GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Jaume Argerich. Trilerisme fiscal

Jaume Argerich. Trilerisme fiscal


Fa algun temps, en un article titulat "La síndrome espongiforme dels espanyols", comentàvem el fet del comportament característic dels espanyols que, desposseïts d'identitat nacional estrictament castellana, tracten els pobles colonitzats, particularment els catalans, com a culpables. Aquesta acusació de culpabilitat adreçada als catalans és una estratègia de legitimació del procés usurpador per part dels colonitzadors. 
 
Recentment, el governador del Banc d'Espanya ha fet ostentació de la síndrome espongiforme tot acusant les comunitats autònomes de ser culpables del dèficit de l'estat espanyol. Atès que els estats de la Corona d'Aragó, i especialment Catalunya, són les comunitats que més pateixen la injustícia del robatori per part de l'estat espanyol, no cal esforçar-se gaire per a entendre quins són els mecanismes mentals del Sr. Fernández Ordóñez.
 
En l'article publicat el dia 6 d'octubre, Jaume Argerich fa esment d'aquesta curiosa forma de justificar el robatori que tenen els colonitzadors espanyols. En fi, el que dèiem, síndrome espongiforme.
 
18 d'octubre de 2010
 
 
 
 
 
Jaume Argerich
 

El governador del Banc d'Espanya fa temps que s'ha aficionat a parlar de qualsevol tema sempre que no tingui res a veure amb les seves responsabilitats. Amb gran desvergonyiment, s'ha presentat al Congrés i sense dir ni piu dels forats del sector financer, els ha clavat als diputats un discurs de 10 pàgines on deixa verds treballadors, pensionistes i govern i reclama sacrificis per fer front a la crisi que ha creat el sector que ell havia de vigilar. La millor defensa és un bon atac.

Una de les propostes del governador és limitar el dèficit de les autonomies, ja que, segons diu, algunes no han retallat la seva despesa com l'Estat ho ha fet. No és una idea nova, però obvia una variable clau: és l'Estat el que reparteix els diners a les autonomies i decideix unilateralment quina part del dèficit “ventila” a les autonomies, amb un rol de jutge i part. En aquesta descentralització administrativa, les autonomies són financerament irresponsables en no controlar els seus ingressos.

La divisió de competències fa que quedin en mans de les autonomies les despeses més susceptibles de disparar-se en crisi (sanitat, educació i assistència social) i que l'Estat es reservi les partides més estables (defensa, exteriors) i la despesa discrecional que dóna vots o poder (foment). A més, l'Estat reparteix els diners de forma desigual, amb la paradoxa que hi ha comunitats que s'han d'endeutar perquè no en tenen i d'altres que els en sobren. Si l'Estat i les comunitats sobrefinançades han retallat més la despesa no vol dir que siguin bons alumnes, més aviat al contrari.

Catalunya té 20.000 milions de dèficit fiscal, un 10% del PIB. Com que l'Estat s'emporta aquests diners, el sector públic és el més reduït, amb la ràtio més baixa de funcionaris per habitant. En canvi, el que malbarata i té un 30% de funcionaris i fa AVEs de Madrid al no-res ho té fàcil per reduir el dèficit; només cal parar de fer bestieses un parell d'anys mentre segueixi entrant la solidaridad dels catalans. El que proposen ara és una nova variant d'allò tan català de cornut i pagar el beure. No només se'ns emporten els nostres diners com fins ara, sinó que els utilitzen per sanejar els seus números i dir-nos insolvents.

Al cap i a la fi, tot casa bé amb els principis del mateix Fernández Ordóñez: premiar el culpable i castigar qui treballa. Qui millor que un home que ha drenat els recursos públics per tapar els errors dels seus serveis de supervisió per erigir-se en portaveu d'aquest moviment per la “consolidació fiscal”? Gloriós eufemisme.

Què pot fer-hi la Generalitat? Tornar les competències deficitàries a l'Estat, quedant-nos la facultat legislativa. Que es quedin ells sanitat i educació, junt amb els diners que diuen que haurien de gastar, i ja veuran com es saneja la Generalitat al mateix ritme que s'endeuta l'Estat. Amb els tramposos com Fernández s'ha de fer servir els seus mètodes. I és que un triler és un triler, o fiscal o financer.

 



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici