GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica

Actualitat

Articles i documents

Publicacions

Cartografia

Col·labora

Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Carles Camp. Ferran II, senyor de les Índies i de la Mar Oceana

Carles Camp. Ferran II, senyor de les Índies i de la Mar Oceana


 

Isabel de Castella, dita la Catòlica, esposa de Ferran II de Catalunya i Aragó, dit el Catòlic, va morir a Medina del Campo el 26 de novembre de 1504.

 

Ben aviat, es van convocar corts de Castella, en què s’havia de debatre i decidir com quedava aquell regne després de la mort d’Isabel. S’havia d’aclarir la situació, ja que si bé l’hereva era la seva filla gran Joana, a la pràctica, segons la mentalitat misògina de l’època, qui havia estat rei de Castella en vida d’Isabel era Ferran, amb el nom de Ferran V de Castella. En canvi, Isabel mai va ser Isabel I de Catalunya i Aragó. La seva filla Caterina, per exemple, casada amb Enric VIII d’Anglaterra, sempre va ser coneguda com a Caterina d’Aragó, i va dur el patronímic del seu pare.

 

Les Corts es van reunir a Toro a principis de 1505 i s’hi va oficialitzar el repartiment dels regnes que havien estat dels Reis Catòlics Ferran i Isabel entre Ferran i l’hereva, Joana.

 

Aquesta darrera, Joana, va ser reconeguda, en una provisió de 20 d’abril de 1505 com a “reina de Castella, Lleó, Granada, Toledo, Galícia, Sevilla, Còrdova, Múrcia, Jaén, dels Algarves, d’Algesira, de Gibraltar, i de les illes de Canària”. Com a conseqüència de l’esmentada mentalitat misògina de l’època, una reina no podia governar. Les corts de Toro, en contra del testament de la seva mare Isabel que nomenava regent Ferran, van proclamar rei regent el seu marit Felip, dit el Formós, que va ser rei de Castella amb el nom de Felip I.

 

I en aquella mateixa provisió, Ferran va ser reconegut com a “rei d’Aragó, de les Dues Sicílies, de Jerusalem, de València, de Mallorques, de Sardenya, de Còrsega, comte de Barcelona, senyor de les Índies del Mar Oceà, duc d’Atenes i Neopàtria, comte de Rosselló i de Cerdanya, marquès d’Oristany, i de Goziano”. Val a dir que la mateixa provisió el deixa com a administrador dels regnes de la seva filla Joana, però ja hem explicat què va passar al final.

 

La provisió entra en contradicció flagrant amb el testament d’Isabel de Castella, quan hi declara que les terres de les Índies són exclusivament del regne de Castella i dels seus súbdits, ja que s’havien aconseguit amb l’esforç dels castellans. Aquest testament, tradicionalment, ha estat la base argumental a partir de la qual s’han construït les tesis que han volgut excloure els catalans de l’empresa americana. No deixa de ser paradoxal, que sigui un document emanat de les molt castellanes corts de Toro, el que declari, explícitament, que les Índies no pertanyen a la seva reina Joana sinó a un rei que no és el seu.

 

El repartiment territorial que s’estableix en aquest document deixa ben clar, per tant, quina va ser la nació que va engegar i dur a terme l’empresa americana: Catalunya, i, per extensió, tota la Confederació Catalana. Castella no tenia cap dret sobre Amèrica i qualsevol possessió castellana o domini o dret castellà posterior sobre Amèrica va ser fruit d’una usurpació i d’una espoliació a Catalunya.

 

Carles Camp

7 de febrer de 2011

 

 

Per saber-ne més:

 

Pere Català Roca, Ferran el Catòlic, vidu i “catalanote", Episodis de la Història nº 335-6, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, març 2003, p. 26

 

Documents addicionals:

Leyes de Toro de 1505 on la reina Joana de Castella declara els seus dominis i on no inclou les Índies

 

 

 

 



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici