Memòria històrica > Articles i documents

Francesc Roca. El revellí del Castel Nuovo napolità: inici de l’arquitectura militar moderna

“Alfonso convoca a Napoli maestranze catalane che darano vita alla possente struttura della fortezza, con le toti rivestite di piperno, i forti basamenti a scarpa rivestiti in modo da rendere difficile la scalata, il corridoio merlato –il consideto rivellino-che taglia a metà in castello consentendo l’uso efficace delle armi da fuoco,

A.Borsalino : Napoli. Nàpols, Electa, 2002.

Al temps del Renaixement, la pólvora i l’artilleria van fer canviar l’arquitectura dels castells i els forts medievals (que havien estat construïts pensats en contenir els avenços de la cavalleria). Una de les principals potències político-militars del segle XV, la Corona catalano-aragonesa, va protagonitzar els primers passos de la nova tècnica de construir castells i/o fortificacions. Calia que els seus murs fessin lliscar els projectils impulsats per la pólvora, o, en tot cas, minimitzessin la seva capacitat de destrucció.

El primer assaig d’aquesta nova arquitectura militar es localitzà a la nova capital de fet de la Confederació de Catalunya-Aragó : Nàpols. La iniciativa va ser del rei Alfons V, dit El Magnànim, que fou qui incorporà el Regne de Nàpols a la Confederació, després de molts anys de guerres amb la Casa dels Anjou (la dinastia francesa que havia conquerit Sicília, i n’havia estat foragitada pels catalans).

L’arquitecte del nou palau-fortalesa fou Guillem Sagrera (Felanitx, 1380-Nàpols, 1456). Abans, havia projectat la catedral de Perpinyà, i la Llotja de mercaders de Ciutat de Mallorca. El projecte partia de la residència reial anterior (que, des dels seus inicis el 1279-82, havia anat adquirint grans dimensions) per transformar-la completament en un mixt de palau reial i gran fortalesa militar. Les torres (que passaven de 4 a 5) que eren de base quadrada, passaren a tenir planta circular. Les escarpes, a l’exterior de les torres, pel seu disseny, i pel tipus de pedra utilitzat, la roca volcànica, intentaven desviar o reduir els efectes dels impactes dels canons.

Al mateix temps, Sagrera dirigí la construcció d’una porta monumental, que és considerada com la millor mostra de l’arquitectura/escultura renaixentista del Sud d’Itàlia, i on participarien mestres d’obra i escultors del Principat de Catalunya.

Segons un estudi sobre l’arquitectura catalana publicat en edició digital per la Goethe Universitat de Frankfurt, “fou Guillem Sagrera qui exportà l’arquitectura catalana de l’època a Itàlia: cridat a Nàpols per Alfons el Magnànim hi edifica … el Castel Nuovo, on inventa com a fortificació exterior el revellí, adaptat a l’ús de l’artilleria”. D’altra banda, aquest text explica que “també foren catalans els escultors d’aquest palau-fortalesa napolità”. I, la llarguíssima escala de pedra, de cargol, per a la comunicació de l’interior d’una de les 5 torres del palau-castell (la Torre Beverello) ha rebut un nom que es manté : és la scala catalana.

Bibliografia

Stefano de Caro et al. : Storia (breve) di Napoli. Nâpols, Arte’m, 2.010

Antonio Borsalino : Napoli. Nàpols, Electa, 2002.

7/02/2017

Francesc Roca. El revellí del Castel Nuovo napolità: inici de l’arquitectura militar moderna

Política de cookies