GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Josep Maria Casasús. Tal dia com avui de fa 370 anys

Josep Maria Casasús. Tal dia com avui de fa 370 anys


 

AVUI 07.06.2010

 

Diuen que l'Onze de Setembre no és una data encertada com a Diada Nacional de Catalunya. És el record d'una derrota que ens arrabassà drets i llibertats. Commemora una jornada trista. No té el caràcter positiu del jorn que evoca la festa nacional francesa, posem per cas, o la de molts països que volen honorar glòries del seu passat.

Potser és més adient recordar l'aniversari d'avui, 7 de Juny, el Corpus de Sang de fa 370 anys. Els segadors revoltats entraren a Barcelona. Iniciaren una contesa ben diferent a la Guerra de Successió que menà a l'ensulsiada del 1714.

Sebastià Solé i Cot, en un article a la Revista de Dret Històric de l'Institut d'Estudis Catalans, descriu així el contrast: "A la Guerra de Successió, Catalunya va tenir una actitud intervencionista en els afers de la monarquia hispànica i ho va perdre tot, mentre que de la Guerra dels Segadors, amb una actitud separatista, en va sortir molt més ben parada". El 1714 prevalia el dinastisme elitista, el 1640 el patriotisme popular.

L'historiador Joaquim Albareda, de la Universitat Pompeu Fabra, sosté que la Guerra de Successió la guanyaren Anglaterra i la Casa de Borbó, no pas Espanya, que entrà en decadència, ni Catalunya, és clar, a qui els anglesos deixaren plantada.

Enric Prat de la Riba, l'any 1899, argumentà en un article que la motivació dels herois catalans del 1714 era dinàstica o religiosa, no pas patriòtica: "Fa pena l'esperit d'aquella època: idees, aspiracions, tot es troba confós, barrejat, amb idees, sentiments i aspiracions castellanes".

Per què l'11 de setembre és festa nacional? Fa poc més de cent anys uns joves començaren a dur flors a l'estàtua de Casanova. Foren estomacats per la policia. La repressió esperonà cada any un homenatge que esdevingué un ritu de la catalanitat.

El Corpus de 1640, glossat per Jacint Verdaguer en el poema Nit de sang, fou bandejat de la memòria col·lectiva, tot i que el juny de la falç al puny, el Corpus i la ginesta congria un univers simbòlic, reflectit des de la sardana de Juli Garreta fins aquella peça de Joan Maragall que acaba amb aquests versos: "En la flor de la ginesta / Catalunya m'ha parlat; / m'ha parlat de la gran festa / de la nostra llibertat".



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici