GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat

Actualitat

Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Sebastià Bennasar. Joanot Martorell, autor de La Celestina?

Sebastià Bennasar. Joanot Martorell, autor de La Celestina?


Manuel Civera i Gómez, publica amb Neopàtria “La gènesi de la Celestina. De Morvedre a Joanot Martorell.
 
La Celestina és el nom curt amb què es coneix l’obra Tragicomedia de Calixto y Melibea, atribuïda a Fernando de Rojas, -que nomes va agafar el manuscrit original i el va acabar i li va donar forma- una de les obres castellanes més reconegudes dels inicis de l’època moderna i tradicionalment situada a Salamanca, on encara avui en dia es pot visitar el suposat hort o jardí dels dos personatges de l’obra -un dels indrets més encantadors de la ciutat lleonesa. Però què passaria si aquesta obra tingués uns orígens de catalanitat indubtable?
 
Aquesta és la tesi que proposa Manuel Civera i Gómez (Sagunt, 1947) en el seu llibre La gènesi de La Celestina, publicat fa uns mesos per l’editorial Neopàtria. I no només és el fet que aquesta catalanitat sigui indubtable, sinó el fet que l’autor del text que inspira l’obra sigui ni més ni menys que Joanot Martorell.
 
Civera, que ha fet un llibre amè i tot i això ben documentat, parteix de la possibilitat que en l’origen de l’obra pugui haver-hi un fet real: una causa criminal exhumada a l’arxiu Municipal de València i que té com a protagonistes la ciutat de Morvedre (l’actual Sagunt) i una parella: el mestre Joan Argent i Úrsola Vilaroya, jove esposa de Jaume Erau. La causa és de 1427-1428 i segons Civera degué ser bastant important fins al punt que la trobem esmentada a L’Espill, de Jaume Roig.
 
Manuel Civera
 
Segons l’autor, aquests amors ocorreguts a la medieval ciutat de Morvedre són els que inspiren la redacció de la part “encoberta” de l’obra que acabà Rojas. A La Celestina, això és ben cert, no hi ha cap esment que pugui identificar sense dubtes la localització geogràfica, i si bé és cert que tothom la relaciona amb la Salamanca de Rojas, al text no hi ha cap referència.
 
El llibre també dóna arguments a bastament per atribuir l’autoria oculta de les primeres tres parts del text a Joanot Martorell, l’autor del Tirant lo blanc. Per a fer-ho es basa tant en la comparativa de determinats fragments i expressions entre les dues obres, com en la possibilitat del pas del manuscrit de Martorell a la família dels Rojas. I és que Martorell va ser procurador del castellà Fernando de Rojas, comte de Dènia. Per descomptat, si Martorell en fos l’autor, tal com Civera proposa, l’obra s’hauria escrit originàment en valencià. Sigui com sigui, la polèmica està servida i aquest llibre contribuirà de ben cert a incidir en la investigació sobre aquest autor encobert. Un text apassionant, com la mateixa història.
 
 
17/10/2016


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici