GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació

Actualitat

Articles i documents

Publicacions

Col·labora

Diccionari
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Francesc Torralba. Valors o tòpics? (2009)

Francesc Torralba. Valors o tòpics? (2009)


El 12 de novembre de 2009, el filòsof Francesc Torralba, director de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramn Llull, va publicar un article al diari Avui reflexionant sobre els valors catalans. El reproduïm a continuació:
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

IRONIA, MESURA, CONTINUÏTAT I SENY, ELS QUATRE VALORS DEL POBLE CATALÀ 

 ¿Els valors suposadament nacionals són realment valors col·lectius o tòpics que sobreviuen inercialment? ¿Representen l'ànima col·lectiva o són purs estereotips que no tenen cap consistència real? Sense ànim de ser provocatiu: ¿Es pot parlar, encara, d'ànima col·lectiva?

A L'HORA DE PENSAR LA IDENTITAT d'un poble o d'una nació no és irrellevant identificar els horitzons de referència que té, els ideals comuns que aglutinen un conjunt de persones. Si la identitat es configura a partir d'una història, d'uns símbols, d'una llengua i s'expressa a través d'un conjunt de manifestacions artístiques i culturals, també deuen formar part de la identitat d'un poble els seus valors de referència, els ideals compartits més enllà de creences personals i adscripcions religioses.

EN UN LLUNYÀ ASSAIG del filòsof gironí Josep Ferrater i Mora, Les formes de vida catalana, s'afirma que els quatre valors característics del poble català són la ironia, la mesura, la continuïtat i el seny. El darrer és el més cèlebre i el més reiterat, tant ací com a la resta del món. En la tradició catalana, veus solvents han tractat de descriure'l, però entres elles no hi ha unanimitat a l'hora de definir-lo. Des de Josep Torras i Bages fins a Eugeni d'Ors, passant per Jaume Balmes, tots veuen en el seny una qualitat comuna, un tret diferenciador, un actiu que ens dóna perfil propi.

EM PREGUNTO SI AQUESTS VALORS descriuen realment el que som o pertanyen a una descripció del passat, a una imatge fotogràfica esgrogueïda pel pas del temps. No hi ha dubte que un poble s'enriqueix amb l'arribada de nouvinguts, no tan sols en el sentit productiu i econòmic del terme, sinó també cultural, artístic, social i religiós, però una identitat col·lectiva sobreviu si és capaç d'integrar, de sumar i, sobretot, si hi subsisteixen elements que, tot i el pas del temps, sobreviuen com un patrimoni intangible, com la seva columna vertebral.

LA PLURALITAT DE FORMES DE VIURE, de producció i de consum que hi ha en el nostre país fa molt difícil dir que aquests quatre valors descriuen allò que ara i aquí som. Som molts i molt diferents. Molt probablement, el tòpic enfaixa la riquesa dels pobles, asfixia la seva creativitat inherent, però, en canvi, els valors alliberen i ennobleixen els pobles. Generen sentit de pertinença, fins i tot autoestima i orgull.

POTSER NO SOM TAN ASSENYATS com ens veuen els nostres veïns, però la qüestió no és el que com som, ni el que semblem ser, sinó el que desitgem ser. Si aquests valors ens han fet ser com som, serem capaços d'oblidar-los i llençar-los per la borda? Si el dinamisme civil, econòmic i cultural del nostre poble és una expressió eloqüent d'aquesta constel·lació de valors, podem desempallegar-nos-en?

L'EDUCACIÓ TÉ UN PAPER molt rellevant en aquest punt. Si realment som competents a l'hora de discernir com i què volem ensenyar a la nostra mainada, també devem poder decidir quins valors volem que hi hagi en el seu horitzó mental.

LA NOSTRA IDENTITAT també es juga en aquest terreny, en el dels valors compartits. Fa recança veure com a l'hora d'educar nous ciutadans i transmetre valors en l'espai educatiu públic no es planteja tirar endavant una opció diferenciada, lligada a aquells ideals que ens han fet ser com som. La ironia, el seny, la continuïtat i la mesura són valors molt estranys en la formació per a la ciutadania que reben la mainada a les escoles i, no obstant això, són, pel que sembla, el nostre ADN moral.

EN L'EDUCACIÓ EN VALORS hi ha molt en joc. No és una qüestió de mera cortesia i de bons costums, que no és poc; sinó d'horitzons de referència, d'allò que volem ser i projectar de nosaltres en el món. Per sentir-se part d'una comunitat, no n'hi ha prou de compartir uns mínims morals, uns interessos econòmics o fiscals comuns, cal també participar d'uns ideals comuns.



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici