GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Jordi Pujol es declara independentista

Jordi Pujol es declara independentista


El govern dóna suport a les reflexions de l'expresident a favor de l'independentisme i en contra de l'autonomisme

El PSC qualifica el discurs de “frívol” i el PP exigeix que s'acabin les discussions “estèrils”

 
 
 
 

M. Bataller & M. Altimira

 
 

Jordi Pujol ha tornat a revifar el debat sobre l'independentisme, que s'havia anat diluint com un suflé després de la multitudinària manifestació del 10 de juliol. L'acostament de l'expresident de la Generalitat cap a l'opció sobiranista va provocar ahir una espiral de reaccions tant des de l'àmbit polític com social. CiU va situar-se al costat de Pujol, Esquerra i Solidaritat es van felicitar d'aquest “pas endavant”, mentre que el PSC i el PP van ser els més bel·ligerants i crítics.

Dos pesos pesants del nou govern d'Artur Mas, el portaveu, Francesc Homs, i la vicepresidenta, Joana Ortega, van donar suport explícit a l'expresident. Homs va recordar que la transició nacional que propugna Mas, en què es fixa com a únic límit el dret a decidir, encaixa perfectament amb els nous paràmetres de Pujol. “El que subratlla Pujol és plenament coincident i va en la línia del que ha estat plantejant Mas”, va incidir en declaracions a COM Ràdio. Durant el seu solemne discurs d'investidura, el president de la Generalitat ja va remarcar la importància d'aquesta nova “transició”, tot i que en cap cas no va fer servir la paraula independència.

Ortega va destacar en una entrevista a Catalunya Ràdio, que l'actitud “hostil” del PSOE i el PP fa augmentar l'independentisme “reaccionari”. Per la seva part, el secretari general adjunt de CDC, Oriol Pujol, també va celebrar la reflexió del seu pare, però va reconèixer que se li pot retreure que hagi estat la “locomotora” de l'Estat de les autonomies, un model que ara tant es posa en dubte. Oriol Pujol afirma que és el moment en què Catalunya “té dret a preguntar”.

Lògicament, Esquerra i Solidaritat Catalana van aplaudir el nou context. Els republicans, de la mà dels seus dirigents Joan Ridao i Anna Simó, van instar Pujol que influís en el seu partit “que encara diu que el poble no està madur per decidir” i que està al capdavant d'un govern que “no impulsa les consultes”. També li demanen que els ajudi a aconseguir la independència.

 

Lloances i crítiques

Un altre que també va dir-hi la seva va ser l'exvicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC) que va admetre que aquestes declaracions denoten el fracàs del “catalanisme tradicional” i que ara han de ser els federalistes els que reconeguin la “inviabilitat” del seu projecte polític. “Espanya ja està bé com està i no vol canviar. Què hi fem, doncs encara dins Espanya?”, es pregunta Carod-Rovira

La formació de Joan Laporta va donar una clau de volta més i, amb un cert punt d'ironia, va convidar l'expresident a fitxar per Solidaritat. Reagrupament va ser un pèl més crític i va retreure a Pujol que només fes un anàlisi del panorama actual i no expliqués en quina direcció exacta treballaria.

Aquests copets a l'esquena contrasten amb les andanades que Pujol va rebre per part dels socialistes i els populars. El president del grup del PSC al Parlament, Joaquim Nadal, veu un punt de “frivolitat” en el discurs, perquè considera que “liquida trenta anys” d'autonomisme amb massa facilitat, mentre que Montserrat Tura va recriminar a l'encara president de CDC que mai no va tenir un discurs independentista quan va governar, i va tirar-li en cara el pacte amb el PP. Precisament, la presidenta dels populars a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, va fer una crida a eliminar les discussions “estèrils” i a centrar-se en qüestions com la crisi econòmica.

Enmig d'aquestes dues aigües, el líder d'Iniciativa, Joan Herrera, es va mantenir neutral i va exigir que se centrés el debat en com articular un “front comú” per poder contestar amb força el “desafiament” del Tribunal Constitucional.

Fins i tot, l'històric dirigent del Partit Comunista, Santiago Carrillo, ha confessat que no descarta la independència de Catalunya o Euskadi, si hi ha una nova recentralització de l'Estat espanyol.

Mentrestant, el lehendakari, Patxi López, va destacar que els partits nacionalistes “sempre són independentistes per definició” i va afegir que el País Basc no està ara per aquest tipus de debats.

 

Canvi de rumb

Aquest munt de declaracions denoten l'important rerefons polític del gir de Jordi Pujol, que abans-d'ahir va afirmar que l'ofensiva homogeneïtzadora pot suposar el final de Catalunya com a “nació, llengua, cultura i consciència col·lectiva” i l'alternativa podria ser la independència. Un panorama que, vint anys enrere, no s'hagués ni imaginat. El 1991 assegurava: “Els plantejaments independentistes no tenen sortida. Poden portar a situacions d'immobilisme i frustració” o deu anys després apuntava: “A Catalunya existeix una minoria independentista, però no té força política. Part del país té vincles molt forts amb Espanya en economia i relacions personals”.

Ara aquestes paraules se les ha endut el vent, com el peix al cove.

 



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici