GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica

Actualitat

Articles i documents

Publicacions

Cartografia

Col·labora

Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Carme J. Huertas. Breu aproximació lingüística als diaris de Cristòfor Colom (1)

Carme J. Huertas. Breu aproximació lingüística als diaris de Cristòfor Colom (1)


 Després de llegir diversos documents historiogràfics sobre Cristòfol Colom i, especialment, després de tractar amb el programa Concordance els textos autògrafs de l’almirall, crec que hi ha prou indicis que reforcen la catalanitat de Cristòfol Colom.

 

Per a fer aquesta activitat he preferit centrar-me en els diaris del primer viatge. La raó és senzilla: tant les cartes com els documents oficials que Colom va adreçar als Reis Catòlics, són textos escrits pensant en el receptor i, per tant, mostren un llenguatge més acurat, del qual s’han eliminat els termes col·loquials. Atès que allò que ens interessa és demostrar en quina llengua pensava l’almirall, els textos del seu diari seran, sens dubte, més espontanis pel que fa al lèxic i més propers a la pròpia fonètica. Colom descriu fets quotidians de la vida a bord utilitzant paraules del seu registre (fornero, captivos, tornar, tonina, fugir, temperada...) i quan no coneix el terme castellà, s’hi refereix en el terme català i, fins i tot, el descriu (com en el cas de “cala”, com veurem més endavant). En altres casos, és la morfologia la que ens indica el seu origen, per exemple el mot “temporejar” ha estat format amb l’afix lèxic derivatiu “ejar” que, en català, forma verbs a partir de noms i que no existeix en castellà, o el gènere de “la color”, en femení, tal i com era en català antic per a tots els mots acabats en “-or” (amor, calor, cor, suor). Trobem trets propis de la fonètica catalana com per exemple la confusió de les vocals [o] i [u] en posició àtona, la palatalització de sons uvulars (la [j] castellana la transcriu com a [x]) o la presència de nombroses fricatives inicials ([f] per comptes [h]). Però fins i tot a la sintaxi hi trobem girs poc naturals que semblen calcs del català. És curiosa, per exemple, la construcció “todo de un pedaço” (traducció literal de tot d’una peça), la confusió entre els verbs “ser” i “estar” com a la frase “en las pinturas de mapamundos es ella en esta comarca” per comptes de “ella está”, o la confusió entre “ningún” i “algún” com a l’expressió “No tienen algún fierro”. Vegem-ho amb una mica més de detall analitzant alguns fragments. Entre parèntesi s’indica el número de línia (L) i el número de diari (D):  

 
 
 

 

Títol

Utilització de lèxic català

Fragment

aquí vienen de tierra firme a tomarlos por captivos (L9 D 1)

Pista identificació 

el terme captivos és un llatinisme erudit i és la forma freqüent en català. En castellà l’ètim va evolucionar cap a la forma diftongada “cautivos”

 

Fragment

Remavan con una pala como de fornero (L 32 D 1)

Pista identificació 

Tot i que en castellà antic es podria trobar la forma forno, referida a horno, no he trobat cap referència a fornero; l’ofici en castellà fa molts segles que es diu “panadero”

 

Fragment

Fue a una cala dentro de la entrada del puerto  (L 65, 66, D 3)

Pista identificació 

Tot i que en castellà s’accepta el terme nàutic “cala”, el terme habitual era “varadero”

 

 
 

 Aquest fragment és molt interessant perquè Colom utilitza un terme que es veu obligat a explicar:

 

 

«Fue a una cala dentro de la entrada del puerto de la parte del Sueste (cala es una entrada angosta que entra el agua del mar en la tierra): allí hazía un alto de piedra y peña como cabo y el pie de él era muy fondo, que la mayor carraca del mundo pudiera poner el bordo en tierra, y avía un lugar o rincón donde podían estar seis navíos sin anclas como en una sala. »

 

Resulta evident que Colom coneix el terme “cala” i el fa servir perquè no troba un equivalent castellà, tant és així que decideix explicar què significa i quins avantatges té com a refugi per als vaixells. Aquestes confusions de termes nàutics són molt freqüents en els diaris i són significatives perquè l’argot nàutic és riquíssim i molt precís. La raó que justifica la precisió és evident, ja que enmig d’una maniobra amb les veles, no pot haver-hi cap dubte sobre quin cap s’ha de caçar o amollar, quina vela cal hissar i a quina banda. Trobem un excel·lent exemple de tota aquesta nomenclatura nàutica al Diari 2:

 

«Y estuve así con poco viento fasta que pasava de mediodía y entonces tornó a ventar muy amoroso, y llevava todas mis velas de la nao: maestra y dos bonetas y triquete y cebadera y mezana y vela de gabia, y el batel por popa. Así anduve el camino fasta que anocheció».

 

 

Per a la descripció que fa de les veles utilitza la terminologia castellana per a tot el velam excepte per a la vela més important, que en castellà es diu “mayor” i en català es diu “mestra”. Així veiem que Colom ha traduït literalment el terme català. Les equivalències de terminologia nàutica són les següents:

 

 

 

 

 

Català

Castellà

Terme usat per Colom

mestra

mayor

maestra

bonet

boneta

boneta

trinquet

trinquete

triquete

civadera

cebadera

cebadera

messana

mesana

mezana

gàbia

gavia o galcés

gabia

bot o bateu (antic)

batel

batel

 

En tots els casos, la semblança de terminologia és evident. Només hi ha un cas de divergència, el de la vela mestra, i és precisament el terme que Colom catalanitza. Si tenim en compte l’expressió tornó a ventar  encara s’incrementa més la sensació de què qui escriu està traduint. En primer lloc perquè tot i que en castellà existeix el verb “tornar”, diu Maria Moliner que és un terme poc freqüent perquè és d’ús molt més comú “volver”. Una cosa semblant passa amb el terme “ventar”. Tot i que en castellà existeix i significa “soplar el viento”, només es fa servir a la província de Burgos; la forma habitual és “ventear”. Si seguim llegint el Diari anirem trobant tot un seguit de formes més o menys catalanes: “no era muy fonda”, “dieron todos a fugir”, “cuentezillas de vidro” (=vidre), “folgaron mucho de darnosla”, “me puse a temporejar a la vela”, etc. És la suma de totes elles, més que cada cas particular per ell mateix, allò que resulta més significatiu.  

 

 

Enllaç a la continuació d'aquest article

 

Carme J. Huertas

 

 

 

 

 

 



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici