GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica

Actualitat

Articles i documents

Publicacions

Cartografia

Col·labora

Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Carme J. Huertas. Breu aproximació lingüística als diaris de Cristòfor Colom (i 2)

Carme J. Huertas. Breu aproximació lingüística als diaris de Cristòfor Colom (i 2)


Enllaç a la part 1a d'aquest article

 

 

 

Deixem el lèxic i passem a la fonètica. Veurem tres casos:

 

Títol

Tret fonètic, confusió vocal neutre [o] i [u] en posició àtona

Fragment

navegué fasta el día al Güesudueste (L. 6, 12 D 2)

Fragment

no sabía yo cuánto camino oviese fasta la dicha isla (L. 21 D 2)

Pista identificació 

Colom anomena Güeste a l’oest, güesudueste a l’oest sud-oest i norueste al nord-oest, i ho escriu amb [u], tret que demostra una pronunciació neutra, ja que el castellà pronuncia clarament una [o]. En el cas de “oviese”, escriu una [o] per comptes de una [u]. L’alternança en l’escriptura demostra una confusió dels sons vocàlics que s’explica si el parlant té una pronunciació neutra i ha aplicat una ultracorrecció

 

Títol

Tret fonètic, palatalització en [x] del so uvular [j]

Fragment

un agujero debaxo de ella para expeler sus superfluidades (L. 19 D 3)

Pista identificació 

Desplaçament del punt d’articulació del so, que es fa més anterior i proper al català “a baix”.   

 

Altres de les paraules on apareix [X] per comptes de [J] són: baxo, dexaron, dexé, dixeron, paxaritos... (Diari 2)

 

Títol

Tret fonètic, presència de la fricativa inicial [f] en comptes de [h]

Fragment

sus azagayas son unas varas sin fierro (L. 1, 2, 25 D 1)

Fragment

algunos que tenían señales de feridas en sus cuerpos (L. 5 D 1)

Fragment

para que deprendan fablar (L. 14 D 1)

Fragment

todos de buena estatura, gente muy fermosa (L. 19 D 1)

Fragment

Así anduve el camino fasta que anocheció (L. 12, 14, 17, 21 D 2)

Fragment

todas estas islas son muy fondas (L. 23 frag D 2)

Pista identificació 

Al segle XV, en castellà la [h] és d’ús quotidià. Colom, en canvi, utilitza formes amb la fricativa inicial [f] més pròpies del català. El terme fierro manté el diftong propi del castellà

 

En els Diaris del primer viatge, crida fortament l’atenció la regularitat en l’ortografia de Colom. Veiem que està perfectament familiaritzar amb la grafia [H] ja que la utilitza sempre en els verbs hallar i hacer. A la taula de sota veiem que surten sis formes del verb hallar i 11 formes del verb hacer, totes escrites amb [H]. Per contra escriu sempre el verb haber sense [H] i amb [V]. En els fragments analitzats surten 9 formes verbals del verb haber i la regularitat és absoluta. No podem dir el mateix pel que fa a la presència de [F] i el seu contrast amb [H]. D’acord amb André Martinet, al segle XV en castellà era d’ús quotidià la presència de [H] en substitució de la fricativa, es creu que és per influència del basc. Si tal i com hem vist Colom coneix i utilitza perfectament la lletra [H], no deixa de ser curiós que en contextos on el castellà ha transformat la [F] inicial en [H], Colom la mantingui de manera força regular. A la taula podem apreciar que la freqüència de la presència de [F] és aclaparadora, 16 casos en un sol fragment del text. De fet, hi ha una sola excepció, trobem dues formes de fermoso i una forma de hermoso. Aquesta única excepció és molt significativa perquè demostra que Colom coneixia aquesta evolució ortogràfica. Tenim un cas d’inferència de l’ortografia del castellà contra setze de genuïns. Vegem-ho gràficament:

 

 

Segons explica el professor Lluís de Yzaguirre, Colom canvia, amb els anys, les pautes d’inclusió o exclusió de la grafia [H], fet que demostra dues coses: la primera és que en la seva llengua materna aquesta lletra no aportava res. La segona, que la va començar a incloure perquè al llarg dels anys va aprendre l’ortografia de la llengua castellana. És aquesta segona raó la que dóna explicació als doblets i a les hipercorreccions.  

 

Pel que fa a la morfologia, hi ha alguns casos ben curiosos:

 

Títol

Construccions morfològiques pròpies del català

Fragment

ellos me amostraron cómo allí venían gente de otras islas (L. 7 D 1)

Fragment

me amostró que al Güesudueste iría a ella (L. 6 D 2)

Pista identificació 

El prefix derivatiu [a-] forma verbs a partir de bases de qualsevol categoria sintàctica i els dóna un sentit causatiu. Tot i que existeix en castellà (ex. delgado > adelgazar) no es gaire freqüent. En canvi en català és un prefix força productiu: lent > alentir; covard > acovardir; genoll > agenollar, etc.

 

Títol

Construccions morfològiques pròpies del català

Fragment

yo me puse a temporejar a la vela toda esta noche del domingo (L.16 D 2)

Pista identificació 

En català, l’afix lèxic derivatiu “ejar” forma verbs a partir de noms. No és un afix productiu en castellà.

 

Finalment i pel que fa a la morfologia, volia destacar el gènere del mot “color”, que escriu en femení:

 

Y los ojos muy fermosos y no pequeños, y ellos ninguno prieto, salvo de la color de los canarios. Los cabellos traen por encima de las cejas, salvo unos pocos detrás que traen largos, que jamás cortan. De ellos se pintan de prieto y ellos son de la color de los canarios, ni negros ni blancos, y de ellos se pintan de blanco y de ellos de colorado y de ellos de lo que fallan. (Diari 1)

 

Val a dir que en català antic, tots els substantius acabats en [-or] eren femenins (amor, calor, cor, suor). Altra vegada, però, és la suma d’elements la que és més significativa. En català diem que algú “porta” els cabells llargs; en castellà es diu “tiene el pelo largo”, per la qual cosa “traen” sembla una traducció literal. També és significativa l’elisió dels verbs en la frase final amb la repetició de la preposició “de”. En català és molt normal dir “es pintaven de blanc, de vermell, del que trobaven”. Seguint, doncs, amb la sintaxi, veurem algunes altres construccions:

 

Títol

Construccions sintàctiques que són calcs del català

Fragment

de otras islas que estavan acerca (L. 7 D 1)

Fragment

para ir a la isla de Cuba, adonde oí desta gente que era muy grande (L. 3, 4 D 2)

Pista identificació 

Inclusió d’una vocal [a] als mots “acerca” i “adonde”. Són calcs de les construccions catalanes “estaven a prop” i “a on”

 

Títol

Construccions sintàctiques que són calcs del català

Fragment

como un barco luengo, y todo de un pedaço (L. 28 D 1)

Pista identificació 

traducció literal de tot d’una peça

 

Títol

Construccions sintàctiques que són calcs del català

Fragment

en las pinturas de mapamundos es ella en esta comarca (L. 11 D 2)

Pista identificació 

confusió entre els verbs “ser” i “estar” com a la frase “es ella en esta comarca” per comptes de “ella está”

 

Finalment per acabar d’argumentar que l’escriptura de Colom evoluciona amb els anys gràcies a un procés d’aprenentatge de l’ortografia que és resultat de la immersió lingüística, vull comparar l’ús de [B] i de [V] en el primer Diari del primer viatge, que correspon al mes d’octubre de l’any 1942, amb el Diari del tercer viatge, de l’any 1498-1500.

 

En el primer Diari, Colom barreja les [B] i les [V] de forma força aleatòria, fet que demostra que la llengua que ell parla no en fa distinció. Com a exemple he fet una cerca avançada amb el programa Concordance perquè em mostri tot els imperfets d’indicatiu, cridant-los amb l’opció *AVA* (l’asterisc final és perquè inclogui totes les formes de les diferents persones verbals). El resultat mostra 16 concordances (sense tenir en compte el mot “cavallo”). Si fem la mateixa cerca però demanem *ABA*, no troba cap imperfet (només els mots “calabaças” i “trabajé”, que no són imperfets).

 

Quan analitzem el document del Tercer viatge, que Colom va fer des del maig de 1948 fins al novembre de 1500, és a dir, entre 6 i 8 anys més tard que el primer, ens adonem que la situació s’ha invertit completament. La cerca avançada amb *AVA* dóna zero resultats, mentre que la cerca amb *ABA* en mostra 5 (sense tenir en compte el mot “abastante”):

 

El més interessant és que aquest tret ortogràfic no és l’únic. A la frase que mostra la captura de pantalla podem veure que Colom ha escrit “había muchas riquezas” amb un verb “haber” que escriu amb [H] i [B]. A la pàgina 3 del present treball hem presentat una taula on es mostra com escrivia Colom “aver” a l’any 1492. Hem de suposar que en sis anys una llengua no evoluciona tant i que aquest canvi d’ús és una prova fefaent de la “instrucció” de l’almirall. Com també ho són els canvis en el tractament de  [F] i [H], ja que al tercer viatge Colom ja no “fabla”, sinó que “habla”. Tot i que utilitza el verb “hacer” amb correcció en unes quantes formes (hacer, hacían hizo), se li escapa un “ficieron”. Una vegada més és l’excepció la que posa de manifest quina llengua s’amaga darrere de la “oficial”. Si mirem la darrera imatge capturada de pantalla del tercer viatge, on mostro la llista ordenada alfabèticament que dóna el Concordance amb l’opció “Make Full Concordance”, veurem altres paraules interessants, per exemple “escriptura” que presenta un grup consonàntic que el castellà va perdre en un estadi molt inicial de la seva evolució a partir del vulgar.

 

Tot i que alguns dels resultats vistos de forma aïllada poden ser qüestionables, de trets semblants, n’hi ha molts i és la visió de conjunt i l’abundància de fenòmens el que dóna pes a la hipòtesi de la catalanitat de Cristòfol Colom.

 

El present treball és només una breu aproximació Sens dubte els seus textos autògrafs requereixen un estudi filològic molt més a fons. 

 

 

Carme J. Huertas



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici