago de Cuba, Sociedades extrangeras, lligall 2.568.

[9] Joan M. Ferran Oliva, La Constitució Catalana de l‘Havana, Pagès Editors, Lleida, 2005, p. 42-43.

Carles Camp. La primera associació independentista

Política de cookies