Descoberta catalana d'Amèrica > Articles i documents

Articles del lector. Jordi Sanclement

El número 93 del “Sabies que...?” es titula “L'Extremadura d'Aragó, possible pàtria de Ferran Cortès?”. Voldria fer uns comentaris que potser no són importants, però caldria observar amb més atenció:

1. Com es sabut, Ferran Cortès a més de viure a la ciutat de Mèxic, tenia el seu palau a Cuenavaca, (a 90 km del DF, uns 350.000 habitants), ciutat coneguda pel seu bon clima. He buscat d’on prové el nom, i l’he intentat comparar amb el nom d’alguna ciutat a Catalunya (a Espanya no he trobat res semblant) i m’he trobat això:

Cuernavaca: (Wikipedia, http://es.wikipedia.org/wiki/Cuernavaca#Toponimia) - El nombre de la ciudad proviene del vocablo náhuatl Cuauhnáhuac (k aw’na’wak), la palabra derivó en "Cuernavaca" por deformación de los españoles. La toponimia de la palabra tiene diferentes versiones[4] :

Cuauhnáhuac: cuauitl (árbol) nahuac (junto) = "junto a los árboles", esta es la versión aceptada por el H. Ayuntamiento;

Cuauh-nahua-c: Ccuahuitl (árbol) nahuac (alrededor, rodeado de) y c ó ca (en) = "en lo rodeado de árboles". Versión según: Toponimia de Oaxaca, crítica etimológica

Cuauh-nahua-c: Cuauhitl (árbol) nahuac (cerca o junto) = "cerca o junto a los árboles". Versión según: Nombres Geográficos Mexicanos, de Lic. Cecilio A. Robelo.

La ciudad fue fundada por los aztecas, una de las siete tribus nahuatlacas, aunque por todo el estado de Morelos hay vestigios de asentamientos previos de grupos olmecoides y toltecas. Los tlahuicas ("los que amasan la tierra", en náhuatl) se dedicaban al cultivo del algodón, lo cual atrajo el interés de los mexicas. Cuauhnáhuac fue ciudad tributaria de ellos hasta la llegada del ejército de Hernán Cortés. Cuauhnáhuac era ya considerada en esa época un lugar paradisíaco, por su hermoso clima y su gran variedad de flores.

Catedral de Cuernavaca: Fundada por frailes Franciscanos en el siglo XVI. Inicio de construcción 1529 y terminada en 1552. Se habla de dos etapas de construcción una de 1529 a 1540 donde se construye la Capilla Abierta, el Convento y el inicio de la Iglesia; de 1550 a 1560 donde hay mejoramientos a los retablos de la iglesia.

Tarragona, España: Esta ciudad catalana, al igual que Cuernavaca, tuvo el título de "Ciudad de la eterna primavera".

Escornalbou: (Wikipedia, http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_d’Escornalbou) - El castell d'Escornalbou és una mansió senyorial que ajunta monestir amb castell, situat a l'antic terme d'Escornalbou (derivat del llatí Cornu Bovis, « el corn del bou »), avui Riudecanyes al Baix Camp.

El castell en la part més antiga és del segle XII, i el relleu que remata l'arc gòtic d'accés al recinte és encara segurament anterior. El castell fou construït sobre les restes d'una fortalesa romana del segle III, que després van ocupar els sarraïns al segle VIII, donant-li el nom de Saloquia ("Guaita") i va dependre del valí de Siurana. Fou conquerida per Alfons I el dia de Sant Miquel de 1162, sota el comandament d'Arbert de Castellvell, senyor de Siurana.

Després de l'expulsió dels sarraïns, la regió va passar a dependre del terme de Siurana, regit per carta de 1153 i fou donada en franc alou a Arbert de Castellvell, amb la condició de repoblar el lloc i aixecar al cim un convent de canonges agustins sota obediència de l'església de Tarragona. D'aquesta donació va sorgir la baronia d'Escornalbou (la senyera de la qual fou quartejada de vermell i blanc, és a dir el primer quadre de dalt vermell i el segon blanc, i els de sota a l'inrevés). Joan de Santboi va impulsar la repoblació i es va fundar el nucli de Segura el 1178 que va ser donat a Joan Guillem de Malagranada, que no va arrelar però encara existia el Segle XVII; i més tard (1195) el nucli de Pradell, avui Pradell de la Teixeta. Es va crear un convent amb església fortificat aprofitant restes romanes. El 1198 l'arquebisbe Ramon de Castellterçol va confirmar la donació i va establir que el prior del convent seria canonge amb veu i vot al capítol de Tarragona. El 1197 Arbert de Castellvell va cedir a Escornalbou la vila de Colldejou, que retenia sense dret. El 1219 els canonges van nomenar prior perpetu a l'arquebisbe Espàrec de la Barca i successors, càrrec que a partir de llavors queda vinculat a la mitra a l'igual que la baronia. L'església fou consagrada el 1240 i en aquesta època la baronia comprenia Colldejou, Vilanova d'Escornalbou, Riudecanyes, Duesaigües, Pradell de la Teixeta, La Torre de Fontaubella, l'Argentera, Rifà de Peu, la Torre de Rafellí i l'Arbocet, sota l'autoritat d'un batlle general de la baronia amb un tinent de batlle per cada un dels llocs;, i tenia 101,32 quilòmetres quadrats. El 1391 es va maltractar als jueus i es va haver de comprar el perdó reial el 1393, però ja llavors sembla que el convent estava en decadència i quasi be abandonat, i també la població de la baronia va anar minvant.

En la guerra contra Joan II va ser fidel al rei. El 1461 la muralla s'havia enderrocat i va haver de ser reconstruïda. El 1574 ja sols quedava un canonge i l'arquebisbe Gaspar Cervantes de Gaeta l'oferí als franciscans i les rendes de la baronia a la universitat de Tarragona. Els franciscans recol·lectes el van ocupar el 1580. El 1646 fou ocupada pels castellans i francesos que van ampliar les velles fortificacions el 1651. El 1654 es va ordenar l'enderroc de les fortificacions. El 1648 el Papa va autoritzar als franciscans observants a fundar un col·legi de missioners (per les colònies americanes), que van triar com a seu Escornalbou. Els recol·lectes van accedir a cedir-lo als observants el 1686. A la guerra de la independència van prendre el partir de l'arxiduc. Després d'això van difondre la religiositat popular sempre en català, destacant en aquesta tasca Francesc Baucells, Josep Cortès (amb l'obra Amoroses veus) i Isidre Febrer (amb el llibret Mina riquíssima dels Tresors de la Divina Gracia).

Vilanova d'Escornalbou és un municipi i localitat de la comarca catalana del Baix Camp. Segons dades de 2007 la seva població era de 502 habitants, dels quals 268 són homes i 234 són dones.

No quadren les dates dels franciscans al castell, però és curiós. I la dada de l’agermanament amb Tarragona, molt més. També curiós que hi hagi tantes versions de l’origen del nom de la ciutat de Cuernavaca.

2. Adjunto un quadre amb la freqüència del cognom Cortès per província (només les que tenen més de 1.000).

Font: (INE) http://www.ine.es/fapel/FAPEL.INICIO

Provincia	Apellido 1º		Apellido 2º		Ambos
Provincia	Total	%	Total	%	Total	%
ALICANTE / ALACANT	3954	4,87	4009	4,93	242	4,38
ALMERÍA	5103	6,29	4969	6,1	1103	19,96
BADAJOZ	3787	4,67	4051	4,98	70	1,27
BALEARS (ILLES)	2154	2,66	2041	2,51	271	4,9
BARCELONA	8174	10,08	7858	9,65	430	7,78
CÁCERES	1408	1,74	1340	1,65	7	,13
CÁDIZ	2389	2,95	2725	3,35	59	1,07
CIUDAD REAL	1008	1,24	1030	1,27	16	,29
CÓRDOBA	2356	2,9	2313	2,84	155	2,81
GRANADA	6046	7,45	5945	7,3	1203	21,77
JAÉN	4140	5,1	3960	4,87	572	10,35
MADRID	5201	6,41	5145	6,32	72	1,3
MÁLAGA	5688	7,01	5840	7,17	250	4,52
MURCIA	2022	2,49	2064	2,54	94	1,7
SEVILLA	3806	4,69	4127	5,07	94	1,7
TARRAGONA	1007	1,24	1076	1,32	71	1,29
VALENCIA / VALÈNCIA	4529	5,58	4735	5,82	314	5,68
VIZCAYA	1122	1,38	1107	1,36	71	1,29
ZARAGOZA	2742	3,38	2921	3,59	66	1,19

A destacar:

Granada, Almeria i Jaén son les províncies on sembla que hi ha més densitat
Barcelona és la província on hi ha més “Cortès” (en número absolut)
Tarragona continua apareixent a la llista.
També destacar el número a València, Alacant i Les Illes.
No veig una freqüència alta a cap província de l’Aragó (encara que això no vol dir res).

3. Si fem el mateix exercici, però a Catalunya, ens trobem que el Baix Camp és la comarca on el cognom Cortès té la freqüència més alta i està situat en una posició més destacada de totes les comarques de Catalunya:

Font: (Idescat) http://www.idescat.cat/orpi/Orpi?TC=M

Comarques	Posició comarca	Freqüència com a 1r cognom	‰	Freqüència com a 2n cognom	‰
Catalunya	45	13.251	1,84	13.092	1,81
Baix Camp	26	490	2,71	507	2,81

Coincidència?

Salutacions,

Jordi Sanclement
9 de juliol de 2009

Articles del lector. Jordi Sanclement

Política de cookies