101:Una llegenda catalana en la història de la conquesta de Gran Canària

La historiografia oficial ens explica que les Canàries van ser conquerides pels castellans i que els catalans no hi vam intervenir mai.
Juan Rejón, continu de la casa reial, va participar, l’any 1478, com a capità de l’armada, en l’expedició de conquesta de l’illa de Gran Canària, liderada per la família Hernán-Peraza, senyors de la Gomera, i finançada pel comerciant d’orxella, Juan de Lugo.

La biografia de Rejón és molt fosca. Sabem que, un cop realitzada la conquesta, va tenir problemes amb els seus superiors i amb la casa reial. Implicat, presumptament, en alguna mort (les fonts més fiables diuen que va assassinar el governador de Gran Canària), no se sap on va morir o si fou, ell mateix, assassinat. En tot cas, no consta que rebés cap condemna per aquest fet, la qual cosa no és gens creïble. Costa de creure que la corona no processés de forma automàtica i qui havia mort el governador, representant del rei (o dels reis en aquest cas). Una ofensa a un governador era una ofensa directa al rei. I més encara, quan el seu cunyat, germà de la seva dona, Alonso Jaimes de Sotomayor, va ser alferes major del governador Pedro de Vera qui, en teoria, l’havia detingut i processat. Realment força estrany en un temps en que les lleialtats anaven per famílies (1)(2)(3)(4)(5)(6)(7)(8).

Tampoc és gens clar el lloc de naixement d’en Juan Rejón. Unes fonts diuen que era de Lleó, altres del comtat de Niebla a Andalusia(9); hi ha, fins i tot, que el fan de Toledo (10). Moltes fonts el consideren, però, aragonès. Com la història oficial admet que eren aragonesos el governador Pedro de Algaba i el seu cunyat, l’esmentat Alonso Jaimes (escrit algun cop Haimes) de Sotomayor (9).



Tanmateix, una llegenda relacionada directament amb Juan Rejón ens podria mostrar indicis de la seva procedència.

La historiadora Teresa González recull un relat que explica que li va passar a Juan Rejón quan ell i els seus homes acabaven de desembarcar en un lloc anomenat Isletas, prop de la costa de l’illa de Gran Canària. La tradició explica que se li va aparèixer un pescador canari per a dissuadir-lo de no prendre el rumb que tenia previst avisant-lo dels perills que podia córrer. Anant encara més lluny, la llegenda explica que una anciana li va aconsellar que no marxés cap al sud. El conqueridor es va aturar on aquella enigmàtica dona li havia indicat, el lloc que, en l’actualitat, coneixem com Las Palmas de Gran Canària. Rejón estava persuadit que l’anciana era, en realitat, la mare de la Mare de Déu, santa Anna, la seva devoció principal. Fet pel qual va esdevenir-ne la patrona” (9) (10).

Doncs bé, aquesta llegenda és molt semblant a aquella que s’explica sobre el rei

Jaume I, el Conqueridor. L’estol català havia arribat a la costa mallorquina, la primavera de 1229 i estava atracat en unes illes prop de la costa, on l’exèrcit havia de desembarcar. Els catalans no sabient massa bé què calia fer, puix l’exèrcit sarraí patrullava per la costa. Llavors, segons explica en Desclot “dels quals sarraïns se’n partí un e gità-se en la mar e, de nadantes, venc-se’n a l’illa on lo rei d’Aragó era. E el rei fóu-li donar vestetures e puis demanà-lo del feit de la terra e del rei sarraí, e el sarraí dix-li: -Sènyer, sàpies per cert que aquesta terra és tua e a ton manament; que ma mare me dix e em pregà que jo vengués a tu e t’ho dixés. Que ella és molt sàvia femna e ha conegut en la sua art d’astronomia que aquesta terra deus tu conquerir”. Tot seguit el sarraí el va informar sobre l’exèrcit enemic, el gruix del qual encara no havia sortit de la ciutat i va aconsellar el rei sobre la millor manera d’actuar: “Per què faràs gran sen si et cuites de pendre terra al pus tost que pusques, abans que ells siguin eixits de la ciutat” (11).

Una altra semblança entre les dues històries la trobem en els topònims que hi apareixen: és una simple casualitat que el lloc on era el rei Jaume i la seva host sigui conegut com Illetes i el lloc on era en Juan Rejón i el seu exèrcit Isletas; o que la ciutat prop d’Illetes es digui Palma i la d’Isletas, Las Palmas? Crec que tantes similituds són massa casualitat i que, en canvi, podrien ser un indici de l’origen i de l’entorn cultural del conqueridor Juan Rejón



Carles Camp




(1)http://www.arrakis.es/-josjoa/index7.html, p.5.

(2)http://www.webislam.com/BEI/Africa/2_3_Africa.htm , p.4-5.

(3)http://www.grancanaria.com/cabgc/municipios/laspalmas/historiadelmunicipio.html

(4)http://www.revistaiberica.com/Suscripcion/apoyos_rt/hermigua_en_la_historia.html

(5)Nota (1), p.5.

(6)Nota (1), p.6, http://www.geocities.com/jramoncan_99/historia.html

(7)http://pracgsi.ulpgc.es/-al1482/vegueta/ppal.html



(8)Francisco Morales Padrón, Canarias, Crónicas de su conquista, Ed. Cabildo Insular de Gran Canaria, 1978, p.65.

(9)http://www.amejor.com/lector/castellano/cas08.html

(10)Teresa González a http://7dias.hypermart.net/54/contraportada.html

(11)Bernat Desclot, Crònica, Edicions 62, Barcelona, 1982, Cap. XXXV, p. 86.