GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional

Actualitat

Articles i documents

Publicacions

Autors

Col·labora

Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Joan Cavaller

Joan Cavaller


 va néixer a Barcelona l'any 1962. És llicenciat en Història General i Geografia (1988), Filosofia (1998), Administració i Direcció d'Empreses (2004), Investigació i Tècniques de Mercat (2005) i Comunicació Audiovisual (2011). L'any 2000 va crear l'editorial Prohom Edicions S.L. i el 2009 l'editorial de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya.

 




Publicacions com a editor (Prohom Edicions S.L.)
 

Col·lecció Estudis sobre el Món Antic

1.        Miquel Bastons, La inteligencia práctica (La filosofía de la acción en Aristóteles). Set 2003. ISBN: 978-84-931492-2-2 
2.       Ciceró, República. Introducció de Joan Puigcercós. Estudi i presentació de Pere Vi­llal­ba. Febrer 2006
3.       Claudio Calabrese, El símbolo del viaje en la cultura antigua: la Odisea y la Eneida. Octubre 2007

 

Col·lecció Pensament Contemporani

4.       Miquel Bastons, Norbert Bilbeny, Montserrat Bordes, Miguel Candel, Jordi Carcasó, Joan Cavaller, Francesc Grané, Andreu Grau, Carles Llinàs, Francesc-Xavier Marín, Josep Ramoneda, Begoña Román, Francesc Torralba i Miquel Tresserras, Filòsofs da­vant la guerra (Reflexions al voltant de la guerra de l’Iraq). Presentació de Pere Esteve, Con­seller de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya. Març 2004. ISBN:  978-84-931492-4-6
5.       Xavier Escribano, Sujeto encarnado y expresión creadora (Aproximación al pensamiento de Mau­rice Merleau-Ponty). Juny 2004. ISBN: 978-84-931492-5-3
6.       Reinhard Lauth, Abraham y sus hijos (El problema del Islam). Juliol 2004
7.       Joan Cavaller, Teoria de les nacions (Llibre 1: Kath’Hel·lens). Setembre 2005
8.       Reinhard Lauth, Dostoievski, su siglo y el nuestro. Novembre 2005
9.       Francesc Ponsa, De la ceguesa a la lucidesa: La literatura d’idees de José Saramago. Maig 2009

 

Col·lecció Athenea (Textos d’humanitats de la Universitat Internacional de Catalunya, l’Ins­ti­tuto Brasileiro de Filosofia e Ciência Raimundo Lúlio i Prohom Edicions)

10.    Anna Akasoy, Jordi Pardo Pastor, Josep Corcó, Jaume Mensa i Valls, Fernando Do­mínguez Reboiras, Pere Villalba Varneda, Esteve Jaulent, Óscar de la Cruz Palma, Alexander Fidora, Jaume de Puig i José Olives Puig, Què és l’home? (Reflexions an­tro­po­lò­giques a la Corona d’Aragó durant l’Edat Mitjana). Desembre 2004
11.     Miquel Bastons, Diana Cuadros de Vílchez, Xavier Escribano, Iván Lacasa, Jordi Ma­sachs i Castell, Montserrat Nebrera, José Olives Puig, Carmen Ruiz Viñals, La au­to­ri­dad revisitada. Juny 2005

 

Col·lecció Ethos (Llibres d’ètica aplicada de la Universitat Ramon Llull)

12.    Francesc Torralba, Begoña Román, Jordi Giró, Francesc Lozano i Luis de Sebastián, Ética ecológica. Presentació de Salvador Milà, conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Juny 2005.
13.    Rosa M. Boixareu, Antoni Nello, Xavier Cardona. La gestió de la salut, repte ètic.No­vembre 2005.
14.    Michael Cheng-tek Tai, Juan Carlos Siurana, Ester Busquets i altres (fins a un total de 24 autors), Hacia una sociedad responsable (Reflexiones desde las éticas aplicadas). Juny 2006.
15.    Clara Antúnez, Xavier Cardona, Júlia Farré, Isabel García-Jalón, Mercedes Muñoz, Antoni Nello, M. Paz de Peña, Maria Josep Rosselló, Emília Sánchez i Montserrat Tremoleda, Proposta de codi d’ètica en la professió de Nutrició humana i dietética. Juliol 2009.
16.  Francesc Torralba, Juan Carlos Giménez Salinas, Mariano Sánchez Martínez, Pilar Díaz Conde, Francesc Mañós, Judit Barrera Meya, Mercedes Tabueña i Javier Moya, La ancianidad en nuestro mundo. Más allá de los tópicos. Setembre 2009
 
 
Col·lecció International Journal of Applied Ethics (Anuari d'ètica aplicada de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull)
 
17. Francesc Torralba et al. Anuari de l'any 2010 (juny 2010)
18. Francesc Torralba et al. Anuari de l'any 2011 (juny 2011)
19. Francesc Torralba et al. Anuari de l'any 2012 (juny 2012)
 
 
Col·lecció Món Iber (coproducció amb la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya)
 
20. Carme Jiménez Huertas. Codificació informàtica del signari ibèric nord-oriental. Desembre 2009
21. Joan Cavaller. L'enfrontament entre catalans i espanyols pel domini del passat iber. Novembre 2010

Fora de col·lecció

22.    Maria Serrat i Martín, Els ensenyaments musicals a Catalunya 1996/2002. Setembre 2005.
23.    Carles Cardona, Educar en llibertat (Ètica de l’activitat educativa). Març 2006
24.    Salvador Vidal, Francisco Esteban, Núria Arís i M. Teresa Fuertes, Adaptació dels estudis de magisteri a l’EEES: el cas de la UIC. Abril 2007
25.  Josep Corcó (coord.), Experiències educatives a la Universitat Internacional de Catalunya en el procés d'adaptació a l'ESSS. Maig 2009
 

Publicacions com a editor (Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya

 
Col·lecció Món Iber (coproducció amb Prohom Edicions)
 
1. Carme Jiménez Huertas. Codificació informàtica del signari ibèric nord-oriental. Desembre 2009
2. Joan Cavaller. L'enfrontament entre catalans i espanyols pel domini del passat iber. Novembre 2010
 
Col·lecció Seleccions Histocat
1. Seleccions Histocat. Setembre 2008
2. Seleccions Histocat. Octubre 2008
3. Seleccions Histocat. Novembre 2008
4. Seleccions Histocat. Desembre 2008
5. Seleccions Histocat. Gener-Febrer 2009
6. Seleccions Histocat. Març 2009
7. Seleccions Histocat. Abril 2009
8. Seleccions Histocat. Maig 2009
  
Altres publicacions per encàrrec
 
1. Geocat, Gestió de Projectes S.A.  Geocat 1999-2009. Deu anys d'activitat en l'estudi del terreny i dels riscos naturals . Novembre 2009
2. Institut Ramon Llull. Memòries dels anys 2002 a 2007.
3. Institut Ramon Llull. Memòria 2008.
4. Institut Ramon Llull. Memòria 2009.
5. Geocat, Gestió de Projectes S.A. Memòria 2009.
6. Geocat, Gestio de Projectes S.A. Memòria 2010.
7. Geocat, Gestio de Projectes S.A. Memòria 2011.
 

Obres com a autor
 
1. La interpretació com a estratègia depredadora entre els filòsofs (Prohom Edicions, 2001).
(Finalista del I Premi d’Assaig Filosòfic Ramon Llull de la Universitat de Barcelona)
COMENTARI DESCRIPTIU: La paraula interpretar prové del llatí i significa etimolò­gica­ment posar entre parts. A partir d’un joc de paraules, l’autor proposa la significació com­plementària de depredar (inter-predar). La implicació de tradicions i prejudicis inherent en tota lec­tu­ra filosòfica implica la conversió del text aliè en un producte fals, equivocat, mentider, anacrònic. És sobre la base d’aquesta pràctica depredatòria que pot generar-se una pos­te­rior comprensió en termes hermenèutics tal com postulen els filòsofs més recents: Hei­degger, Gadamer, etc.
2.  El pensament aporètic de Sòcrates i el primer Plató (Prohom Edicions, 2002).
COMENTARI DESCRIPTIU: L’aporia s’ha descrit sovint com un fracàs de Sòcrates en la recerca de conceptes universals. De fet, el mateix filòsof reconeix la impossibilitat de continuar en el procés reflexiu i la necessitat de prosseguir la investigació per altres vies d’argumentació. Lluny d’aquesta concepció, l’autor d’aquest treball entén que Sòcrates conduïa de forma premeditada el diàleg cap a aquell aparent fracàs, i ho feia amb l’objecte de mostrar que la condició humana, i la seva essència: el llenguatge, no poden tancar-se en límits (en grec diríem: apo-horos) perfectament determinables.
3. Temari de les assignatures Nuevo cine hispanoamericano, Nuevo cine español, Arquitectura actual en Hispa­noamérica, Arquitectura actual en España, La Barcelona actual i el Madrid actual per al màster Lengua y Cultura Hispánicas de la Universitat de Barcelona (2003).
4. Presentació del llibre Filòsofs davant la guerra (Prohom Edicions, 2004).
COMENTARI DESCRIPTIU: Aquest llibre recull l’aportació de 14 professors de fi­lo­sofia catalans al voltant de la Guerra de l’Iraq.
5. Arguments de la guerra, article dins del treball col·lectiu Filòsofs davant la guerra (Prohom Edi­cions, 2004)
COMENTARI DESCRIPTIU: El govern de George Bush ha hagut de justificar l’ocu­pa­ció militar de l’Iraq per mitjà d’arguments convincents. Aquests, però, s’han demostrat fal­sos. Aquest article mostra com, un a un, aquests arguments han estat substituït per dis­cur­sos de legitimitat progressivament més baixa.
6.  Los argumentos de la guerra, traducció castellana de l’article anterior, publicat a la revista In Itinere (Universidad FASTA), Buenos Aires, Argentina, 2004.
7. Presentació del llibre Xavier Escribano, Sujeto encarnado y expresión creadora. Aproxi­ma­ción al pen­sa­mien­to de Maurice Merleau-Ponty (Prohom Edicions, 2004).
8. Teoria de les nacions. Llibre 1: Kath’Hel·lens (Prohom Edicions, 2005)
COMENTARI DESCRIPTIU: Després d’una crítica a les opinions filològiques més es­te­ses i d’una investigació detallada en termes filosòfics, l’autor exposa que la paraula ca­talà pro­vé del grec, kathà hellenas, expressió que significa com grecs o igual que grecs. Aquesta etimologia re­la­cio­na íntimament catalans i grecs, i el nexe d’unió corresponent no pot ser altre que la co­lo­nització jònica de la Mediterrània occidental amb la con­se­güent con­figuració de la cul­tu­ra ibera. Per mitjà d’un estudi detingut, l’autor mostra que aquells co­lonitzadors grecs, lluny de tractar-se de simples comerciants, van trans­me­tre als ibers tot un conjunt de trets cul­turals revolucionaris com ara el pensament científic de la medicina hipocràtica i de la fi­lo­sofia que trobaria la seva culminació en Sòcrates.
9.  "Nació i praxis (part 1)", article dins la revista Seleccions Histocat Setembre 2008 (Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya, 2008). Versions catalana i traducció anglesa.
10. Ibers. Antecedents jònics i fonament nacional de Catalunya (part 1), article dins la revista Seleccions Histocat Octubre 2008 (Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya, 2008). Versions catalana i traducció anglesa.
11.  Ibers. Antecedents jònics i fonament nacional de Catalunya (part 2), article dins la revista Se­leccions Histocat Novembre 2008 (Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya, 2008). Versions catalana i traducció anglesa.
  12.  Ibers. Antecedents jònics i fonament nacional de Catalunya (part 3), article dins la revista Se­leccions Histocat Desembre 2008 (Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya, 2008). Versions catalana i traducció anglesa.
13. Ibers. Antecedents jònics i fonament nacional. Exposició de 20 plafons de 70 x 100 cm. escrita conjuntament amb Jordi Auladell. Maig 2009. Inauguració de l'exposició al Casal Jaume I de Perpinyà el dia 10 de juny de 2009.
14. L'enfrontament entre catalans i espanyols pel domini del passat iber. Recull d'articles publicat al web de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya. (Prohom Edicions & Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya. 2010)
15. "L'alteració de l'estructura clàssica del discurs en el cinema contemporani (Trencament del model aristotèlic en el cinema), article al volum "Art i Filosofia", recull de conferències organitzades per l'associació Liceu Maragall de Filosofia (en premsa)
16. "Nació i praxis" (part 1), article a la revista Diàlegs (1r trimestre 2010)
17. "Nació i praxis" (part 2), article a la revista Diàlegs (2n trimestre 2010)
18. "Fonamentació aristotèlica dels nacionalismes", article a la revista Diàlegs (1r trimestre 2012)
 
 

Articles publicats a www.histocat.cat
(excepte cròniques i articles d'esdeveniments)

1. Editorial Novembre 2008 (novembre 2008)
2. El problema dels ibers com a fonament de la nació catalana (2 de març de 2009)
3. La invenció castellana dels celtibers com a substrat espanyol al S.XVI (16 de març de 2009)
4. De Ocampo i Mariana, Espanya, segle XVI: cinco reinos y una lengua común (29 de març de 2009)
5. Als mapes antics apareix el nom de Miquel Benezul en comptes de Venezuela (6 d'abril de 2009)
6. El problema de la delimitació territorial del poble iber (13 d'abril de 2009)
7. Ibers, celtes i la descendència de Noè (part 1) (27 d'abril de 2009)
8. La nació i el caràcter plural de la sociabilitat (4 de maig de 2009)
9. Un treball de recerca sobre la descoberta americana i el llibre d'història al Batxillerat  (10 de maig de 2009)
10. Ibers, celtes i la descendència de Noè (part 2) (11 de maig de 2009)
11. La nació, mentida ideològica i realitat social (18 de maig de 2009)

12. Ibers, celtes i la descendència de Noè (part 3) (26 de maig de 2009)
13. Toponímia catalana a les Illes Canàries (2 de juny de 2009)
14. Ibers, celtes i la descendència de Noè (part 4) (16 de juny de 2009)
15. La historiografia castellana contra Masdeu (30 de juny de 2009)
16. Contra el caràcter natural de la sociabilitat: el mite de Protàgoras (13 de juliol de 2009, extret de Seleccions Histocat Setembre de 2008)
17. Toponímia catalana a Terranova (13 de juliol de 2009)
26. La síndrome espongiforme dels espanyols (19 de febrer de 2010, extret de Seleccions Histocat Octubre de 2008)
29. Comentari a Jaime de Marcos (25 de març de 2010)
35. Un exèrcit català (28 de maig de 2010)
37. Adéu Espanya? (6 de juny de 2010)
44. El català a la universitat (5 de juliol de 2010)
51. Editorial Octubre 2010 (7 d'octubre de 2010)
60. "Por hispaniaaaaaaa !!!" (16 de gener de 2011)
61. Teoria i praxis (part 2) (1 & 4 de febrer de 2011)
63. Jordi Llovet i Ermessenda (28 de març de 2011)
72. Españoles, Fraga ha muerto (17 de gener de 2012)
74. Nosaltres, els ibers (29 de juny de 2012)
75. Comentari a Javier de Hoz (2009), El problema de los límites de la lengua ibérica como lengua vernácula (10 de juliol de 2012)
76. Espanya, de mite universal a piltrafa (4 de setembre de 2012)
84. Editorial Març-Abril 2013. Espanya, corrupció consubstancial (11 de març de 2013) amb Armand Sanmamed  
87. La distorsio de Bendala (2 d'abril de 2013)
 
 
 
 




 
 

 

 


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici