Els Àustries i Catalunya > Articles i documents

Carles I no va poder morir a Yuste

El Departament de Medicina Tropical de l’Hospital Clínic de Barcelona va analitzar la primera falange d’un dit petit de Carles I i van arribar a les següents conclusions:

.- Presència de cristalls d’àcid úric, que indica malaltia de gota.

.- Presència de Plasmòdium Falciparum, que indica malaltia de paludisme.

D’aquestes dades se n’ha deduït que l’emperador va morir de paludisme.

He tingut una reunió a ISGLOBAL (Institut de Salut Global) de Barcelona amb el cap de l’equip que va realitzar l’exploració del citat dit de Carles I, qui va confirmar que hi varen trobar evidències que l’emperador havia mort de paludisme al haver-s’hi detectat de forma inequívoca la presència del protozou paràsit Plasmòdium Falciparum, que és el causant d’aquesta malaltia.

He consultat diversos informes sobre el paludisme i el mosquit que el transmet. Les consultes han estat centrades en estudis de l’Organització Mundial de la Salud i altres entitats llatinoamericanes i africanes.

El Plasmòdium Falciparum es transmet per la picadura de la femella del mosquit Anopheles marajoara. Aquest mosquit només pot viure per sota de altures de 600 m sobre el nivell del mar, preferentment en climes tropicals i envoltats d’aigües estancades.

A Cabezabellosa (Cáceres) es troba la casa Carvajal y Girón. Aquesta casa ara està dedicada al turisme rural. A la seva presentació diu: Esta casa data del siglo XVI, fue antigua residencia de verano de la familia Carvajal y Girón que acudían desde Plasencia en busca de la frescura de estos parajes y huyendo del Paludismo de aquel entonces.

El comentari sobre aquesta casa ens indica la presència de paludisme a Plasencia en el segle XVI. Es fa evident que a Cabezabellosa a 880 m d’altura sobre el nivell del mar i a 14 km de Plasencia, no hi havia paludisme.

Hi ha un llibre que ens presenta un estudi de les morts per paludisme a la província de Càceres en el període comprès entre 1910 a 1929 [1].

Les poblacions estudiades son:

Altura snm. Població

263 Majadas.

290 Navalmoral de la Mata.

295 Talayuela.

338 Serrejón.

342 Peraleda de la Mata.

440 Tejeda de Tietar.

480 Navaconcejo.

526 Cabezuela del Valle.

550 Jaraiz de la Vera.

600 Jarandilla de la Vera.

610 Jerte.

620 Arroyomolinos de la Vera.

El nombre de morts per paludisme per cada 1.000 habitants en aquestes poblacions relacionades van ser:

1910 – 1914 51

1915 – 1919 81

1920 – 1924 45

1925 – 1929 11

Les recerques endegades durant les campanyes d’eradicació de les infeccions van concloure que van ser provocades per la gran quantitat d’aigua utilitzada a les plantacions de “pimentó de la Vera”.

Les morts en poblacions, en vermell, de 600, 610 i 620 m de altura sobre el nivell del mar crec que són degudes a la mobilitat de les persones que s’infectaven treballant a les plantacions d’aquesta hortalissa i després morien en el seu domicili, atès que aquestes poblacions són molt properes a les seves valls de cultiu.

El Monestir de Yuste és a 32 km de Plasencia i a 680 m d’altura sobre el nivell del mar. Per tant, no hi podia haver paludisme. Entre Plasencia i el Monestir de Yuste tenim unes muntanyes, tal com indica la imatge, de 1.200 m d’altura. En un dels informes que he consultat diu que les muntanyes de més de 1.000 m d’altura, representen una barrera infranquejable pel mosquit Anopheles marajoara.

Cal destacar que l’alçada màxima de l’hàbitat d’aquest mosquit descrita en el present escrit és l’observada tenint en compte les temperatures de finals del segle XX. Però es dóna el cas que a mitjans del segle XVI el planeta havia entrat en una època freda coneguda com la Petita Edat de Gel, en la que les temperatures eren sensiblement inferiors a les actuals. A tall d’exemple, el riu Ebre es va glaçar set vegades entre els anys 1505 i 1789, i va ser l’època de proliferació de pous de glaç en tot el Mediterrani [2].

A la següent gràfica s’hi descriuen les variacions dels isòtops Carboni-14 i de Berili-10, indicadors directes del nivell tèrmic del planeta. S’hi observa com, fa uns 450 anys, en els anys de la mort de Carles I, estàvem a en el segon punt més baix de temperatura des de feia segles, en un màxim de fred conegut com a Spörer Minimum.

No podem calcular quina era llavors l’alçada màxima que podia suportar aquest insecte, però el que és totalment segur és que era prou més baixa que els 600 m calculats per al clima de finals del segle XX, molt més càlid. Per tant, tenint en compte aquest fet, encara es fa més impossible l’arribada del mosquit transmissor del paludisme a Yuste a mitjans segle XVI.

Un altre factor que influeix en el citat mosquit és la humitat ambiental, que ha de ser per sobre del 60% per a que aquest mosquit pugui viure, fet que no es dóna en el Monestir de Yuste on el clima hi és sec.

Cal destacar també que l’edifici actual d’aquest monestir és una reconstrucció recent, ja que l’edifici original va ser totalment destruït durant la Guerra del Francès, el 1809.

Conclusió final:

Carles I va morir de paludisme. Per tant no va poder ser al monestir de Sant Jeroni de Yuste, diguin el que diguin els documents del Archivo de Simancas.

Daniel Ibáñez

[1] Clemente Fuentes, Luísa, Paludismo en la provincia de Cáceres, Edita Diputación Provincial de Cáceres, Institución Cultural el Brocense, 1992, p. 49.

[2] Salas i altres, El nostre Esdevenidor Climàtic, 2001

Carles I no va poder morir a Yuste

Política de cookies