GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Manel Capdevila. Quan a Navarra es parlava català

Manel Capdevila. Quan a Navarra es parlava català


Dir que a Navarra els segles XIII i XIV es parlava català sembla una afirmació sorprenent i molt agosarada.
 
Certament, a la part més muntanyenca del país l’idioma era l’eusquera, de ben segur en una àrea més extensa que l’actual. Quant a la part romanitzada, sempre se’ns ha dit que, ja en aquell temps, s’hi parlava el castellà. Tanmateix els dos documents que presentem a continuació contradiuen la rotunditat d’aquesta afirmació.
 
El primer, trobat per Arastegui-Sanz, prové de l’arxiu de la Cámara de Comptos del regne de Navarra, que era l’arxiu on es documentava tota la comptabilitat (ingressos i despeses) del regne i de la casa reial i diu:
 
Partids del canon (i)
Año dm. vi°ecc I xxvni"
Aquet fon les deppens fons p mandenicnt den Seynoy Theasaurer de
Navarr p lo cano q manda fer etc..»
P.° xxi!| dies en juyn v dodzens de fer p far las plates
de dit cano XXIIIJ J j .
It, lo dit jorn qzc carbón bal vii| _g
// p casq p son jornal en far las das plates ( 2 ) . . . . vi[ _ g
It carbón p jar la dch pyx xxxv qzc bal la carg"
t ni| j * v ^ xvi| j ? V| &N-
// / far cabila < latn de Jcr p la día pyx xvi| _g
// p far los cercx den dit cano dotzens de fer
á xvii| Ji ili| 1.x J
// p far hi cerex deu dit cano les quals son faits en
la do sont Job vqz
de carbón costa la qz ix J¿ monta xlv J
H costa lo fust e farlo á la form deu dit cano XIJ Jj
It p justar (ó juntar) lo fust dotzens de fer bal x J3 IIIJ
// / entrar los cercos au dit cano sen xí I JJ
It suesthiment d une faurgue do sont job de petos ferrer
e dus ayudans obran x dies costa la día faur~m
gue bal xxx Jj
// p son jornal por die nij j j bal x 1 j j
It destauzat la caban de la ferrarie de far fer xxvii| j j
 
 
Un text perfectament intel·ligible en català, encara que, de fet, sembla més occità que no pas català, tot i que en aquells temps la diferència entre ambdós idiomes era molt menor que ara.
 
L’altre document, del 1304, és molt més impactant per dues raons. La primera, és que no es tracta d’una simple anotació com l’anterior, sinó que és un document de gran importància per a la història del regne de Navarra: ni més ni menys que l’acta de fundació de la seva capital, Pamplona, dita Pampalona en el text, ciutat que en euskera s’anomena Iruña, i que va néixer de la fusió tres burgs veïns.
 
El document original es troba a l’Ajuntament de Pamplona. Aquí tenim una transcripció en grafia moderna. El text a què ens referim comença en el quart paràgraf, després de la presentació.
 
Acta d'unió de tres borgs de la Navarreria (San Nicholau, Sant Miguel i Sant Cernin) per a formar Pampalona (1304)
 
 
 
El més curiós és que, a part dels cognoms i els acabament en "z" propis del gascó occità, la resta de paraules del text són catalanes, tret alguns castellanismes: mandava, razón , seis, doce.
 
El document ha estat trobat per Pablo Ilaguerri, que va fer el pròleg i les notes d’una edició escrita en provençal de Guilhem Aneliers de Tolosa, escrit en algun moment abans de 1291, any de la seva mort, editat per Hugo Press el 2012. Si bé Pablo Ilaguerri diu que és provençal, el text sembla escrit en català amb els habituals occitanismes o provençalismes amb què s’escrivia el català de l’època.
 
A banda d’això, el text fundacional de Pamplona sembla evident que és un text escrit en català, ja que és perfectament llegible en aquest idioma, amb influència occitana i algun castellanisme, no pas gaire diferent del català que s’escrivia llavors a Catalunya.
 
El lector se’n pot fer el seu propi judici.
 
En aquells temps s’acostumava a fer servir el llatí en el redactat dels documents oficials. Tenint en compte, però, que la gran majoria de la població no entenia aquest idioma cada cop més els documents es van anar redactant en ‘vulgar’, és a dir, en la llengua del poble perquè, en ser llegits (poca gent sabia llegir), tothom pogués entendre el seu significat. En aquest document veiem clarament quina era la llengua del poble de Navarra en aquells temps, a banda de l’euskera, és clar.
 
Queda pendent trobar l’explicació del fet de que el català fos l’idioma del poble navarrès en aquells temps.
 
Manel Capdevila
25/10/2016
 
 
 


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici