GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?

Articles

Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
88: Cognoms catalans (encara que alguns no ho semblin) a Amèrica en els segles XVI i XVII

88: Cognoms catalans (encara que alguns no ho semblin) a Amèrica en els segles XVI i XVII


Està molt estès el mite que els catalans i altres súbdits de la Corona d’Aragó tenien prohibit anar a Amèrica, perquè aquesta estava reservada als súbdits de la Corona de Castella i que no hi pogueren anar fins ben entrat el segle XVIII, gràcies a un decret de sa majestat Carles III del 1778.

 

Aquest mite és absolutament fals. Així, per exemple, se sap que el primer bisbe de Santo Domingo, Julián Garcés, i el primer tresorer d’Índies, Miguel de Pasamonte, eren aragonesos. La historiografia reconeix quinze dels homes de Ferran Cortès a la conquesta de Mèxic com a catalans (del Principat, del País Valencià i de Mallorca) i aragonesos. Els investigadors de la FEHC n’han localitzat d’altres.

 

Una prova més, és la presència de comerciants catalans afincats a diferents llocs d’Amèrica, trobats per Albert García Espuche en el seu estudi sobre l’economia catalana entre els anys 1550 i 1640*.

 

Reconeix García Espuche que la cerca que va fer no va ser del tot exhaustiva, que no hi va aprofundir gaire. Les dificultats de la seva recerca venen donades pel fet que, en aquells temps, els cognoms es traduïen, i els castellans semblaven especialment delerosos de castellanitzar els cognoms catalans. Així, aquest historiador s’ha trobat amb gent anomenada Agramonte (Agramunt?), Campos (Camps?), Olmos (Oms?), etc. dels quals sospita un origen català. No ha tingut mitjans per a fer-ne una recerca més profunda. En alguns casos que ho ha pogut fer, els resultats han estat sorprenents.

 

El cas més espectacular és el d’un tal López de Mata. Sembla un cognom molt castellà. Doncs bé, el seu cognom autèntic era Clapés i era natural de Sant Genís de Palafolls, població del Maresme. Garcia Espuche no troba cap explicació a un canvi tan radical de cognom, que ja no és una mera traducció, sinó un canvi total.

 

Això signficaria, al meu entendre, un pas més enllà d’una simple castellanització. Indicaria un intent deliberat d’amagar l’origen d’aquest personatge per tal fer desaparèixer Catalunya de l’empresa americana. Queda pendent un estudi aprofundit dels arxius americans. Segur que tindríem ,oltes sorpreses.

 

 

Llista dels catalans trobats per Albert García Espuche i lloc de residència

 

Clapés, Pere                          Guatemala

Ferrer, Andreu                      Ciutat de Mèxic

Fortuny, Joan                        Ciutat de Mèxic

Gensana, Bartomeu              Santo Domingo

Mateo, Antoni                       Índies

Pedralbes, Jeroni                  Santo Domingo

Pericas, Jaume                      Santo Domingo

Pons, Esteve                         Panamà

Puig, Joan Francesc             Índies

Serra, Jeroni                         Nova Espanya

Torres, Pau Andreu              L’Havana

Tudona, Jeroni                      San Luís mines del Potosí

Volmerich, Miquel               Ciutat de Mèxic

 

 

Recordem el període del qual estem parlant, entre 1550 i 1640, en què el llibre citat demostra com Catalunya va tenir un boom econòmic sense precedents i el mercat americà, n’era el seu principal motor, mentre Castella patia una forta crisi econòmica i l’arxifamosa fira de Medina del Campo feia fallida.

 

 * Albert Garcia Espuche. Un siglo decisivo. Barcelona y Cataluña 1550-1640. alianza Editorial. Madrid, 1998.

 

Carles Camp

 



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici