GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Francesc Espiga. El pregó remou consciències

Francesc Espiga. El pregó remou consciències


La proclama sobiranista de Joan Margarit provoca malestar en una part del govern i el PP, i és rebuda amb entusiasme per CiU, ICV-EUiA i ERC

El poeta diu que la polèmica sobre el discurs denota “incultura”

 

Francesc Espiga

EL PUNT-AVUI 25.09.2010

La profunda reflexió política que va embolcallar el pregó del poeta Joan Margarit amb què dijous es van obrir les festes de la Mercè no ha deixat indiferent ningú. Les seves paraules, en què de manera desacomplexada es plantejava la caducitat de l'actual marc autonòmic i la necessitat que Catalunya avanci cap a la plena sobirania, es van convertir ahir en motiu de reflexió general per part d'uns partits que ja descaradament es mouen en clau de campanya. El més crític va ser el PP, mentre que, a l'altre extrem, hi va haver CiU, ICV-EUiA i ERC, que van exalçar el discurs, tant per la seva solidesa argumental com per la seva valentia a l'hora de defensar la llengua i reivindicar tesis sobiranistes en un moment especialment complicat per al país. La polèmica ha incomodat, però, el mateix Margarit, que ahir a COM Ràdio va manifestar que les crítiques rebudes a la seva al·locució denoten “un cert grau d'incultura”. També no es va estar de recordar que les referències polítiques van ocupar una part menor del seu parlament: “Vaig ser un home educat, no vaig dir cap bajanada, vaig fer un discurs raonat de 10 minuts, per Déu!”, va exposar. En aquest context enrarit, l'alcalde de Barcelona també va haver de sortir a la palestra per defensar el dret de qualsevol pregoner a expressar-se “en llibertat, encara que jo no estigui al 100% d'acord amb les creences exposades”. Hereu també es va negar a valorar si l'al·legat del poeta havia estat “massa polític”. “Jo el que vull destacar és la festa, i no utilitzar-la per generar polèmiques polítiques”, va reblar.

Tot i aquestes paraules de l'alcalde, alguns responsables del seu govern encara es mostraven ahir contrariats per la nitidesa del missatge independentista del pregó, tot i que van evitar polemitzar en públic. La resta de formacions, però, no es van estar d'opinar. Alberto Fernández Díaz, president del grup municipal del PP, va censurar el to “polititzat” del pregó, que, segons la seva opinió, hauria d'haver estat “més cívic, festiu, integrador i plural”. També va acusar directament Margarit per haver actuat com un “portaveu nacionalista”. La valoració més exultant, però, va ser la de Xavier Trias (CiU), que va assegurar que es va emocionar amb les paraules del poeta. “És el millor pregó que he sentit en els últims anys”, va sentenciar. En termes igualment d'alabança es va expressar Ricard Gomà (ICV-EUiA), que va qualificar de “magnífica” l'exposició del poeta, de la qual també va voler destacar la crida que va fer en pro de la vaga general convocada pel dia 29 que ve. Finalment, i per tancar la ronda de valoracions, Jordi Portabella (ERC) va apuntar que les paraules del pregoner ajuden a veure “un futur molt més clar per al futur del país”, un futur que, a parer seu, té una cita clau amb la celebració de la consulta popular a la ciutat el 10 d'abril vinent.

Pregó a banda, la jornada d'ahir de la festa major va tenir el seu plat fort, en el vessant institucional, en la celebració de la missa a la basílica de la Mercè. El president de la Generalitat, José Montilla, i l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, van presidir la comitiva d'autoritats que, un cop acabat l'ofici religiós, es va dirigir fins a la seu de l'Ajuntament. En aquest recorregut a peu pels carrers Ample o Regomir no van ser pocs els barcelonins que, encuriosits, van observar la desfilada de polítics, entre un núvol de càmeres i de policies no gens secrets que s'obrien pas fos com fos. Aliens a aquesta situació, els gegants i el bestiari animaven la celebració amb els seus balls.

Barcelona decideix

Durant el seguici, i la jornada castellera que hi va haver a continuació a la plaça Sant Jaume, un altre element polític va anar guanyant rellevància: la consulta sobiranista del 10 d'abril. No pas en va, durant el passeig d'autoritats, el president del grup municipal d'ERC, Jordi Portabella, va exhibir una vistosa gorra commemorativa d'aquesta iniciativa. Minuts després, el popular Alberto Fernández Díaz no va vacil·lar a l'hora d'etzibar-li, al respecte, que “això d'acudir en un acte institucional amb una gorra és xavacà, i si hi ha un missatge polític, doncs encara pitjor”. Els castellers, al seu torn, també van voler començar a escalfar l'ambient al voltant de la consulta. Durant la ronda d'escalfament, quan assajaven els pilars que havien de donar la benvinguda al seguici d'autoritats, dues colles van exhibir una pancarta amb el lema “Barcelona decideix”. Més tard, en una plaça Sant Jaume plena, se'n va desplegar una altra de considerables dimensions des d'un edifici a tocar del consistori.

 



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici