GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?

Articles

Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
95: Nicolau Cotoner, cap d’estat de  Malta

95: Nicolau Cotoner, cap d’estat de Malta


La illa i l’arxipèlag de Malta van formar part, des de 1282, de l’Imperi català dels segles XIV i XV. S’afegíren, així, a la immensa herència que rebria el 1516 el rei-emperador Carles I de Catalunya-Aragó, i de Castella. Com que l’Orde de Sant Joan de Jerusalem havia hagut de cedir la illa de Rodes, la seva base de la Mediterrània oriental als turcs, el 1522, Carles I va lliurar la illa-estat de Malta a aquesta Orde religiosa-militar. Malta, doncs, durant quasi 3 segles (fins a l’ocupació napoleònica de 1798), va tenir com a cap d’estat els superiors d’una organització religiosa internacional que tenia el seu territori central a l’illa. Avui, el territori central és, com el Vaticà, a Roma, però l’Orde segueix exercint amb funcions estatals/assistencials, i té, per exemple, ambaixador a l’ONU, a Nova York.

 

Molts d’aquests superiors, els grans mestres de l’Orde foren catalans, mallorquins, o valencians. Les seves obres de govern van deixar empremtes a l’illa-estat. Un dels Grans Mestres més destacats de l’Orde fou un membre de la família dels Cotoner, una família de polítics i eclesiàstics : Nicolau Cotoner i d’Olesa (Ciutat de Mallorca, 1608-Malta, 1680), fill de Marc-Antoni Cotoner i de Santmartí. El 1625, ingressà a l’Orde on, des de 1608, hi havia el seu germà Rafael. El 1663, esdevingué Magnus Magister, Gran Mestre de l’Orde i, per tant, cap de l’estat de Malta. Una de les seves línies de govern fou la contribució a la pacificació del tràfic marítim de la Mediterrània, assolada per la pirateria turcoberberesca. Va projectar i iniciar la construcció d’un gran espai defensiu fortificat, davant La Valette, la capital de l’illa, que és conegut, avui, com : La Cotonera.

 

 

Francesc Roca

 

Per saber-ne més : Lluís Nicolau d’Olwer : El pont de la mar blava. Barcelona, Biblioteca Llibertat, 1928.



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici