GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat

Actualitat

Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Santa Eulàlia reneix

Santa Eulàlia reneix


La bandera de la copatrona de Barcelona, que Rafael Casanova va enarborar durant el setge del 1714, és ara objecte d'interès

Tancada durant anys en un magatzem, avui li dediquen unes jornades i en el futur es restaurarà

 
 
Anna Ballbona

 

Durant el setge de Barcelona del 1714, el conseller en cap, Rafael Casanova, va llançar un contraatac contra les tropes borbòniques acompanyat de la bandera de santa Eulàlia. Era el símbol i ensenya de Barcelona, que es treia també per Corpus i en els actes cívics, i que Casanova duia quan el van ferir, al final ja de la guerra de Successió, i de la desfeta nacional que va significar. La imatgeria al voltant de Casanova l'ha representat sovint enarborant aquest penó.

Explicat el seu bagatge històric, a molts els quedarà cara d'incredulitat en saber que aquesta bandera ha estat tancada i oblidada en un magatzem municipal durant anys. En concret, des del 1991 fins ara, en què l'actual govern de Trias ha deci-dit enviar-la a restaurar. Aquesta acció va acom-panyada d'unes jornades que l'Ajuntament li dedica avui, aprofitant els actes d'inauguració –festiva i de memòria històrica– de la reforma de la plaça del Pedró. On és la relació? A aquesta plaça del Raval hi ha el monument de Santa Eulàlia perquè, segons indica la tradició, aquí és on hauria tingut lloc el martiri de la patrona de Barcelona.

Què en queda, avui, 400 anys després, d'aquest símbol nacional? Segons l'historiador Francesc Xavier Hernàndez, que avui farà una conferència a l'església de Sant Llàtzer (on es podrà veure un panell que reprodueix, a mida real, aquest penó), hi havia dues banderes. Una, la que s'utilitzava per la guerra (molt més lleugera), i l'altra, la religiosa, les restes de la qual són les que amb tota probabilitat s'han conservat. “Era per sobre de tot el símbol de Barcelona, molt reverenciada per la ciutat, que hi recorre en casos de perill i de guerra”, comenta Hernàndez.

Segons l'historiador, el contraatac de Casanova propicia que el duc de Berwick, que capitanejava les tropes borbòniques, opti per negociar i no acabi arrasant totalment Barcelona. Mirat així, potser “la santa patrona va salvar Barcelona de la destrucció”, apunta, sorneguer. L'ensenya de Santa Eulàlia de caràcter militar és la que van requisar les tropes borbòniques i algunes versions diuen que va acabar cremada.

El penó d'usos religiosos “algú el devia guardar en dependències municipals”, fins que al segle XIX algú altre el va rescatar. En aquest temps, la bandera va deixar d'ensenyar-se i els ocupants borbònics van optar per “potenciar més la Mercè que Santa Eulàlia” i “desviar el culte cap a la Mercè”. En recuperar-la, al segle XIX, van enganxar-la a una fusta que n'ha malmès terriblement l'estat. Es dóna la circumstància que durant la segona meitat del franquisme i fins al 1991 va estar exposada a la Casa Padellàs, seu del Museu d'Història. Però quan s'hi van fer obres, la peça va quedar parapetada en un magatzem. I fins ara. “És un escàndol que hagi estat guardada i menyspreada tant de temps, això no passa en cap altra ciutat d'àmbit europeu”, censura l'historiador.

“Davant d'una situació dolenta la ciutat s'encomanava a santa Eulàlia”, resumeix Hernàndez sobre el significat de la peça. En aquests temps, qui sap si valdria la pena provar si, tot i el deteriorament, encara conserva alguns dots.

LA DATA

1581-1623 és el període aproximat en què es va crear la bandera de santa Eulàlia, de Barcelona, que s'ha conservat fins avui.

 

Plaça per al defensor del Colom català

El districte de Ciutat Vella va aprovar abans-d'ahir posar el nom de Luis Ulloa a una placeta del Raval, urbanitzada recentment, situada entre el carrer del Cid i el de l'Arc del Teatre. Ulloa (1869-1936) va ser un historiador peruà especialista en temes colombins. De tall socialista, va fer part de la seva feina a Barcelona i va ser el primer a defensar la catalanitat de Cristòfor Colom.

Quan aquesta qüestió de nomenclàtor es va debatre en el ple, hi va haver un encès debat, amb aspectes d'allò més divertits (i fins i tot previsibles). CiU va defensar la proposta de donar aquesta denominació a la placeta per aquesta fita historiogràfica d'Ulloa. El PSC va votar-hi a favor, però sols recordant “la trajectòria socialista”, “independentment d'on va néixer un senyor”. I ICV també hi va donar suport dient que cal posar noms de dona als carrers. El PP va demanar la retirada del punt –que no es va produir– i hi va votar en contra, amb una reacció furibunda: “El nom d'una plaça es dóna pels mèrits d'algú, no pels seus demè-rits, per donar una visió deformada de la història de Catalunya.” L'any passat el Centre d'Estudis Colombins havia demanat que s'inclogués el nom d'Ulloa en el nomenclàtor de Barcelona.



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici