GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?

Articles

Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
94: Tradicions i indústries valencianes en la conquesta de Mèxic

94: Tradicions i indústries valencianes en la conquesta de Mèxic


Segons la historiografia oficial els catalans, ni cap altra gent dels territoris de la monarquia catalana, no vam tenir res a veure amb la descoberta i la conquesta d’Amèrica. Tanmateix, un nombre cada vegada més gran d’evidències contradiuen aquesta afirmació. Vegem-ne alguns exemples.

 

És un fet contrastat que, actualment, a certes contrades de Mèxic es consumeix orxata. I tota la tradició oral coincideix a dir que aquesta beguda la van dur a aquell país els primers conqueridors. Si tenim en compte que, tant el producte com el seu nom tenen un origen inequívocament valencià i que a Castella fou un producte desconegut fins el segle XIX, la presència de l’orxata a Mèxic és una evidència més de l’origen dels conqueridors de la Nova Espanya (1).

 

Després de la conquesta, segons explica el cronista anomenat Bernal Díaz del Castillo a la seva Historia Verdadera de la Conquista de Nueva Espanya, Cortès, al capdavant d’una expedició militar, va fer cap, amb el seu seguici, en un assentament de colonitzadors. Com que en aquell moment, Bernal Díaz hi vivia, el cronista ens explica, de primera mà, la rebuda que van fer a Cortès en aquests termes: “la gran rebuda que li férem amb arcs triomfals i certes emboscades de cristians i moros, i altres divertiments i invencions de focs”(2). Com es pot veure: enramades, moros i cristians, castells de focs... una autèntica rebuda a la valenciana.

 

El mateix cronista, quan descriu les vestimentes d’uns indígenes ens diu: “duien vestits aquells principals robes de cotó molt llargues que els tocaven els peus, amb moltes labors en elles labrades, i eren diguem ara a la manera dels barnusos moriscos”(3). No s’enten com un castellà que escriu per a un públic castellà utilitzi una comparança com aquesta. A Castella ni havien ni hi havien hagut mai moriscos, excepte en algunes zones muntanyoses de l’antic regne de Granada. Com és que l’autor fa una comparança amb una mena de vestimenta que la immensa majoria dels seus lectors no haurien vist mai? Seria, en canvi, molt més lògic si el destinatari fos el públic català. La població morisca era, en aquells temps, molt abundant al País Valencià, a les terres de l’Ebre i al Baix Aragó.

 

Després de la conquesta, es va desenvolupar una potentíssima indústria sedera a la Nova Espanya. D’on provenien els coneixements que aquells castellans, extremenys i andalusos tenien de la indústria de la seda? Perquè, enlloc del regne de Castella hi havia indústria sedera, excepte entre els moriscos de l’antic regne de Granada, que tenien una manufactura, rudimentària i casolana, que no podia ser qualificada d’indústria de cap de les maneres. L’únic lloc on hi havia una indústria de la seda amb cara i ulls era el regne de València. Doncs bé, segons explica l’Albert Masó, membre del Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona “el 1522, Hernán Cortés, el conqueridor de Mèxic, va nomenar uns funcionaris especials per plantar arbres de morera blanca al Nou Món i poder iniciar-hi el cultiu de la papallona de seda”(4). La historiografia oficial s’entesta en què es va fer anar moriscos granadins a cultivar moreres i produir seda.

Però això és fals per tres raons: la primera, que ja hem esmentat, perquè els moriscos granadins no disposaven dels coneixements tècnics necessaris per engegar la potentíssima indústria sedera que va créixer a la Nova Espanya a la dècada del 1520; la segona, és que els moriscos cultivaven morera negra, i els valencians morera blanca, i va ser morera blanca la que Cortès va fer plantar i, la tercera, que no està documentada la presència de moriscos a Nova Espanya ni enlloc de l’Amèrica d’aquells temps.

 

Carles Camp
25 de maig de 2009



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici