Ruta de la independència

On era la redacció de la publicació satiricopolítica Cucut que van assaltar oficials de l’exèrcit espanyol l’any 1905? On es troba exposada la bandera independentista més antiga que es conserva? Qui eren i d’on van sortir els primers detinguts en una manifestació de l’11 de setembre l’any 1901? Qui va col·locar la placa commemorativa al Fossar de les Moreres? On es van conjurar els implicats en el complot del Garraf contra el rei Alfons XIII? On es reclutaven els militants armats que, amb Francesc Macià, van participar en els fets de prats de Molló? On era el Cadci, on van morir joves independentistes el 6 d’octubre del 1934? Qui eren i on s’organitzaven els membres de la secció militar del Front Nacional de Catalunya que durant els anys quaranta s’enfrontaven al franquisme vencedor?

La fundació Reeixida, amb un “projecte de recuperació de la memòria nacional”, vol respondre aquestes i moltes altres preguntes amb la Ruta de la independència a Barcelona (1878-1946), que consisteix a traçar un recorregut pels “llocs de residència, l’activitat política i els espais de record de diverses personalitats” vinculades al moviment sobiranista des de finals del segle XIX fins a mitjan segle XX, per tal de “reivindicar el seu llegat en el conjunt de la història de la ciutat i del país, recordar-ne la vigència i normalitzar-ne la divulgació en el conjunt de la societat”. La ruta es desenvolupa per mitjà de circuits diferents conduïts per “un guia expert i documentat en la matèria que farà una explicació als grups de participants, amb el suport extern de noves tecnologies, codis QR i beacons, amb app inclosa, per fer-la més dinàmica i interactiva”. Aquests suports electrònics també permeten als participants realitzar-la per lliure o interessar-se per un dels seus punts en concret. Les rutes tenen l’aval i la col·laboració de l’historiador Fermí Rubiralta.

Des que el metge i assagista polític barceloní Josep-Narcís Roca Farreres va escriure Dos procediments per a l’emancipació, el 1878 –considerat el primer text inequívocament independentista-, fins avui l’independentisme català ha viscut més de dues terceres parts del temps en períodes de clandestinitat, en estat d’excepció o en dictadures militars. Segons Oriol Falguera, ànima del projecte, “per aquest motiu es convenient i de justícia reivindicar el moviment sobiranista i la seva gent al llarg de la història dels últims cent anys i escaig”.

La iniciativa pretén revalorar el recorregut històric, continuat en el temps, “d’aquells patriotes, i fer que els seus objectius de llibertat i igualtat entre els pobles es puguin assolir i es puguin plantejar, ara, per mitjans pacífics i democràtics”. Barcelona – principalment els barris de Ciutat Vella i l’Eixample- concentra les passes de ciutadans il·lustres però poc coneguts que van forjar les bases del sobiranisme català a partir de la seva acció individual i col·lectiva. Recordar-les, juntament amb les entitats i organitzacions que ells van fundar, “ens permetrà fer-ne renéixer els valors, les accions i les anècdotes, com ara els seus llocs de naixement o de residència, on van créixer políticament, on van elaborar les seves accions, on van ser detinguts, ferits o empresonats...” conclou Oriol Falguera.

El Punt Avui. 24/05/2016

Ruta de la independència

Política de cookies