GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?

Articles

Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
155: Barcelona, ciutat pionera dels cafès

155: Barcelona, ciutat pionera dels cafès


 

La Federación Española del Café, entitat amb seu a Madrid que representa i defensa el sector cafeter espanyol, membre de l’European Coffe Federation, en la seva pàgina web (www.federacioncafe.com) ens informa que, a Europa, el primer establiment públic destinat a la venda d’aquesta beguda va ser inaugurat a Venècia el 1645. Des d’aquell moment, aquests establiments es van escampar per tot el continent: Londres (1652), Marsella (1659), Amsterdam (1663), París (1675) i Viena (1683).

 

En aquesta mateixa web, podem llegir que va ser a Madrid, concretament al carrer d’Atocha, on es va obrir el primer cafè d’Espanya, l’any 1764 i que, el primer cafè de Barcelona, el Café de F. Martinelli, no seria inaugurat fins el 1781, gairebé 140 anys després de la inauguració del cafè venecià i 17 anys després del primer cafè espanyol. L’Enciclòpedia Catalana online també recull aquesta versió. Hi podem llegir: “Als Països Catalans els cafès foren introduïts a la fi del s XVIII, regentats generalment per estrangers, com l'italià Gippini, que instal·là el primer a Barcelona el 1786”.

 

Contradient aquesta informació oficial facilitada per l’autoritat espanyola del negoci cafeter i per la nostra enciclopèdia, Paco Villar en el seu llibre La ciutat dels cafès (1750-1850), ens informa que el primer cafè de la ciutat de Barcelona el va obrir l’italià Andrea Caponata al costat del Teatre de la Santa Creu a la Rambla, l’any 1750 (La ciutat dels cafès p. 49). Els barcelonins, per tant, haurien gaudit d’aquesta mena d’establiments, com a mínim, 14 anys abans que els habitants de la capital de les Espanyes.

 

Tanmateix, el senyor Villar es va quedar curt en les seves apreciacions, perquè sembla que l’existència de cafès a Barcelona s’ha de remuntar força respecte a aquell 1750 al qual fa referència  en el seu llibre. Efectivament, l’historiador Albert Garcia Espuche ha trobat els primers testimonis els primers cafès de Barcelona, a principis del segle XVIII: “El 1710 en funcionava un al carrer de l’Esparteria, cantonada amb el de la Vidrieria, portat pel negociant de Pavia Josep Farrer. Les portes que donaven al carrer estaven protegides amb ventalles de tela, i el reclam es feia amb una ensenya de fusta amb el nom Cafè. Ningú no podia dubtar sobre quin era el producte que s’hi consumia (Barcelona 1700, p. 209)”. I encara, “l’any 1712 hi havia un establiment semblant situat al carrer dels Canvis, que rebia el nom, igualment explícit, de Casa del Cafe i que portava un francès anomenat monsieur Jausia”.

 

Paradoxalment, en una època que la historiografia tradicional considera de decadència econòmica, política i cultural, Barcelona se’ns presenta, una vegada més, com a pionera en la introducció i assimilació d’innovacions i noves modes a la Península. La introducció dels cafès és, precisament, un reflex del cosmopolitisme d’una ciutat dinàmica comercialment i culturalment que, a més, en aquells primers anys del segle XVIII, gràcies a la cort del rei Carles III d’Habsburg, havia retrobat l’efervescència pròpia de la capitalitat política.

 

 

Armand Sanmamed

18/01/11



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici