GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica

Actualitat

Articles i documents

Publicacions

Cartografia

Col·labora

Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Marc Pons Els catalans de Colom desembarquen a Jamaica

Marc Pons Els catalans de Colom desembarquen a Jamaica


El 5 de maig de l'any 1494, fa 523 anys, l'expedició de Colom desembarcava a l'illa de Jamaica. Era la segona etapa del segon viatge que s'havia planificat sis mesos abans a Barcelona. Aquella iniciativa va ser impulsada i finançada pels secretaris reials Jaume Ferrer i Joan Coloma, els mercaders Pere Soler i Joan Serra, els polítics Galcerà Carles i Pere Coromines i el negociant Joan Girona. Van crear una empresa conjunta amb un capital de 166.000 sous barcelonesos, una part important de la inversió privada per noliejar un estol de 17 naus destinades a la conquesta de les terres que Colom havia tocat en el seu primer viatge.
 
En aquell segon viatge l'estol de Colom va fer una primera etapa a l'illa de la Hispaniola -actualment dividida entre els Estats d'Haiti i de la República Dominicana-. Allà va comprovar que la guarnició que hi havia deixat (un grup de 39 homes format per 13 basco-navarresos, 13 castellano-lleonesos i 13 catalano-valencians, amb els seus respectius caps militars) havia estat exterminada, excepte alguns supervivents que feien vida integrats en les societats indígenes. Després d'haver reinstal·lat una segona guarnició, amb una important participació catalana, es va embarcar de nou i es va dirigir cap a l'Oest, en direcció a l'illa de Cuba i a les terres continentals.
 
El valencià Antoni de Torres -home de confiança del també valencià Lluís de Santàngel, que havia finançat íntegrament el primer viatge- va quedar com a màxima autoritat civil a La Hispaniola. I els militars catalans Pere Bertran (de l'Empordà) i Miquel Ballester (de Tarragona) -molt propers als interessos polítics del rei Ferran-; amb els eclesiàstics Bernat Boïl (del Baix Cinca) i Ramon Pané (de la Segarra) el van acompanyar exercint diverses responsabilitats. Quan hi va arribar Colom l'illa estava poblada per aborígens de nació arauac. Un segle i mig més tard (1655) seria envaïda per Anglaterra i incorporada al seu imperi colonial, fins a la independència de l'illa (1962).
 
Elnacional
5/05/20147


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici