GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?

Articles

Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
36 : Ferran Cortès

36 : Ferran Cortès


Tot seguit mostrem una sèrie de quadres de Ferran Cortès, mes conegut per la historiografia oficial com Hernan Cortès, que sense cap mena de dubtes, no poden deixar a ningú impassible. De vegades una imatge val mes que mil paraules.

En primer lloc mostrem tres imatges on apareix l'escut d'armes que utilitzava en Ferran Cortès. En aquest cas no hem pogut aconseguir imatges més grans on es pugui veure-ho amb mes claredat, però pensem que són suficients per adonar-nos que en tot el centre de l'escut, apareixen les quatre barres catalanes. Els raonaments que donen els historiadors oficialistes a aquest fet sorprenent (no per nosaltres) són tan ridículs i incomprensibles, i tan allunyades del que s'espera d'uns professionals, que és millor no reproduir-los.

En aquestes darreres dues fotografies entrem ja en una qüestió de banderes. Qui de debò no vulgui admetre el que representen les ensenyes que apareixen a les figures, hauria de recordar que aquest colors no son pas representatius de cap estat ibèric de la època a excepció de la corona catalano-aragonesa.

  A l'esquerra tenim l'obra completa, i a la dreta tenim una ampliació de la zona que mes ens interessa. I què és el que trobem?, doncs com no podia ser d'altra manera, una senyera catalana. Fixem-nos també en l'altra bandera, la de la creu vermella, que encara ens aclarirà mes. Aquesta creu és la creu de Jerusalem, i qui eren els reis de Jerusalem?, doncs els comtes de Barcelona. De fet, si algú té dubtes, pot verificar quins títols té en l'actualitat el rei Joan Carles I, i veurà que és entre d'altres, comte de Barcelona i rei de Jerusalem.

Una imatge més de banderes. Aquí en aquesta escena a Veracruz, les tenim per tot arreu. Les barres vermelles i grogues són per tot el quadre. No oblidem que la marina catalana no portava el mateix número de pals que l'escut reial. A sota, imatges de la presa de Tenochtitlan.

Enric G.

 



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici