La Comissió de la Dignitat exigeix que la Caixa restitueixi simbologia catalana suprimida

La Comissió de la Dignitat exigeix que la Caixa restitueixi simbologia catalana suprimida i l’honor d’ex-dirigents represaliats per Franco

La Comissió de la Dignitat ha convocat la premsa davant la seu central de la Caixa on ha fet arribar la seva petició, a l’actual direcció de la Caixa, perquè es restitueixin els elements de simbologia catalana que decoraven la façana de la Seu principal de la institució a la Via Laitena. Aquests elements foren eliminats pel franquisme i mai restituïts. També hi ha anunciat que a la Nt de la Memòria (3 de març) s’hi farà un homenatge “In memòriam” a Lluís Serrahima i Camin 1870-1951 i Josep Boix i Raspall 1887-1973 - respectivament president i director general de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i Estalvis de Catalunya i Balears abans del 1939- que van ser destituïs i represaliats pel franquisme al final de la Guerra Civil. Aquests dirigents de la Caixa van tenir una actitud de valent defensa de la Generalitat i dels valors republicans i de la dona treballadora, que mai no ha estat prou valorada.

Article de Sílvia Marimon per al diari Ara

La Comissió de la Dignitat demana a La Caixa que restitueixi les inscripcions en català i els escuts

La Comissió de la Dignitat ha reclamat a La Caixa que restitueixi les inscripcions en català de la façana de l'antic edifici central de l'entitat a Via Laietana i els dos escuts de Catalunya a les dues portes d'entrada. Tots aquests símbols van ser esborrats pels franquistes després de la Guerra Civil. Actualment només s'hi pot veure el nom de l'entitat en castellà. "Durant la República i la Guerra Civil hi havia el nom de l'entitat en català i en castellà, i al damunt del grup escultòric s'hi podia llegir Casal de l'Estalvi", explica el portaveu de l'entitat, Josep Cruanyes. Els franquistes també van arrencar tot el terra, que era hidràulic i amb l'escut de Catalunya dibuixat.

La Comissió de la Dignitat formalitzarà la seva petició en una carta que enviarà a l'entitat financera el proper 13 de març. " Creiem que restituir aquestes inscripcions és important, un acte de justícia envers la llengua i el nostre país", diu Cruanyes. Per al portaveu de la Comissió de la Dignitat també és important fer aquest acte simbòlic en homenatge a les persones que van ser represaliades i que van liderar La Caixa abans del franquisme. És el cas de Josep Maria Boix (1887-1973) i Lluís Serrahima Camim. Boix va estar al capdavant de l'entitat i la va defensar durant la Guerra Civil. Quan ell era el director de La Caixa, formaven part del consell d'administració intel·lectuals com Pompeu Fabra. Amb la victòria franquista, l'entitat va ser depurada i es va nomenar director general Enrique Luño Peña, que va continuar al càrrec fins al 1976. Boix va ser empresonat.

Condemnat per fer servir el català

Boix va ser acusat, entre altres coses, de "desafecció" al règim. "Como persona desafecta al Glorioso Movimiento Nacional y por ayudar a principios democráticos y marxistas en detrimento de los ideales que informan los buenos españoles amantes de la España Imperial". També se'l va castigar per la seva "catalanitat": "Colaboró con dirigentes del partido Acció Catalana a quienes facilitaba medios financieros en varias ocasiones, entre los cuales merece especial atención la compra de la colección Planidura". La compra de la col·lecció Planidura d'art gòtic va ser feta per la Generalitat per 7.000 pessetes, per un crèdit signat pel president Macià, i va permetre obrir el Museu d'Art de Catalunya el 1934", detalla Cruanyes.

Les acusacions continuaven: "Este señor es francamente catalanista, como lo era la orientación de la Caja que en todos cuantos actos citados intervino, usó siempre el catalán y ese catalán rebuscado propio de los que sienten el catalanismo, ya que la Caja vivió en constantes relaciones con la Generalitat, prestando bajo la dirección del señor Boix distintos servicios de tesorería y facilitándole crédito y dinero".

Boix va ser condemnat per Auxilio a la Rebelión a 12 anys de presó. En va complir tres. Se li va imposar una multa de 3.000 pessetes i va ser desposseït del deganat de la Facultat de Dret i de la càtedra de dret mercantil.

Ara.cat 18/02/2016

La Comissió de la Dignitat exigeix que la Caixa restitueixi simbologia catalana suprimida

Política de cookies