GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Xevi Xirgo. Tres-cents anys després

Xevi Xirgo. Tres-cents anys després


Tres-cents anys després, continuem sota l'ombra dels Borbons i sense haver resolt l'encaix de Catalunya

 

Xevi Xirgo

El Punt-AVUI 11.09.2010

 

Avui fa 296 anys que, després de tretze mesos de setge, l'11 de setembre de 1714, les tropes de Felip V van entrar de forma sagnant a Barcelona. Superat el gest heroic de resistència per unes hores del conseller en cap de la ciutat, Rafael Casanova, la ciutat es va rendir i a Barcelona, i a Catalunya, mai res ha tornat a ser igual. Cap perdó, tortures per als detinguts i, dos anys després, el Decret de Nova Planta, que avui encara arrosseguem d'una manera o altra. La comparació, ja ho sé, pot semblar una barbaritat. Però llegeixin-se el Decret de Nova Planta i veuran que no. “Las causas de la Real Audiencia se substanciarán en lengua castellana”, sosté. I afegeix una llarga llista de prohibicions. Els representants de les grans ciutats com Barcelona, Girona, Tarragona, Tortosa, Lleida o Cervera, si havien de negociar qualsevol cosa, havien d'anar-se'n a les Corts de Castella, perquè aquí no es podia decidir res sense el seu consentiment. La llengua castellana es va anar introduint de forma estratègica –d'una forma perfectament planificada– i el català va acabar reduït a l'àmbit domèstic. No sé si els sona, tot plegat. Pràcticament tres-cents anys després, i amb tota la distància que la conjuntura històrica ens aconsella prendre, continuem sota l'ombra dels Borbons, amb un altre rei Felip a la cantonada, i les relacions Catalunya-Espanya poden ser més correctes i formals, que d'això de no anar matant la gent se n'aprèn amb els anys, però sense haver resolt l'encaix de Catalunya a Espanya. O el que és el mateix: tres-cents anys després, en realitat potser no ens hem mogut gaire. I és que la realitat és tossuda.



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici