Memòria històrica > Articles i documents

Francesc Roca. Fills i vots

Alfred Sauvy, inventor de l’expressió “Tercer Món”

Algunes idees de l'economista i demògraf nord-català Alfred Sauvy han tingut un èxit fulgurant. Per exemple, l'expressió “Tercer Món”, formulada per primer cop al 1952. Es basava en els tres sectors o mons dels primers parlaments europeus: la noblesa (que Sauvy identificava amb el bloc capitalista), el clergat (aleshores, l'URSS i el bloc socialista) i els representants de les ciutats, que no eren ni nobles ni eclesiàstics. Aquest tercer sector del planeta era, deia Sauvy, el “Tercer Món: ignorat, explotat, menyspreat, com el tercer estat, que vol, ell també, ésser algú”.

Al darrere, hi havia la idea de trencar la dicotomia oest-est/capitalisme-comunisme. Com ho farien, per cert, altres analistes catalans d'aquell moment (com el gironí Jaume Vicens Vives o el reusenc Romà Perpinyà Grau), que valoraven el paper del tercer estat al Parlament català d'origen medieval-renaixentista.

Als mateixos anys, però, Sauvy (que havia estat el 1937 un dels primers economistes que feien projeccions demogràfiques) parlava de les necessitats de nova mà d'obra per a l'economia francesa. Calcularia, vista la baixa natalitat de les famílies franceses, quin seria el volum i la composició (i l'origen geogràfic) de la immigració futura.

En aquest context, Alfred Sauvy, al seu llibre Richesse et population (París, 1944), va fer una proposta molt lògica, i molt democràtica: el que ell en va dir “sufragi realment universal”. La democràcia era –és- bona per a l'economia (tal ara com diu, per exemple, Branko Milanovic, del Banc Mundial). Es basa, en part, en el vot. Sabem el que ha anat costant l'admissió del vot de les dones, iniciada el 1893. I el que ha costat, també, el vot jove: passar del vot només per als majors de 25 anys (quan l'esperança de vida en nàixer era de 50-60 anys) al vot als 21 anys, i dels 21 anys als 18.

Sauvy, al 1944 i des d'un alt càrrec de l'administració pública francesa, proposa que tothom voti: que “el sufragi és essencial que sigui universal i que els infants estiguin representats”. Sense aquesta representació, “sense aquest sufragi universal, els pares d'unes quantes criatures seran en minoria, i els seus interessos seran sacrificats”. Cal, afegeix “restablir el pes excessiu dels vells en les eleccions”. La fórmula suggerida per Sauvy per als menors d'edat era: 1 infant = 1 vot més per al pare o mare. En concret, Sauvy proposava que el pare votés pel fill o fills, i la mare per la filla o filles. En qualsevol cas, el que era necessari –deia- era “el vot familiar”. Els partits partidaris de donar suport a la bona marxa del món de les criatures tindrien, de fet, més vots. Una gran minoria oblidada, la dels menors d'edat, tindria presència política als parlaments i als governs.

Tercer món.

Així com la idea de Tercer Món (inspirada en el tercer estat medieval) de Sauvy de 1952 ha tingut una gran difusió, la seva idea del sufragi realment universal de 1944 ha estat oblidada. Això és més greu, car, tal com va descobrir ben aviat Sauvy, “el factor essencial del desenvolupament i del progrés no és el capital, sinó el saber dels homes, la seva aptitud per crear riqueses”.

El resultat d'aquest oblit són les polítiques escassament natalistes. Al 1966, al pròleg d'un llibre publicat a Suïssa sobre els treballadors estrangers, ja va descobrir que “la retraite des vieux européens ... est assurée par des jeunes africains du nord”. Europa ha passat de ser un continent d'emigrants a ésser un pol d'immigració jove que treballa i paga impostos.

Vint anys després, al 1987, Sauvy va publicar: L'Europe submergée. Sud-Nord dans 30 ans. Al 2017 podem mesurar els impactes, en tots els àmbits, d'aquesta immersió. Originada, en part, per la inexistència d'un sufragi realment universal, com el demanat el 1944.

L’econòmic

09/04/2017

Francesc Roca. Fills i vots

Política de cookies