Els Àustries i Catalunya > Articles i documents

Francesc Roca. Catalunya, motor de canvi

“L'imperi de Carles I, el primer Imperi Universal modern, neix quan aquest rei (de Castella-Lleó i de Catalunya-Aragó) esdevé, el 1517, des de Molins de Rei, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. I, des de Barcelona, crea, al 1535, el Virregnat de Nova Espanya i, al 1542, també des de Barcelona, el Virregnat del Perú”

La societat catalana és –i ha estat en el passat- motor d'alguns dels canvis, en camps molt diversos, que han anat configurant els diversos imperis dels quals, d'ençà del 998, ha format part.

A la segona dècada del segle XXI: 1) en el pla polític, a partir del referèndum de 2009 d'Arenys de Munt, l'aposta per un estat propi, pròxim (i no contaminant), 2) en el pla financer, transformant una caixa de estalvis en un banc que assaja de mantenir l'esperit d'una caixa, 3) en el camp de la salut pública, liderant la recerca biomèdica amb, per exemple, la descoberta de noves vacunes o lluitant per la visibilitat de la salut mental, 4) en la comunicació audiovisual, amb un reguitzell de nous programes i de nous productes d'èxit, originats, sovint, en els mitjans públics, com TV3 o Catalunya Ràdio.

De l'actualitat en parlem cada dia, és clar. Però el que cal subratllar és que aquesta funció de motor innovador de la societat catalana actual no és nova. Fins i tot, podem trobar-ne pistes en moments com ara el segle XVI, als inicis de la modernitat.

De fet, l'imperi de Carles I, el primer Imperi Universal modern, neix quan aquest rei (de Castella-Lleó i de Catalunya-Aragó) esdevé, el 1517, des de Molins de Rei, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. I, des de Barcelona, crea, al 1535, el Virregnat de Nova Espanya i, al 1542, també des de Barcelona, el Virregnat del Perú. Seguint el model català dels virregnats (inventat el 1343 per a Mallorca). Un model que no serà imitat fins molt més tard per altres estats, com Portugal, Anglaterra o França.

Per funcionar, aquest imperi necessitarà un munt d'instruments. Per exemple, necessitarà fer números, calcular. Aquí, la societat catalana també s'avança. Així, l'aritmètica comercial moderna més antiga que es conserva a Europa és Suma de la art de arismètica (Barcelona, 1482) de Francesc Santcliment. En llengua catalana. Suma, incorpora el número zero, de origen hindú-aràbic. Anterior, només hi ha una aritmètica en italià més curta i sense autor. Seguiran altres títols, en altres llengües. En català, Aritmetica mercantivola (Lió, 1521), de Joan Ventallol. Un llibre publicat en català a Lió, una de les capitals comercials d'Europa. A finals del XVI, es publicarà Bernat Vila: Reglas breus de arithmetica (Barcelona, 1597).

Els comerciants d'un imperi s'han d'entendre. Amb lingua franca i amb diccionaris. A Perpinyà, al 1502, s'editarà un Vocabulari català-alamany y alamany-català. És, possiblement, un dels primers diccionaris bilingües entre dues llengües modernes. L'editor, Joan Rosembach, un impressor alemany instal·lat a les terres catalanes.

Els navegants necessiten regles comunes. La primera edició del Llibre del Consolat de Mar (Barcelona, 1484) fou realitzada per Nicolau Spindeler, un altre alemany instal·lat a Catalunya. Seguirien nombroses edicions: 4 en català al segle XVI i, al mateix segle: en italià, francès i castellà, al XVIII, en holandès i en alemany (i en català i en castellà), al XIX, en anglès.

Un imperi modern ha de vetllar per la salut pública. Aquí, també, l'aportació catalana és anterior i és innovadora. L'Hospital de la Santa Creu, creat el 1401, és el primer hospital públic general del món. D'altra banda, una de les primeres farmacopees editades de la història és: Concordia apothecariorum Barchinone (Barcelona, 1511). La bona salut catalana ve de lluny.

‘Secrets d'agricultura'

Entre 1617 i 1718, el Llibre de secrets d'agricultura, casa rústica i pastoril, de Miquel Agustí, fou reeditat unes 20 vegades (en traducció castellana) amb la inclusió d'un vocabulari en 6 llengües de 1.600 termes agrícoles. Al darrere d'aquest èxit sorprenent, hi ha el bon funcionament del model de l'agricultura pagesa catalana, basada en el mas i els contractes d'emfiteusi. Tot i que, cal recordar-ho, la Guerra dels Segadors de 1640 fou una de les primeres revoltes populars antimonàrquiques d'Europa, que tingueren una direcció política/institucional.

L’econòmic

10-07-2016

Francesc Roca. Catalunya, motor de canvi

Política de cookies