GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica

Actualitat

Articles i documents

Publicacions

Cartografia

Col·labora

Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
A. Rovira i Virgili. Història nacional de Catalunya. Els catalans i les ciències nàutiques

A. Rovira i Virgili. Història nacional de Catalunya. Els catalans i les ciències nàutiques


A continuació transcrivim un text d'Antoni Rovira i Virgili que hem extret de la seva Història nacional de Catalunya, en el qual descriu el desenvolupament de les ciències nàutiques entre els catalans als segles XIII i posteriors.
 
 
 
Antoni Rovira i Virgili
Història nacional de Catalunya. Vol. 7
Capítol 4. Part 4.
pp.147-150
Edicions Pàtria, Barcelona, 1934
 
 
 
Els catalans i les ciències nàutiques
 
Hem parlat ja en capítols anteriors dels progressos de la geografia, la cartografia i la nàutica a Catalunya en els segles XIII i XIV. Aquestes ciències tingueren a la nostra terra, en els temps medievals, una esplèndida florida.
 
En les obres de Ramon Llull, els passatges de vàlua geogràfia i nàutica són nombrosos. Un passatge del Blanquerna, per exemple, dóna per primera vegada notícies de l'interior del Sudan. Al costat de teories equivocades i fantàstiques, apareixen en els escrits del gran polígraf mallorquí nombroses dades que revelen una notabilíssima i sorprenent coneixença de les ciències físiques i naturals.
 
Del centenar de mapes nàutics anteriors a l'any 1500, la quarta part són catalans. L'atlas de Carles V, obra del jueu mallorquí Abraham Cresques, representa segons Nordenskjöld, el nivell màxim dels coneixements geogràfics a l'Edat mitjana; Hamy el considera com el prototipus de mapa de l'Europa septentrional tal com es van mantenir pels geògrafs durant dos segles, i Pullé afirma que, pel que toca a l'Índia i l'Extrem Orient, és el més perfecte abans de l'arribada dels portuguesos.
 
Ja sabem que el fill d'Abraham Cresques, Jafuda Cresques o Crésques el jove, cristianitzat amb el nom de Jaume Ribes, fou aquell "mestre Jaume" cridat a Portugal per Enric el Navegant, i que ensenyà els oficials de la marina portuguesa.
 
El mapa del català de Mallorca Macià de Viladesters (any 1413) senyala per primera vegada el riu de la Gàmbia. La carta geogràfica d'un altre mallorquí, Guillem de Vallseca (any 1430) (que avui és a la Biblioteca de Catalunya) fou utilitzada per Amerigo Vespuccio en els seus viatges, i porta al dors la següent indicació: "Questa ampia pelle di Geografia fu pagata da Amerigo Vespucci CXXX ducati de oro di marco". Macià de Viladesters i Guillem de Vallseca eren, com Jaume Ribes, jueus conversos.
 
Segons una versió acollida per alguns autors, el cosmògraf català Jaume Ferrer (natural de Vidreres, i originari i habitant de Blanes) fou partidari de Cristòfor Colom en les controvèrsies que el projecte d'aquest suscità, i àdhuc féu indicacions sobre el millor rumb per als seus viatges. Rafael Ferrer i Coll, que en el segle XVI edità uns treballs de Jaume Ferrer, diu que aquest "era gran cosmògraph y mirabilment pràctich en la mar", i que navegà trenta-tres anys per Llevant. En veritat no consta la seva intervenció en les juntes consultives que examinaren els plans de Colom: però és versemblant que hi intervingués, o que li fos demanat el seu parer. L'any 1493, en efecte, trobem Jaume Ferrer en relació amb personatges de la cort de Ferran II a propòsit de qüestions geogràfiques i nàutiques. El cardenal espanyol Pedro González de Mendoza, trobant-se a Barcelona amb els Reis Catòlics, escriví a Ferrer, el dia 26 d'agost de 1493: "Jayme Ferrer, especial amigo: Nós querríamos fablar con Vós alguans cosas que cumplen: por ende rogamos que vista esta letra nuestra partais y vengais aquí a Barcelona, y traed con Vós el Mapa mundi y otros instrumentos si teneis tocantes a cosmografia". Diu Elies Serra i Ràfols que possiblement Colom era també aleshores a Barcelona. Consta que l'any 1494 fou demanat parer a Ferrer sobre la línia de demarcació de les zones d'influència respectives de Castella i Portugal. Les butlles del papa Alexandre VI, dels dies 2 i 4 de maig de 1494, atorgades a petició de Ferran, fixaven la línia de separació a 100 llegües a l'oest de les illes dos Açores; el rei de Portugal devia mostrar-se disconforme amb una tal demarcació, i les negociacions prosseguiren fins arribar al tractat de Tordesilles entre els Reis Catòlics i Joan II de Portugal (7 de juny de 1494), en el qual tractat fou convingut que la línia passaria a 370 llegües a l'oest de les illes del Cap Verd i que seria determinada sobre el lloc mateix, dins els deu mesos següents, per naus dels monarques contractants. Aquesta operació era molt difícil d'executar amb els mitjans d'aleshores, i hom requerí el concurs de Ferrer i d'altres catalans. Als 15 d'agost de 1494, Ferran s'adreçà al lloctinent de Catalunya, Joan de Lanuça, dient-li que sobre l'al·ludida divisòria convenia fer informació de persones expertes, i creient ell que "en ese Principado se hallarán marineros, cosmógrafos y strólogos que en ello se entendran", li mana que ho consulti a les persones del Principat "de la dicha sciencia más experta", les quals hauran de donar llur parer per escrit, a fi que poguessin servir-se'n les persones que havien d'ésser trameses per resoldre l'afer. Lanuça, ultra les gestions directes que pogués realitzar, va adreçar-se als consellers de Barcelona, als quals trameté còpia de la lletra reial i del memorial que hi anava adjunt, i els demanà que li indiquessin persones enteses. Els conselleres indicaren mossèn Jordi Sanç, canonge de Barcelona, mestre Gererx de Sardenya, mestre Maior "e altres homes de sciència", mestre Casaldòvol i altres metges, a tots els quals comunicaren el memorial; també indiquen el bisbe de Xafalló (Cefalú, a Sicília).
 
Jaume Ferrer donà el seu vot i parer; escriví als reis el dia 21 de gener de 1495 i els trameté adjunt un mapa on explica quina ha d'ésser al seu entenent la línia divisòria. Fa constar que Joan de Lanuça havia sol·licitat la seva opinió, i que ell trigà a donar-la per haver estat malalt. Els reis, en la lletra de contesta del dia 28 de febrer de 1495, li donen les gràcies i el criden a la cort per a llur servei. No se sap si el "vot i parer" que es publica a les Sentències fou redactat per Ferrer a Barcelona o bé trobant-se ja a la cort reial, on va romandre alguns mesos.


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici