La revista "Nature" publica un dossier especial sobre la bioregió de Catalunya

La prestigiosa publicació científica analitza com la recerca a Catalunya resisteix a la "tempesta" de la crisi i com ha esdevingut un "referent internacional"

 

 

La revista científica 'Nature' es fa ressò de la recerca a Catalunya en un dossier especial que es publicarà aquest dijous i que ja es pot llegir online des d'aquest dimecres a la tarda. Amb el títol 'Focus a Catalunya: Mantenint un curs estable a través de la tempesta', l'especial explora els factors que han permès a la bioregió de Catalunya esquivar la crisi financera que "ha colpejat amb duresa" l'estat espanyol i preservar la recerca "en un estat de forma sorprenent". Segons recull l'article, firmat per la periodista Anna Petherick, Catalunya va rebre del 2007 al 2015 180 ajudes del European Research Council (ERC), més que totes les altres setze comunitats autònomes juntes. Per al director del Biocat, Albert Barberà, la iniciativa amb 'Nature' "ajuda a posicionar la bioregió de Catalunya com un referent internacional".
 
El dossier especial de 'Nature' dedicat a la recerca a Catalunya consta de vint pàgines, disset de les quals són entrevistes a investigadors i anuncis de centres de recerca. En total, hi han participat 25 experts i professionals del sector. Es tracta de l'especial amb més participants de la història de 'Nature' dedicat a una bioregió que no és un estat.
 
La revista explica que amb la crisi econòmica el govern espanyol va reduir el pressupost en recerca i desenvolupament un 39% en cinc anys. Tot i aquesta retallada dràstica, la producció d'articles d'investigació a Catalunya ha resistit i els centres han aguantat en les principals classificacions internacionals d'universitats i instituts de recerca.
 
L'autora de l'article destaca el paper de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), que la Generalitat va crear el 2001 per atraure investigadors amb salaris competitius a nivell internacional, una política que "va funcionar" en àrees estratègiques com la genòmica, la fotònica o la supercomputació. La periodista assenyala que Catalunya havia alçat murs de contenció quan la "tempesta" va arribar.

 

 

 

ACN
23/11/2016