GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
L

L'autor de 'Curial e Güelfa' seria un camarlenc del rei Alfons el Magnànim


Abel Soler defensa que la novel·la cavalleresca i sentimental va ser escrita per un valencià d'adopció, Enyego d'Àvalos
 
Enyego d'Ávalos va néixer a Toledo el 1414 i va morir a Nàpols el 1484 però era valencià d'adopció. Va ser camarlenc d' Alfons el Magnànim a la cort de Nàpols, mecenes i corresponsal d'humanitats, cavaller organitzador de justes i capità de la cavalleria real, amant de la música, de les lletres i de les arts, i  va redactar 'Curial e Güelfa'. Aquesta és la hipòtesi que defensa Abel Soler en la seva tesi: 'La cort napolitana d'Alfons el Magnànim: el context de Curial e Güelfa' a la qual ha dedicat quatre anys d'investigacions. La tesi, que ocupa 5.200 pàgines, s'ha presentat al centre Cultural La Nau de la Universitat de València  i serà publicada per la mateixa Universitat, per la Diputació de València i per la Institució Alfons el Magnànim.
 
L'autor d'aquesta novel·la cavalleresca i sentimental havia estat un misteri durant molts anys. Però algunes teories ja apuntaven que qui l'havia escrit era valencià (en aquest cas d'adopció perquè Ávalos va passar tota la infantesa i adolescència a València). El 2008, el catedràtic de filologia catalana a la Universitat de València, Antoni Ferrando, –avui era a la presentació acompanyant Soler– ja va defensar que l'autor de 'Curial e Güelfa' no era de Barcelona ni de Vic sinó que era valencià o aragonès.
 
Soler s'ha documentat amb altres escrits d'Ávalos, sobretot una novel·la que va escriure entre Nàpols i Milà entre els anys 1445 i 1448, i altres títols de la seva biblioteca. Soler també ha comprovat que els personatges de ficció que apareixen a 'Curial e Güelfa' remeten a personatges històrics relacionats amb la biografia del camarlenc. La novel·la només es conserva en un còdex del voltant del 1450. Soler ha explicat que el paper del còdex té la marca 'Biscaia Viscontea', un símbol utilitzat a la cort milanesa el 1447.
 
"El nom d'Ávalos es pot unir al de March, Joanot Martorell, Jaume Roig, Joan Roís de Corella o sor Isabel de Villena, entre D'altres, del Segle d'Or de les lletres catalanovalencianes, que va tenir com a escenari la cort i la ciutat de València, i la cort de Nàpols, on la meitat dels cortesans van ser valencians que van ocupar càrrecs importants", ha dit Soler. Tant Soler com Ferrando han explicat que ara els tècnics de la Biblioteca Nacional d'Espanya, on es conserva el còdex de la novel·la, hauran de decidir si fan canvis en la catalogació. Per als investigadors de la Universitat de València no hi ha cap dubte sobre el fet que Ávalos n'és l'autor.
 
Ferrando ha assegurat que no hi ha cap document que certifiqui que Ávalos és l'autor de 'Curial e Güelfa' però tampoc n'hi ha cap que asseguri que Àusias March és autor de les seves poesies o Cervantes del 'Quixot'.
 
Els protagonistes de 'Curial e Güelfa' són italians i l'emperador d'Alemanya i el rei de França hi tenen un paper destacat, però els millors cavallers, els governants més justos i els mercaders més honrats són catalans o aragonesos. La novel·la explica l'educació com a cavaller i cortesà de Curial i la seva història d'amor amb Güelfa
 
Ara.cat
 
Podeu llegir l’entrevista a l’investigador Albert Soler publicada a Laveu diari digital del País Valencià, en què l’autor exposa les claus de la seva tesi clicant a:
 


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici