GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?

Articles

Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
74: Gramàtica i apologia de la llengua catalana

74: Gramàtica i apologia de la llengua catalana


L’honor de fer que l’arrencada de La Renaixença hauria de  correspondre a la publicació de la “GRAMÁTICA Y APOLOGÍA DE LA LLENGUA CATHALANA” de Josep Pau Bellot i Torres. Aquesta obra fou impresa a Barcelona a principis de 1814,o sigui, en el mateix moment en què els francesos evacuaren la ciutat, i no caigué en el buit com queda demostrat en el fet que, sis o set anys després, calgué fer-ne una segona edició.

Fou el primer intent, des de 1714, de valorar i donar eines per al correcte ús de la llengua catalana. Necessitat nascuda per les disposicions de Napoleó, de fer que la llengua de Catalunya fos cooficial amb la francesa, i poder traduir, amb el màxim rigor, els codis napoleònics a la nostra llengua.

Fora més ajustat als fets històrics, atribuir la convenció de l'inici de la Renaixença a l’obra del clergue barceloní Josep Pou i no a la també convencional però “políticament correcta” Oda a la pàtria d’Aribau.

Recordem que durant la seva redacció, el Principat de Catalunya no formava part del regne d’Espanya, que tenia un sistema monetari propi, la senyera fou adoptada com a símbol identificatiu de Catalunya, tenia govern propi... Això sí, formava part de l 'imperi napoleònic en el seu projecte de confederació europea.

L’abdicació de Napoleó posà fi a l'intent de dotar Catalunya dels instruments per fer un estat modern.

 

Gustau Adzerias



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici