GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Sonia Gutiérrez. Les altres Barcelones del món

Sonia Gutiérrez. Les altres Barcelones del món


Barcelona, amb la seva Sagrada Família, el seu Barri Gòtic, la seva ànima mediterrània i el seu orgull olímpic, és una ciutat única. Però no és l'única ciutat que es diu Barcelona. Almenys hi ha altres 52 localitats al món que ostenten aquest nom o els seus derivats. Sense comptar amb la gran quantitat de rius, muntanyes i parcs que han adoptat també el nom de la ciutat catalana.
 
Una recerca realitzada per EL PERIÓDICO en diverses bases de dades i atles ha permès identificar les ‘altres’ Barcelones, que estan repartides en una quinzena de països, des de la caribenya illa d'Aruba fins a les Filipines. Pot ser el nom sol o formant part d'un topònim compost (Santo Antônio de Barcelona al Brasil, Villa Barcelona a Puerto Rico…) o adaptat a l'idioma del país (Barcelonne a França, Barcellona a Itàlia...).
 
Hi ha Barcelones de totes les mides, des de la metròpolis de més de 600.000 habitants de Veneçuela fins a poblets, i fins i tot districtes o barris que formen part d'un altre municipi més gran. Es concentren principalment a Llatinoamèrica, Europa i les Filipines, encara que també n'hi ha algunes als Estats Units.
 
Colòmbia és el país amb més Barcelones, almenys n'hi ha 14 de comptabilitzades. La segueixen, per ordre numèric, les Filipines (7), França, els Estats Units i Veneçuela (5 cada una), Puerto Rico (4), el Brasil (3), Bolívia (2) i l'Equador, Itàlia, Mèxic, el Regne Unit i Aruba, amb una Barcelona cada una. En el gràfic interactiu hi ha informació de totes elles.
 
 
 
L'EXTRAOFICIAL
 
Cas a part mereix la població de l'Alguer, a Sardenya (Itàlia), el nom no oficial de la qual és Barceloneta. Encara que no consti en els mapes, els alguerencs anomenen així la seva ciutat perquè va ser repoblada per catalans que provenien sobretot de Barcelona, després que la Corona d'Aragó expulsés el 1345 els genovesos que controlaven la localitat. L'Alguer, com la resta de Sardenya, va deixar d'estar sota domini espanyol el 1720.
 
LA INFLUÈNCIA DEL BARÇA
 
L'empresari català Pedro Maspons Camarasa va fundar el 1945 a l'Equador un poble anomenat Barcelona, segons explica Sergio Parra al Diario del Viajero. Però molt més conegut a l'Equador és el Barcelona Sporting Club de Guayaquil, fundat l'1 de maig de 1925, que va adoptar aquest nom en agraïment al suport de la comunitat catalana a la ciutat equatoriana i que tenia diversos catalans entre els seus membres fundadors. Encara que els seus jugadors no vesteixen de blaugrana (la seva samarreta és groga), l'escut del Barcelona Sporting Club té una semblança increïble amb el del FC Barcelona. La influència del Barça també arriba al Regne Unit, on a prop de la Barcelona de Cornualla hi ha un camp de futbol anomenat New Camp, en una clara referència al Camp Nou.
Pot ser que per als ‘altres barcelonins’ del món la seva ciutat sigui la millor, però el que està fora de tota discussió és que la Barcelona catalana, l'antiga Bàrcino romana, va ser la primera de totes que va rebre aquest nom. Totes les altres van ser batejades o rebatejades en honor a aquesta.
 
L'ORIGEN DELS NOMS
 
"Encara que cada Barcelona té la seva pròpia història, podem classificar el seu origen a partir de tres grans grups", explica des de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) el responsable de Toponímia, Miquel Parella. Així, el primer grup el formarien aquells llocs que van formar part dels dominis de la Corona d'Aragó (a França i altres zones d'Europa), i per tant tenen arrels medievals.
 
LA MÉS POBLADA FORA DE CATALUNYA
 
Als navegadors GPS i webs meteorològiques, quan es busca Barcelona, gairebé sempre la segona opció després de la ciutat catalana és la Barcelona de Veneçuela. No és estrany, ja que amb més de 620.000 habitants, és la Barcelona més poblada fora de Catalunya. Capital del municipi Simón Bolívar i de l'estat d'Anzoátegui, va ser fundada el 1638 com a Nueva Barcelona del Cerro Santo pel conquistador espanyol Joan Orpí, nascut a Piera (Anoia) en el si d'una família noble. Orpí és considerat l'últim conquistador de Veneçuela i va anomenar la seva jurisdicció Nueva Cataluña. El governador Sancho Fernández de Angulo va refundar la ciutat de Barcelona el 1671, a dos quilòmetres del seu emplaçament original. Juntament amb Puerto La Cruz, Lechería i Guanta, conformen l'àrea metropolitana de Gran Barcelona, amb més d'un milió d'habitants.
 
El segon grup, i més majoritari, són els que es troben vinculats al Regne d'Espanya, per la conquista del Nou Món i les colònies d'ultramar, ja en l'edat moderna. Són les que es troben a Llatinoamèrica i les Filipines. En aquest sentit, el de Barcelona no és un cas aïllat, recorda Parella: "Molts altres noms de llocs s'han duplicat i traslladat al llarg de la història". Trobem nombrosos topònims d'origen europeu a l'Àfrica, Amèrica, Austràlia i Nova Zelanda, com a conseqüència de la colonització.
 
IMPULS DESPRÉS DELS JOCS DEL 92
 
Per últim, el tercer grup el formarien els casos més recents, de veïnats, barris o altres àrees dins de ciutats que incorporen el nom de Barcelona a partir de la dècada dels 90, especialment després dels Jocs Olímpics del 1992, que van donar una gran notorietat a la capital catalana. Aprofitant que Barcelona està de moda, algunes zones residencials noves han adoptat aquest nom per oferir una millor imatge.
 
ELS TRELAWNY I LA GUERRA DE SUCCESSIÓ
 
Una de les històries més interessants és la de la Barcelona anglesa. Aquesta localitat rural al comtat de Cornualla va ser fundada per Jonathan Trelawny (1650-1721), un dels anomenats Set Bisbes, que van ser jutjats per desafiar el rei d'Anglaterra Jacob II (i absolts per aclamació popular). També és l'heroi de l'himne nacional de Cornualla, ‘The Song of the Western Men’. Segons sembla, la localitat agafa el nom de Barcelona en record al seu fill Henry Trelawny (1692-1707), oficial anglès que va lluitar per la defensa de Barcelona el 1705, durant la guerra de Successió, i que va morir en una batalla naval a Sicília. El reconeixement entre els Trelawny i Barcelona és recíproc: la Barcelona de Catalunya dedica un carrer a Henry Trelawny a Ciutat Vella.
 
Per a l'elaboració del gràfic de les Barcelones del món, EL PERIÓDICO ha recorregut a la web Geonames, la més extensa pel que fa a topònims mundials, així com a Google Maps i Viquipèdia, entre altres pàgines d'internet, que han donat com a resultat les 53 localitats que es detallen (encara que és probable que n'hi hagi més). L'ICGC no té un registre tan detallat, perquè la seva principal funció és la representació cartogràfica de Catalunya, però sí que té anotades almenys 10 Barcelones a la seva base de dades Worldgeonoms, configurada a partir de l''Atles Universal' que va editar conjuntament amb Enciclopèdia Catalana.
 
Curiosament, la Barcelona catalana no està agermanada amb cap altra Barcelona del món, encara que sí que ho està amb la ciutat colombiana de Medellín, que té una àrea que es diu com la capital catalana. L'Ajuntament de Barcelona no té cap mena de relació, llista o contacte amb els seus municipis homònims. Fonts del consistori expliquen que, a manera d'anècdota, la Barcelona de Veneçuela sí que ha mostrat “un cert interès” a tenir una trobada institucional, “sense que s'hagi concretat res”.
 
elperiodico.cat
18 de novembre del 2016


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici