Manel Cuyàs. L'independentista científic

Jordi Pujol va ser l'encarregat de la glossa fúnebre a Heribert Barrera, ahir a la seu del Parlament de Catalunya. Ho va ser per desig de la família, que volia un acte estrictament institucional sense partits pel mig, ni tan sols ERC, i ho va ser perquè li corresponia: l'any 1980 Barrera, llavors líder dels republicans, havia fet president de la Generalitat Jordi Pujol. Barrera com a president del Parlament i Pujol del govern es convertien en les dues primeres figures de la Generalitat recobrada sortida de les urnes.

Va dir Pujol que Barrera, el patriota i home de conviccions Barrera, se'ns en va quan el país que ell i altres havien contribuït a construir es troba en moments molt delicats, amb envestides econòmiques, socials i demogràfiques molt perilloses. De tota manera, com va afegir el mateix Pujol i va repetir després la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, ens en queda el record i, sobretot, l'exemple. Pujol va arribar a reconèixer que Barrera havia fet durant la seva vida política afirmacions que si en el seu moment havien semblat massa radicals han acabat tenint un sentit profètic. Recordem que Barrera havia sempre blasmat una Constitució que no reconeix prou Catalunya i que havia rebut moltes crítiques després d'alertar de l'amenaça contra la cohesió social representada per l'excessiva i sobtada immigració.

En l'acte fúnebre, celebrat a les quatre de la tarda a l'auditori de la cambra catalana, havia de parlar també Artur Mas, però el president va excusar l'assistència perquè el dia abans, després d'una malaltia molt llarga, havia mort la seva germana Núria, de quaranta-cinc anys, i estava molt afectat. Es va veure que ho estava quan al matí el disciplinat Mas va trobar un moment per deixar la pròpia família i anar a visitar la capella ardent.

A quarts de deu del matí, les portes del Parlament s'havien obert perquè la presidenta Núria de Gispert i tots els membres de la mesa rebessin les despulles d'Heribert Barrera i els seus familiars: la seva vídua, Misericòrdia Pellicer; les seves germanes Rosa Maria i Angelina, i els seus nebots. A partir de les deu es va donar entrada al públic que des d'una estona abans feia cua davant l'edifici del parc. El president Montilla va ser dels primers a visitar el fèretre i donar el condol a la presidenta de la cambra i a la família. Després, durant tot el matí, van passar Jordi Pujol i la seva dona, Marta Ferrusola; l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, amb membres del seu consistori; la vicepresidenta, Joana Ortega, i els expresidents del Parlament Joan Rigol i Ernest Benach, els quals, juntament amb De Gispert, són els representants vius d'un càrrec que ha estat ocupat per personalitats com Miquel Coll i Alentorn, Joaquim Xicoy o Joan Reventós, a més del mateix Heribert Barrera. Homes d'una gran personalitat i de molta categoria política, com l'actual presidenta remarcaria en la cerimònia de la tarda.

Un altre dels visitants del matí va ser el president Pasqual Maragall, que és va presentar amb un ull tapat, conseqüència de la seva activitat de jardiner en els estius de Rupià. Maragall va deixar escrit en el llibre de condols: “Al President Barrera, que va viure la guerra, la presó, l'exili i finalment la victòria.” Mentre Maragall escrivia aquests trets de la vida de Barrera que ahir no van ser prou destacats, sota les voltes del vestíbul de l'edifici parlamentari Salvador Giner, president de l'Institut d'Estudis Catalans, insistia a dir que no s'havia d'oblidar la dimensió científica del finat. Per corroborar-ho, uns metres més enllà l'exconseller Macià Alavedra evocava com havia vist Barrera derrotar els lletrats més conspicus a còpia de fer servir la lògica matemàtica. Barrera era químic, físic i matemàtic i n'havia exercit la docència.

En fi, que el curs polític català, que cada any s'inicia l'Onze de Setembre amb l'acte al parc de la Ciutadella i la posterior recepció al Parlament, on els partits aprofiten per anunciar les línies de la seva actuació en la temporada tardor-hivern, es va avançar amb l'acte d'ahir uns dies. Els representants polítics no van fer declaracions ni grans ni petites perquè no era el moment però es van deixar veure, van donar fe de la seva existència. Fins i tot hi va venir l'Anglada de Plataforma per Catalunya per dir que Barrera era com ell: “Un identitari.” Ganes de manipular en benefici propi. Deixem-ho.

A mig matí molta gent es preguntava: “I els socialistes? Que no vénen, els socialistes?” “I els de CiU? On són els de CiU?” Uns i altres van arribar passades les dues, quan les portes ja es tancaven. “És que venim de l'executiva.” Els dilluns les dues formacions principals tenen reunions importants i més ara que vénen eleccions. Podrien haver fet com José Montilla i passar-hi abans de l'executiva, però no tothom és tan matiner com ell. Els cas és que CiU i el PSC van arribar al Parlament tan a la vegada que el servei de protocol de la casa va haver de fer un esforç addicional perquè uns i altres no coincidissin i entressin en ordre: Josep Antoni Duran i Lleida i els seus per un cantó, Joaquim Nadal i els propis per un altre. El personal del Parlament va portar a terme ahir una feinada enorme. És la primera vegada que es trobaven amb el compromís d'organitzar exèquies, i ho van fer molt bé. Un autèntic funeral d'estat.

Admiradors de Barrera protestaven perquè no hi havia prop del fèretre cap bandera estelada. Van mirar de posar-n'hi una, però va ser retirada pels mossos d'esquadra. Ahir, dins el Parlament, tot havia de ser institucional. Al final de l'acte de la tarda, es va cantar Els segadors i, en acabat, molta gent entre la moltíssima que omplia la sala d'actes i altres dependències de l'edifici van cridar a cor “Independència, independència.”

Heribert Barrera, el patriota, l'home de conviccions que als noranta i més anys no li feia mandra sortir de casa i afegir-se a totes les manifestacions que exigien el mateix, segur que ho hauria aprovat. Si un científic demana la independència és que l'ha de veure possible, experimentable. Profecies? Ciència.