GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions

Recomanacions

Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR

La revolta dels benestants


Oriol Junqueras

Sovint s'afirma que els actes a través dels quals un individu o un col·lectiu reivindiquen els seus drets són fruit d'unes condicions més o menys miserables. I, en aquest sentit, podem recordar el lema marxista que clamava la unitat dels proletaris del món davant la constatació que l'única cosa que podien perdre eren les cadenes.

Sigui com sigui, també trobem molts exemples de revoltes protagonitzades per benestants. Aquest seria el cas dels aixecaments a Holanda, Portugal i Catalunya contra la monarquia de Felip II i de Felip IV. De fet, aquestes tres "regions" situades en la perifèria política hispànica van lluitar -entre d'altres raons- per no perdre el pas de la modernitat econòmica. Per contra, la corona de Castella es veia arrossegada pels efectes devastadors d'una enorme despesa pública, un excés d'oferta monetària, una inflació secular intercalada per breus (i brusques) deflacions, i per ruptures de caixa reiterades que minaven la confiança dels creditors i elevaven els tipus d'interès fins a xifres estratosfèriques.

Holandesos, portuguesos i catalans es van adonar que jugaven una partida en què la cort de Madrid ja feia molt que tenia totes les cartes marcades i que, a més, canviava les regles del joc sempre que ho creia oportú. Per tant, van constatar que l'única manera de defensar els seus interessos econòmics era fer respectar els seus drets polítics. I, des d'aquesta perspectiva, les revolucions que van protagonitzar pretenien garantir la possibilitat de gaudir i d'incrementar els seus nivells de benestar econòmic.

Potser no és estrany que els antics versos ressonin tan actuals a les nostres oïdes: "Catalunya, comtat gran, / qui t'ha vist tan rica i plena / [...] contra tots els catalans / ja veieu quina n'han feta".

 

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 21. Divendres, 23 de gener del 2009

 



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici