GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat

Actualitat

Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Xavier Miró. El Parlament en bloc anul·la els judicis del franquisme

Xavier Miró. El Parlament en bloc anul·la els judicis del franquisme


El Parlament aprovava ahir per una desacostumada unanimitat la llei que declara il·legals els tribunals de guerra franquistes que van jutjar a Catalunya 63.961 persones de l’abril del 1938 al desembre del 1978 i, en conseqüència, considera nul·les totes les sentències i judicis dictats per causes polítiques. El gest de darrera hora que feia el PP català “per les víctimes” del franquisme permetia una votació que molts consideren històrica pel seu simbolisme i que, si més no, és gairebé inèdita en una cambra enfrontada permanentment pel referèndum d’autodeterminació.
 
Les interpretacions sobre l’abast i les implicacions de la llei per part dels grups parlamentaris van ser diverses, però el fet és que els familiars dels sentenciats veien ahir, per primer cop a l’Estat, com una cambra parlamentària considerava nul·les les condemnes sense cap vot en contra ni cap abstenció i, prou important, també amb l’acord de l’únic partit democràtic fundat per alts càrrecs del règim de Franco. Ahir hi havia agraïments creuats entre diputats de grups antagònics en un reconeixement mutu de l’esforç que ha fet tothom per reparar simbòlicament el mal causat a les víctimes.
 
’ha pogut arribar a aquest acord des d’una proposició de llei de sortida impulsada per Junts pel Sí, Catalunya Sí que Es Pot (CSQP) i la CUP que, gràcies al paper mitjancer del PSC, ha aconseguit guanyar-se el suport també de Ciutadans i el PP. Cal recordar que en l’inici de la tramitació el PP va acusar els grups impulsors de “mirar al passat amb fúria, obrir trinxeres i ressuscitar fantasmes”, en paraules del diputat Fernando Sánchez, que, en canvi, ahir oferia el gest del seu partit “per contribuir a alleugerir el patiment” de víctimes i familiars.
 
El diputat socialista Ferran Pedret, a qui Joan Josep Nuet (CSQP) agraïa que hagi estat l’artífex de la unanimitat en la votació, reconeixia dubtes competencials i de fonamentació teòrica en el dictamen inicial de la llei que finalment s’han pogut resoldre.
 
En el preàmbul de la proposició s’afirma que calia “que una norma amb rang de llei constati i declari definitivament la nul·litat de tots aquests procediments, que es poden qualificar de farsa, i de les sancions i condemnes de greus conseqüències que se’n derivaren”.
 
Però en l’article que repara jurídicament a les víctimes es declara “il·legals” els tribunals de guerra “de conformitat amb el conjunt de l’ordenament jurídic” internacional i intern. I és com a conseqüència d’aquesta declaració d’il·legalitat que “es dedueix la nul·litat de ple dret” de totes les sentències i resolucions.
 
Per això, el diputat popular Sánchez argumentava el sí del seu grup, perquè la llei “no declara nuls” els tribunals “sinó que reconeix que ho són d’acord amb les lleis espanyoles vigents”. El socialista Pedret destaca que la llei catalana aborda l’anul·lació que no va arribar a fer la llei de memòria històrica del govern de Zapatero, que només reconeix la manca de “vigència jurídica” actual d’aquelles condemnes. Per la CUP, la llei és un acte de “ruptura” amb el règim franquista i l’ordre constitucional del 1978, mentre que per Junts pel Sí és un acte de “sobirania” per superar la trampa d’una Transició a la democràcia com a resultat de la reforma de “la dictadura feixista”, en paraules de la diputada relatora de la llei, Montse Palau. La diputada va agrair a C’s i al PP el seu vot i va instar els populars a culminar el procés amb una llei de nul·litat al Congrés dels Diputats, l’assignatura pendent que permetria l’anul·lació jurídica de totes les condemnes del franquisme a tot l’Estat espanyol. Ciutadans i el PP eren ahir els únics grups de la cambra que reivindicaven la Transició democràtica de la Constitució del 1978.
 
 
Elpuntavui.cat
30/06/2017


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici