GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?

Articles

Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
33 : Joan d

33 : Joan d'Omedes i Coscó, príncep de Malta (Segle XVI)


Malta, en paraules de Muntaner “està bé a l’illa de Sicília com fa la pedra a l’anell”, va ser incorporada a la monarquia catalana per Pere II el Gran, l’any 1282, guanyada per Roger de Llúria i Manfred Llança. L’any 1296, Jaume II va renunciar a la corona de Sicília, a favor del seu germà Frederic que també es va quedar Malta i Gozzo; tot i que, de fet, totes tres illes, regides per una branca del casal de Barcelona, van continuar en l’òrbita econòmica i comercial de la corona catalana.  

En morir Martí el Jove, l’any 1409, Sicília, Malta i Gozzo van passar al seu pare Martí l’Humà i van continuar dins la monarquia catalana fins que el rei emperador Carles I les va cedir, juntament amb la plaça de Trípoli al nord d’Àfrica, als cavallers de Rodes, els antics cavallers de l’Orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, l’any 1530, a canvi d’un tribut anual que consistia en l’entrega d’un falcó maltès al representant del rei, el virrey de Sicília, el dia dels difunts (2 de novembre). Des d’aquell moment, l’orde és coneguda com l’Orde dels Cavallers de Malta.  

A l’època en què s’estaven a Rodes es remunta l’organització tradicional de l’orde en llengües o nacions. Les llengües eren vuit, cadascuna amb el seu propi administrador i a cadascuna d’elles - Provença, Alvèrnia, França, Italia, Aragó (que incloïa la corona catalanoaragonesa i Navarra), Castella (que incloïa Portugal), Alemanya i Anglaterra- era reservada una de les vuit dignitats supremes. El gran mestre, que era el príncep de Malta, podia ser escollit entre qualsevol de les llengües. Exercia l’autoritat suprema, tot i que sota el control del Gran Capítol i amb l’ajut de diversos consells.  

Hi va haver vuit grans mestres de l’orde originaris dels països de la llengua d’Aragó, cinc d’ells catalans, la influència dels quals va ser molt important en la història de Malta. El primer dels grans mestres catalans va ser Joan d’Omedes i Coscó, a qui de vegades trobem com a Jean d’Omedes. Gran mestre entre 1536 i 1553, durant el seu mandat d’Omedes va haver de fer front a l’amenaça turca i corsària. Les grans fortificacions que va fer construir van resultar decisives per aguantar el Gran Setge de Malta de 1565 que va suposar un fre a l’expansionisme otomà i el final del mite de la seva invencibilitat i, a la vegada, van ajudar a consolidar el poder de l’orde a l’illa.  

Els cavallers catalans de la llengua d’Aragó van utilitzar el català com a llengua oficial fins a l’inici del segle XIX. D’ells i, especialment, dels grans mestres catalans en continuarem parlant en pròxims capítols. 

Armand Sanmamed



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici