Francisco de Montejo

11
FRANCISCO DE MONTEJO
Aquest home era un amic personal de’n Ferran Cortès, home de la seva
confiança. Ens explica en Hugh Thomas (1) i alguna altra font (2) que,
un cop iniciada la conquesta de Mèxic, el va enviar com a embaixador
seu davant del Rei Carles I per a conseguir d’aquest el seu nomenament
com a Governador de les terres que anava a conquerir, i tenir així
autonomia política i desempallargar-se del Governador de Cuba Diego
Velázquez.
Com ja acostuma a passar, no se sap ben bé quan va néixer, si el 1479 o
el 1483 ni l’any en que va morir, el 1548, el 1553/4 o el 1556 ni on, si a
Mèxic o a Espanya.
Va tenir un fill il·legítim amb una Ana León, Francisco de Montejo, i es
va casar el 1525 amb una tal Beatriz Álvarez de Herrera, vídua d’Alonso
Esquivel. Aquest és l’únic matrimoni conegut d’aquest home, quan tenia
42 anys ! Aquesta és una edad excesivament avançada per a un noble
d’aquells temps per a casar-se. Les dues ens diuen que eren sevillanes.
Cimplint l’encàrrec d’en Cortès va arribar a Espanya el 5 de novembre
de 1519 i, junt amb el pare d’en Cortès, en Martí Cortès, va arribar a
Barcelona a primers de gener de 1520. Un cosí de’n Cortès, un
anomenat Francisco Núñez, i un tal Lorenzo Galíndez de Carvajal els
varen conseguir una audiència amb el Monarca. S’equivoca en Hugh
Thomas quan diu que en Montejo no va poder entrevistar-se amb el Rei
a Barcelona quan hi va arribar perquè aquest ja n’havia marxat, i les
entrevistes amb el Rei varen tenir lloc a Tordesillas, ja que està
comprobat que Carles I va permanèixer a Barcelona fins el 23 de gener
de 1520 (3). En Montejo i els seus companys varen tenir temps sobrat
per a entrevistar-se amb el Monarca. Els anomenats Núñez i Carvajal
varen intervenir per a informar-se de com funcionava l’entorn del nou
Rei dels catalans. Se sap que en absència de Carles I, en Montejo i el
seus companys varen continuar negociant amb l’Adrià d’Utrech, Bisbe
de Tortosa (2). Perquè aquest empeny en situar a Castella una entrevista
que va tenir lloc a Catalunya ? Què es vol amagar ?
Les gestions varen tenir èxit, i en Montejo va conseguir el nomenament
de Governador per en Ferran Cortès de les terres que conquerís, i el seu
propi nomenament com Alcalde de Veracruz. Va tornar a Nova Espanya
el 1524 i poc després, com a procurador del cabild de Mèxic, va tornar a
Espanya per a negociar amb la Corona la concessió de la conquesta de
Iucatan, negociacions que el varen ocupar gairebé tot el 1526.
2
Finalment, el 8 de desembre de 1526 consegueix firmar amb Carles I el
necessari permís, junt amb el títol de Governador, Capità General i
Adelantado. És molt inversemblant, tal com afirma la història oficial,
que se li concedissin les armes poc abans de signar aquest conveni amb
el Monarca. Els càrrecs demanats només hi tenien accés els nobles, i, per
cert, el de Governador a Castella no havia existit mai (4). Tots els nobles
tenien armes. Primer accedeix a la noblesa i acte seguit demana títol de
noble ? Per quina raó, en premi a què, se li va concedir la noblesa ?
Ningú ho sap.
A més, ja era un home ric, ja que financia totlament tota l’expedició de
la seva pròpia butxaca.
Després hi han les discrepàncies en la data de sortida. Unes fonts parlen
del juny de 1527 i altres del desembre del mateix any. Un altre autor
confessa que no se sap ni el dia ni el mes (5).
Les fonts que ens han arribat coincideixen a dir que va sortir de Sevilla,
on va preparar l’expedició. És gairebé unànime la predilecció dels
censors per la costa atlàntic andalusa. Llàstima que Sevilla, una ciutat
sense dressanes, era un molt mal lloc, un pèsim i impossibilista lloc on
preparar una expedició marítima.
Tan és així que a Sevilla, la ciutat que en teoria monopilitzava tot el
comerç amb totes les Índies al llarg del segle XVI i acaparava l’activitat
naval d’aquelles dècades, no tenia dressanes, o millor dit, en tenia però
no les usava. En efecte, l’edifici que havia sigut dressana en època
musulmana, anomenat “Las Atarazanas” tenia diversos usos. Així des
del segle XV s’hi concentraven les peixateries de la ciutat, segons ha
corroborat recentment l’arqueòleg i paleobiòleg Dr. A. Quirós (6). A
mitjans del segle XVI va començar a ser usat com a corral per a
representar-hi obres de teatre, que fou el més antic de la ciutat, on ja s’hi
representaven obres almenys des del 1579 (7). Igualment, des de mitjans
del segle XVI si va instal·lar l’ “ Hermandad de la Caridad ”,
consagrant-hi una capella dedicada a Sant Jordi (precisament) on hi
celebrava els seus cultes i es dedicava, entre altres missions, d’enterrar
als ajusticiats i els cossos de persones que morien sense identificar i que
ningú reclamava (8). Finalment, explica en Nicolás Salas (9) i també la
Junta d’Andalusia (10) que a les “Atarazanas” s’hi va instal·lar, ni més
ni menys, que la Casa de la Moneda on hi treballaven més de dos cents
operaris. I encara hi sobrava espai on varen fer-hi l’Aduana el segle
XVIII. Com veiem les productives i potents dressanes de Sevilla no
s’ultilitzaven, i la ciutat va anar-ne fent diversos usos amb el temps.
Marxa amb el seu fill de 28 anys anomenat com ell, i un nebot també
anomenat com ell (11). Sorpren com el cronista anomenat Diego de
3
Landa, que descriu les costums dels maies i va viure molt de prop la
seva conquesta sigui tan esqüet alhora d’explicar i donar dades sobre en
Francisco de Montejo, el seu entorn i els seus companys de conquesta.
Aquest Diego de Landa va arribar al Iucatan el 1549 i va escriure el
llibre Relación de las Cosas del Yucatán, on hi resumeix costums
indígenes i detalls de la conquesta espanyola, llibre que va escriure cap
el 1566. El 1572 va tornar a Espanya essent Bisbe del Iucatan, morint el
1578. Doncs bé, per casual casualitat l’original ha desaparescut i només
n’ha sobreviscut una còpia feta tres dècades més tard, que mai va ser
publicada. L’esmentada còpia no fou trobada fins a 1863 en un’arxiu
espanyol (12). És molt estrany. Tanta feina a escriure un llibre per a
després no fer-lo publicar ? Ningú s’explica aquest desinterès, ni qui ni
perquè va fer l’esmentada còpia que inevitablement pensem que va ser
sotmesa a manipulacions i retalls, especialment en la identitat dels seus
protagonistes espanyols.
Els maies varen ser més resistents a la conquesta que els azteques i la
guerra es va allargar molt i no varen ser domenyats fins ben entrada la
dècada dels 1540. Tan és així que, el 1537, en Francisco de Montejo va
cedir els seus càrrecs, drets de conquesta inclosos, al seu fill honònim i
es va retirar (2). A veure, com és possible que un noble novell, que és el
que ens diuen que era, no ja obtingués títols corresponents a l’alta
noblesa, sinó que a més aquests títols fossin hereditaris en almenys una
generació ? A part de la família Colom no en coneixem cap altre cas.
Com no tan sols no se sap el lloc i l’any on va morir, sinó que a més va
morir “pobre i oblidat” segons en Hugh Thomas (1), fet molt abundant
en els conqueridors d’Índies segons la història oficial, on malgrat ser
nobles i haver conquerit terres i haver gaudit de títols i honors moren
pobres. I això no pot ser veritat, ja que en aquells temps la riquesa d’una
persona era directament proporcional al seu grau de noblesa, i ja hem
demostrat que l’anomenat Francisco de Montejo era un noble, i no un
noble novell com ens volen fer creure.
Aquí segur que hi ha gat amagat. Futures recerques ho hauran
d’esbrinar.
Es pot formular la hipòtesi de que es tractava d’un noble català, més
concretament de l’alta noblesa, i que fou de Barcelona d’on va partir i
preparar l’expedició de conquesta. Probablement fos parent d’en Cortès.
Montcada ? Montagut ?
4
NOTES
(1)Hugh Thomas, Quién es quién de los conquistadores, Diccionarios Salvat,
Salvat Editores, 2001, p. 118-120.
(2)Enciclopedia Espasa, Volum 36, p. 546.
(3)Dietaris de la Generalitat de Catalunya, Edició dirigida per Josep Maria Sans i
Travé, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1994, p.353.
(4) A. García Gallo, Los orígenes de la administración territorial en las Indias, a
l’ “Anuario de Historia de Derecho”, Madrid, 1984.
(5) John L. Stephens, Viajes a Yucatán, Producción Editorial Dante, S.A. de
C.V., Mèrida, Iucatan, Mèxic, 1era edició 1984, 3a reimpressió 1993, p. 83.
(6)
httpp://www.juntadeandalucia.es/cultura/iaph/intervencion/memoria/serv_interve
ncion/...
(7) http://www.fut.es/~vne/H_teatro_6.htm , p.2.
(8) http://www.cica.es/~masa/sevilla/monumentos/HospitalCaridad/
(9) http://nicolas.salas.net/historia.htm
(10)
http://www.juntadeandalucia.es/institutodeestadistica/sima/cultura/41/sm_41091.
htm
(11) Diego de Landa, Relación de las cosas del Yucatán, Biblioteca Americana,
Historia 16-Información y Revistas, S.A., Madrid, 1992, p. 60-2.
(12) David Webster, La caída del imperio maya, Colección Imago Mundi
Volum33, Ediciones Destino, S.A., p.106-108, 455.