GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?

Articles

Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
82: El tabac i el fumar

82: El tabac i el fumar


Com és ben sabut, el tabac és un producte d’origen americà, que els espanyols i portuguesos van dur a Europa. Cristòfol Colom va ser el primer europeu en veure com els indígenes americans consumien aquest producte, cremant-lo i aspirant-ne el fum produït.

Jean Nicot, ambaixador francès a Portugal va dur el producte al seu país el 1560 (del seu cognom deriva el nom de nicotina) i l’anglès Sir Walter Raleigh, segons uns gràcies al pirata Francis Drake i, segons d’altres, directament d’Amèrica del Nord, el va introduir a Anglaterra el 1586.

Segons la historiografia oficial va ser el castellà Francisco Hernández Boncalo, natural de Toledo, qui va dur les primeres llavors de tabac a Europa i va tenir-ne la primera plantació. És a dir, que l’arribada del tabac va ser obra de castellans, ja que van ser ells qui van conquerir el Nou Món.

Tot plegat molt clar i molt ortodox, però hi ha un aspecte que al meu entendre no encaixa.

En català utilitzem el verb fumar per a descriure diverses accions: fumar un aliment per conservar-lo salmó fumat o anguila fumada aspirar el fum d’una herba en combustió fumar un cigar. En castellà, en canvi, de fumar un aliment en diuen ahumar: salmón ahumado o anguila ahumada. De fumar tabac en diuen fumar, com en català.

 

 

Si els castellans van dur el producte a Castella abans d’altres llocs i en controlaven tot el negoci, perquè van agafar el verb català per designar l’acció de cremar tabac i aspirar-ne el fum? No seria més lògic que n’haguessin dit ahumar, un verb que ja existia en el seu idioma i no que n’agafessin un de català ?

El mateix passa en italià. De fumar una cosa en italià se’n diu affumicare i cremar tabac i inhalar-lo se’n diu fumare, verb que també es fa servir per a dir que fuma una xemeneia. Per ‘fumar’ tabac han agafat també el verb català ‘fumar’ italianitzat, en comptes d’agafar el verb castellà ahumar.

Evidentment que aquest raonament no prova res per ell sol i caldria un estudi més acurat, però estranya molt, al meu entendre, que en castellà, per a descriure l’acció d’ahumar tabaco facin servir el verb català ‘fumar’.

Carles Camp

 



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici