Pròleg de Jaume Aymar per a l'obra La mort de Carles I a La Murtra

En Daniel Ibáñez és un entusiasta del monestir de Sant Jeroni de la Murtra: estima la seva història, la bellesa del seu claustre, la pregonesa del seu silenci i, tot sovint, hi porta amics i ell mateix els fa de guia. També hem tingut l’ocasió de fruir de la seva música, perquè és un bon intèrpret. Hi ha un tema històric que fa anys que ocupa la seva atenció: l’Emperador Carles I i la seva relació amb l’antic cenobi jerònim. A finals del segle XX des del Monestir vam organitzar un cicle de conferències que portava per títol: Humanisme i renaixement en temps de Carles I i Felip II vigència a Catalunya i Amèrica al llindar del tercer mil·lenni que va quallar en dos volums d’estudi, publicats a Edimurtra. Es tractava d’investigar en la relació i la transcendència de les visites de l’Emperador i també del seu fill Felip. El constructor d’El Escorial estigué en el Monestir una sola vegada, però fou una visita molt desitjada pel monarca.

Uns anys després, aquest cicle cultural es va complementar amb una obra molt interessant de Teodoro Martín, sobre un profés de la Murtra, fra Marc Orriols, natural de Cardona (Fray Marcos de Cardona, jardinero de Carlos V y Felipe II en Yuste y El Escorial. Edición de la Sociedad e Fomento y Reconstrucción del Real Coliseo Carlos III y Asociación Cultural Cocheras del Rey San Lorenzo de El Escorial. Madrid, 2008). Gràcies a aquesta important recerca es va saber que un monjo de la Murtra estigué al costat de l’Emperador en l’hora de la seva mort. Avui la biblioteca pública de Cardona, porta el nom d’aquest enginyós jardiner, enterrat a El Escorial, aleshores monestir jerònim.

A partir d’aquests llibres, de la seva sana curiositat i de les seves infatigables recerques, Daniel Ibáñez es va endinsar en l’estudi de la vida i la mort de Carles I i va arribar a una conclusió sorprenent que publica en un volum per primera vegada.

La història avança gràcies a hipòtesis i la d’aquest llibre és especialment suggerent.

Mentre que cert corrent historiogràfic ignora el context català de grans esdeveniments del Renaixement, d’altres ens esmercem en posar-los en relleu. Així en diversos treballs hem intentat provar la congruència història de la rebuda que els Reis Catòlics tributaren Colom l’abril de 1493, a Sant Jeroni de la Murtra. Quan el jove Carles I va visitar el monestir per primera vegada l’any 1519, només vint-i-sis anys després, el fet devia estar molt viu en el record dels monjos grans. Les testes dels avis materns de Carles, Ferran i Isabel i les seves armes, lluïen en la galeria de ponent. També un versemblant retrat de Cristòfol Colom inspirat en el debatut retrat que li pintà pòstumament Sebastiano del Piombo. El futur Emperador va voler confirmar a la comunitat tots els privilegis que els Reis Catòlics li havia concedit i va poder admirar el brollador central del claustre. Creiem que aquest excepcional sortidor, amb graons en forma de mitja lluna i orientat al Nord és una lul·liana rosa dels vents posada al bell mig del monestir com homenatge críptic dels jerònims a Cristòfol Colom, la gesta del qual havia de canviar la història.

Només ens resta felicitar Daniel Ibáñez per aquesta nova aportació a la història del Monestir que, en cert sentit, va canviar la de la humanitat.

Jaume Aymar i Ragolta

Responsable de Sant Jeroni de la Murtra

Pròleg de Jaume Aymar per a l'obra La mort de Carles I a La Murtra

Política de cookies