Jordi Palmer. Les 50 batalles que han format Catalunya

Les nacions del món són producte de la història, de grans gestes i petits detalls, de casualitats fruit de l'atzar i de decisions no sempre ben encaminades. I per bé que vivim en una societat decididament pacifista, els fets d'armes formen part del bagatge històric de tots els territoris. Es vulgui o no, les guerres i batalles són part inherent de la història humana i, molt sovint, han estat els resultats d'aquests actes violents, les victòries i les derrotes, les que han marcat l'esdevenir molt més enllà de la raó, el desenvolupament de l'economia, el progrés o la concòrdia.

Catalunya no és, en aquest aspecte, cap singularitat. Les guerres han marcat el territori català i han format part del riu històric que ens han dut fins al present. També els fets d'armes dels catalans fora de Catalunya han deixat empremta, no només entre nosaltres, sinó també en els altres pobles del nostre entorn.

Més de 2.000 anys de guerres

Efectivament, la terra catalana, situada en un lloc de pas d'entrada i sortida de la península, ha estat testimoni de batalles des de fa més de 2.000 anys i fins tot just la primera meitat del segle passat. Aquest cicle bèl·lic -per sort, acabat- ha estat compilat per l'escriptor Víctor Farradellas al llibre 50 batalles de la Història de Catalunya (Ara Llibres, 2016), un volum que recull mig centenar de fets d'armes amb la voluntat de divulgar aquells episodis per fer-los més propers al gran públic.

Amb aquestes 50 batalles triades per l'autor -podrien haver-hi més-, es poden recórrer doncs les vicissituds per les que ha passat la terra catalana des de molt abans que rebés aquest nom. De fet, com un cercle que es tanca -i tant de bo no es torni a obrir-, el recull de batalles comença i acaba al mateix lloc, al riu Ebre, precisament allà on es van enfrontar romans i cartaginesos l'any 217 abans de Crist en el marc de la Segona Guerra Púnica i, 22 segles més tard, on el 1938 l'exèrcit republicà va intentar, per últim cop, salvar Catalunya i Espanya del feixisme.

Entremig, episodis del tot coneguts en la història de Catalunya com la batalla de Muret -1213- i el Setge de Barcelona -1714-, però també fets sovint no tan coneguts -o no tan recordats- com la batalla d'Ilerda -49 AC-, on Juli Cèsar va derrotar els pompeians durant al Segona Guerra Civil romana; la batalla de Rovirans -985-, que obriria les portes al saqueig de Barcelona per part de les tropes d'Almansor; o l'assalt al Coll de Panissars -1285- que va posar fi a la croada contra els catalans i a la mort, poc després, de tot un rei de França.

Intervencionisme fora de Catalunya

També, perquè el català no ha estat històricament un poble més o menys pacífic que els altres, es reflecteixen les batalles amb presència de catalans fora del territori, com ara l'expedició a Còrdova -1010- on van ser els catalans els que van saquejar l'aleshores ciutat musulmana més important de la península; la batalla del Cefís -1311- per la qual la companyia almogàver va aconseguir un feu propi, el ducat d'Atenes; o el setge de l'Alguer -1354- que va dur a la catalanització d'aquesta ciutat sarda prèvia expulsió de la població inicial.

També, d'una manera o altra, totes les guerres importants que han tingut lloc a Catalunya o amb participació catalana apareixen al llibre, les conquestes carolíngies; les lluites contra els musulmans -sense oblidar la batalla de Las Navas de Tolosa (1212)-; les conquestes de Jaume I; l'expansió mediterrània; la Guerra dels dos Peres; la Guerra Civil catalana; les guerres remences; la Guerra dels segadors; la Guerra dels Nou Anys; la Guerra de Successió -la que compta amb més batalles, set-; la Guerra Gran; la Guerra del Francès; les tres guerres carlines; i, finalment, la Guerra civil espanyola. En definitiva, un repàs a la història bèl·lica de Catalunya.

A més, el volum, tot i apuntar tot un seguit de moments decisius de la història catalana que van prendre el tombant que van prendre massa sovint per errors evitables o fets casuals, TTarradellas evita incórrer en l'especulació històrica del 'que hauria passat sí', que hauria donat a situacions alternatives en cas que el resultat de les batalles hagués estat diferent. Amb tot, és una possibilitat amb la que sempre pot jugar-hi el lector.

elnacional.cat

23/01/2017

Jordi Palmer. Les 50 batalles que han format Catalunya

Política de cookies