GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?

Articles

Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
62: Rabí Abraham Bar Hiyya Ha-Barceloni “Savasorda”

62: Rabí Abraham Bar Hiyya Ha-Barceloni “Savasorda”


Barceloní del segle XII, que el 1133 va escriure una important obra sobre astronomia, geografia i cosmografia titulada Forma de la terra, títol ja estereotipat en llengua àrab per designar una obra de cosmografia. Tot i que no va aportar cap novetat en cap de les disciplines esmentades, la seva obra destaca per la seva erudició i per l’esforç de compilació dels coneixements de la seva època.

 

La seva figura ha estat estudiada per Josep Maria Millàs i Vallicrosa, catedràtic de llengua hebrea i llengua i literatura rabíniques de la Universitat de Barcelona. Millàs ens el presenta com un savi de vasta cultura científica que escrivia sobre teologia, exègesi bíblica, filosofia, matemàtiques, astronomia i astrologia i que enfocava la seva activitat amb una finalitat didàctica: educar científicament els jueus del nord de França o bé iniciar els clergues llatins en els aspectes més rellevants de la producció científica àrab, mitjançant traduccions o compendis de l’àrab, redactats en hebreu o en llatí, segons el cas. A més del català, dominava l’hebreu i el llatí. Va ser una figura intel·lectual de referència a Europa, un dels principals divulgadors de les ciències cosmogràfica, geogràfica i astronòmica que, des del segle X, havien experimentat un gran progrés a l’Europa occidental. A Catalunya, especialment, al monestir de Ripoll.

 

Rabí Abraham bar Hiyya ha-Barceloni va saber unir, relacionar i exposar de forma entenedora tot el coneixement existent sobre astronomia, geografia i cosmografia. La seva obra va causar un gran impacte i va ser traduïda a diferents idiomes. Se’n van fer múltiples edicions i, el segle XVI, encara era text de referència entre els estudiosos europeus.

 

Va tenir una gran influència en la cosmografia hebrea dels segles posteriors. El seu objectiu inicial era, com ja hem dit, instruir els jueus francesos, totalment llecs en aquestes matèries. Això el va fer esforçar en fer la seva obra didàctica, planera i entenedora. Probablement, aquesta va ser la causa que la seva obra esdevingués llibre de referència a totes les comunitats hebrees, especialment la catalana. Cal destacar que en constava un exemplar a la biblioteca del jueu mallorquí, geògraf i astrònom, Jefudà Mosconi, mort el 1377, i molt probablement vinculat a Abraham Cresques, autor del famós Atles Català i al seu fill, Jefudà Cresques, batejat com a Jaume Ribes i fundador de l’escola cartogràfica de Sagres.

 

L’obra d’Abraham bar Hiyya és la prova més evident que l’escola cartogràfica catalana no va néixer com un bolet a la Mallorca del segle XIV, sinó que tenia al darrere una llarga tradició científica, desenvolupada pels jueus catalans durant segles d’estudi, de recopilació i d’erudició.

 

 

 

 Carles Camp

 

 

Font bibliogràfica:

 

Rabí Abraham bar Hiyya ha-Barceloni Forma de la tierra Traducció de l’hebreu, amb pròleg i notes per Josep Maria Millàs i Vallicrosa, catedràtic de la Universitat de Barcelona. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Madrid-Barcelona, 1956



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici