Els Àustries i Catalunya > Articles i documents

Daniel Ibànyez. Miquel Mai i Tiziano Vecellio

De Miquel Mai i Rovira no se’n coneix ni la data ni el lloc exacte del seu naixement. Se sap que va morir a Madrid durant el mes de juny de l’any 1546. Miquel Mai era fill de Joan Mai i Isabel Rovira. El seu pare va ser regent de la cancelleria de Ferran II. El seu germà Climent va ser abat de Ripoll i l’altre germà, Joan, ho va ser de Sant Benet de Bages. Pertanyia, doncs, a una família catalana de primer nivell.

Miquel Mai, conegut també com misser May, [i] va ser un dels polítics catalans més reconeguts de l’època. L’any 1512, era regent de la cancelleria al Consell d’Aragó. El 30 d’abril de 1519, Carles I, que era a Barcelona, emetia el document següent[ii]: “Despacho del Rey al Regente de la Chancillería, Miguel May, para que pase a Regente del Real Consejo de Aragón.”. Desprès de la mort de Ferran II, Mai és un dels col·laboradors més directes de Carles I i l’acompanya per tota Europa i a totes les campanyes del Mediterrani. Carles I volia enviar Miquel Mai a Anglaterra per tractar l’assumpte del divorci de Enric VIII i Caterina d’Aragó, però va acabar a Roma[iii] com ambaixador davant la Santa Seu, entre 1528 i 1533, durant el regnat del papa Climent VII.

Miquel Mai va acompanyar Climent VII a la coronació imperial de Carles I. El papa va sortir de Roma el 7 d'octubre de 1529 i va arribar a Bolonya el 24 del mateix mes. L'estada conjunta de l'emperador i el papa, amb les seves respectives entrevistes, es va allargar gairebé 5 mesos, fins al 22 març de 1530.

La doble coronació es va celebrar el 22 i el 24 de febrer, primer amb la corona Llombarda i després amb la d'Alemanya. El papa va tornar a Roma, acompanyat per Miquel Mai el 12 d’abril 1530.

Durant la seva estada a Itàlia, Miquel Mai va tenir una estreta relació amb el món de les arts, especialment amb els pintors del moment. Diversos autors indiquen que va ser ell qui va posar en contacte Carles I amb Tiziano Vecellio.

Arribat aquest punt voldria demostrar que Carles I i Isabel de Portugal la seva esposa eren a Barcelona l’any 1533, per les raons que més avall aclariré.

Un dels més destacats cronistes de Carles I, en Manuel de Foronda y Aguilera[iv] ressenya unes cartes de Carles I referents a l’any 1533 que s’hi refereixen.

2 de enero. -Carta de C. V (en catalán) a los Diputados, sobre la ida de la Emperatriz y de los Príncipes a Barcelona.

2 de enero. -Carta de C. V al Arzobispo, Lugarteniente general, sobre la ida de la Emperatriz y los Príncipes a Barcelona y preparativos para las Cortes de Monzón.

10 de enero. -Carta de C. V (en catalán) diciendo que envía a un aposentador para que, con el Lugarteniente, se arregle todo lo relativo a su estancia y la de la Emperatriz y Príncipes en Barcelona.

25 de marzo. -Carta de C. V (en catalán) sobre abastecimiento de la Ciudad, su partida para Génova y su embarque después de Semana Santa.

21 de abril-en Rosas. -Lunes. -S. M. tomó tierra el 21 de abril en Rosas en su condado de Rosellón, donde desembarcó acompañado del Duque de Alba, Conde Benavente y otros Gentilhombres de su Cámara, y tomó la posta al encuentro de la Emperatriz, que se hallaba en Barcelona.

22-30-abril-en Barcelona. -Del martes 22 al miércoles 30. -S. M. el Emperador y Rey N. S. entró en esta ciudad viniendo por la posta, dejando en Rosas la Escuadra que le habla traído. Hizo su entrada entre nueve y diez de la mañana.

22 de abril. -Nuestro Señor le trujo con salud y llegó a Barcelona, martes de la Semana de Santa, donde halló a la Emperatriz.

Tiziano Vecellio va venir a Barcelona amb l’emperador, i aquest el va designar comte palatí[v] en una sumptuosa cerimònia celebrada el 1 de maig de 1533 a la catedral de Barcelona en presencia del mateix emperador, l’emperadriu i tota la cort. Suposo que també eren presents el bisbe de Barcelona, Joan de Cardona, i el regent de la cancelleria, Miquel Mai. El mateix 1 de maig de 1533, Carles I va concedir el títol de castell a la Torre Pallaresa propietat, aleshores, de Joan de Cardona, bisbe de Barcelona.

Al menjador de la Torre Pallaresa[vi], podem contemplar sis relleus femenins que Miquel Mai va portar d’Itàlia. Es tracta de sis virtuts, tres teologals i tres de les cardinals.

Seguim el relat de Manuel de Foronda:

25 de mayo domingo. A expensas del Marqués de Astorga hiciose en este día, en la plaza del Born, una hermosa justa, con asistencia de SS. MM, el Emperador y la Emperatriz y de muchos otros personajes.

Uns dies després, el 10 de juny, Carles I marxa, viatjant per jornades, a celebrar corts a Montsó. La ruta que va seguir va ser la següent: Barcelona, Molins de Rei, Montserrat, Igualada, Cervera, Bellpuig, Lleida, va arribar a Montsó el dia 19 de juny i hi va fer el discurs d’inici de corts.

El mateix 19 de juny, però, Foronda explica:

-S. M. salió en postas[vii] para Barcelona, donde se hallaba enferma la Emperatriz.

20 de junio -En este día entro S. M. en la presente Ciudad, viniendo de Monzón, donde tenía Cortes, a causa de la enfermedad de la Emperatriz.

2 de julio. -Miércoles. -El Emperador fue en este día a la Seo a oír Misa y a dar gracias a Dios por el restablecimiento de la Emperatriz.

12-julio-en Barcelona y camino de Monzón. -Sábado. -En este día partió S.M. el Emperador y Rey N. S. para Monzón, en silla de posta, dejando a la Serma. Sra. Emperatriz en Barcelona.

L’any 1534; 15 de enero en Zaragoza y Muela. El Emperador el 15 de enero en la Muela al encuentro de la Emperatriz.

17 de enero en Muela. S. M. con la Emperatriz.

Per arribar a Muela l’emperadriu, que va sortir de Barcelona per jornades, havia d’iniciar el viatge al voltant del dia 12 de gener des de la Ciutat Comtal. Aquest fet indica clarament que Isabel d’Avis, l’emperadriu, va romandre a Barcelona, com a mínim des del dia 22 d’abril de 1533 fins al 12 de gener de 1534.

Del text d’aquestes cartes de Carles I referents a l’any 1533, queda demostrat que l’emperador i l’emperadriu es trobaven a Barcelona.

Tiziano, Carles I i Isabel

Parlem ara dels quadres de Tiziano. El lector pot trobar els quadres als que faré referencia a internet. El primer quadre que Tiziano va pintar de Carles I és en el que apareix acompanyat per un gos i consta que el va pintar l’any 1533, diuen que a Bolonya. Podria, perfectament, haver estat pintat a Barcelona. Recordem que Carles va deixar Bolonya el 25 de març d’aquest any. Suposar que va ser pintat a Bolonya és una mera especulació ja que no se sap l’època de l’any en què va ser pintat aquest retrat.

El primer quadre que Tiziano va pintar de l’emperadriu, diu la història oficial, que va ser l’any 1548. Isabel havia mort feia 9 anys i diuen, a més a més, que no l’havia vista mai, suposadament inspirat en un antic quadre d’un pintor alemany.

Va ser a Barcelona [viii], que Carles va nomenar Tiziano comte palatí de l'imperi i el va fer cavaller de l'orde de Santiago. En la patent de noblesa donada a Barcelona, com diu Ridolfi, al 1553, el que probablement per error va ser 1533. Tiziano és investit, a més de comte palatí, cavaller, i el recompte del sagrat palau del Laterà i de la cort imperial i el consistori. Carles va sortir de Barcelona el 1542, i no va tornar fins 1556. Per aquesta raó, Bermúdez va arribar a la conclusió que el 1553 de Rudolfi té el seu origen en un error de còpia de 1535. Bermúdez suposa que Tiziano va deixar Espanya el maig de 1535, quan Carles I va anar a l'Àfrica (campanya de Tunis).

Fixem-nos en aquest seguit de contradiccions: El 1 de maig de 1533, tenim Carles I, Isabel de Portugal i Tiziano Vecellio a la catedral de Barcelona. Segur que es van veure i van estar junts molt sovint a Barcelona durant aquells mesos. Així doncs, afirmar que “Tiziano no havia vist mai” l’emperadriu Isabel és absolutament fals

No seria més versemblant que Tiziano hagués pintat l’Emperadriu durant la seva dilatada estada a Barcelona, tenint-la present durant mesos, que no pas nou anys desprès de morta?. En diverses cròniques referents a l’esmentat quadre d’Isabel de Portugal els historiadors es fan uns grans embolics sobre la data de la pintura i el lloc on es va realitzar.

Crec que la confusió està basada en el neguit d’haver de reconèixer que Barcelona existia de veritat. O encara pitjor, amb la obsessió de la historiografia oficial per treure importància a Barcelona i, per extensió a Catalunya; per demostrar que, a Catalunya, no hi ha passat mai res d’important, ni tant sols que un pintor famós hi pintés un o dos quadres.

Daniel Ibànyez

13/12/2016

[i] Tractament donat antigament als doctors llicenciats en dret, civil o canònic.

[ii] MANUEL DE FORONDA Y AGUILERA, Estancias y viajes del Emperador Carlos V. Descripció any 1519.

[iii] JOAN YEGUAS GASSÓ. Miquel Mai Embajador en Roma(1528-1533): erasmismo y mecenazgo. Museu Nacional d’Art de Catalunya. Pàgina 298.

[iv] Ídem referencia[ii]. Descripció any 1533.

[v] JOAN BELLSOLELL MARTÍNEZ. Notícies sobre Miquel Mai. Universitat de Girona. Departament d’Història i Història de l’Art.

Any 2009- 2010. Pàgina 106.

[vi] Ídem referencia[iii]. Pàgina 306

[vii] VIATJAR PER JORNADES O PER POSTAS. Els desplaçaments en aquella època es feien per jornades o per postes. En els desplaçaments per jornades s’assolien entre 30 km o, en les millors condicions, 40 km diaris. Durant l’hivern el temps dels desplaçament se havia d’augmentar en un 25 o 30. Viatjar per postes requeria una infraestructura dotada d’una xarxa de parades, posades-postes, que tenien com mínim 2 cavalls de refresc, els viatgers baixaven dels carruatges, prenien aliment, beguda, feien les seves necessitats biològiques i estiraven una mica les cames, mentre es canviaven els cavalls i, segons, les circumstàncies el conductors. Tant per correus com per persones es podien assolir, en les millors condicions, de 150 km a 190 km diaris i 200 km diaris en circumstàncies d’urgència.

[viii] PENNY CYCLOPAEDIA. Volume XXV. LONDON CHARLES KNIGHT Co, 22, Lugate street. MDCCCKLIII.

Daniel Ibànyez. Miquel Mai i Tiziano Vecellio

Política de cookies