GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Víctor Cavaller. Bases per a la constitució de l

Víctor Cavaller. Bases per a la constitució de l'estat català


Arriba el temps solemne en què els catalans haurem de fer honor a aquells que ara fa tres-cents anys varen donar la seva vida per la llibertat de la nostra nació. El setge de Barcelona, esdevingut entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714, que enfrontà en heroica resistència l'exèrcit regular català, la coronela de Barcelona, i tropes procedents de la resta de territoris de la Corona d'Aragó, contra les tropes invasores de Felip V, en el marc de la Guerra de Successió Espanyola, va ser la darrera expressió col·lectiva de Catalunya per preservar la seva identitat a escala mundial. Enmig de la consideració d'un horitzó passat - perspectiva històrica de fets passats - i d'un horitzó futur - prospectiva de potencialitats en un marc de llibertat- es debat el gran repte polític actual: la necessitat de restaurar la presència de Catalunya al món, proclamant de forma immediata l'Estat Català.

L'estat com a forma política per a Catalunya es planteja com a solució a sis qüestions fonamentals, críticament concatenades:
  • La qüestió identitària. En l'horitzó mil·lenari que observa i analitza els grans fets històrics, la identitat col·lectiva catalana es planteja en termes de continuïtat i d'herència cultural com a poble. La identitat individual s'arrela en la identitat col·lectiva, per això, sense el reconeixement de la identitat col·lectiva no es pot construir una societat d'individus lliures.
  • La qüestió ètica. El progrés d'una societat es basa en els principis ètics del respecte a l'altre, la llibertat d'expressió, el valor de l'esforç, la responsabilitat i el treball. Romandre sota la sobirania d'un estat fundat en temps de guerra, imposat amb el poder de les armes, la por i la persecució, ideat per anul·lar l'expressió pública de la identitat catalana no pot garantir la convivència amb aquests principis. L'autoritat es fonamenta en l'eticitat de les accions i s'avalua en societat; l'eticitat no permet la imposició ni l'ocultació que són l'origen de la corrupció.
  • La qüestió política. En l'horitzó contemporani, visquent temps de democràcia tutelada, la llibertat política es troba en fals, segueix en peu una guerra freda i bruta de l'estat espanyol i dels seus successius governs, poders econòmics, premsa i tribunals per  desvirtuar sistemàticament l'acció política catalana i les seves aspiracions nacionals. Davant d'aquest escenari, és absurd plantejar el futur horitzó polític de Catalunya en termes de subordinació o de reivindicació enfront d'un 'estat inoperatiu que ni reconeix la identitat nacional catalana ni és reconegut pels ciutadans catalans.
  • La qüestió econòmica. Sense estat propi no hi ha progrés econòmic.Els objectius estratègics d'un estat han d'estar coordinats amb l'estructura econòmica del país i amb el suport dels agents socials. La ruïna econòmica de la Generalitat i l'empobriment progressiu de Catalunya en les darreres dècades són indicador de la total divergència dels interessos econòmics de Catalunya amb els interessos polítics de l'estat espanyol.
  • La qüestió social. La cohesió i la pau social a Catalunya està en risc. Les condicions financeres imposades per l'estat espanyol al Govern de la Generalitat, les taxes d'atur i de pobresa que es viuen actualment a Catalunya fan inviable les condicions de benestar social si persisteix l'actual coiuntura política. Sense un Estat Català financerament sostenible que avali els interessos econòmics de Catalunya no hi haurà benestar, justícia cohesió i pau social.
  • La qüestió internacional. Catalunya ha de tenir un lloc en el món. La submissió política de Catalunya a Espanya o a qualsevol altre estat que no sigui el propi és vergonyant i indigne per a la seva història i així és vist per qualsevol ciutadà català. No hi ha reconeixement internacional sinó hi ha reconeixement nacional. Les nacions unides i els membres de la Comissió Europea són estats.
Emparats en el Conveni Europeu de Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, segons el qual el gaudiment dels drets i les llibertats ha de ser assegurat sense cap distinció, incloent per raons de pertinença a una minoria nacional, exercint el dret a disposar de la identitat nacional catalana i proclamar Catalunya com a nació lliure al món, cal orientar l'acció dels nostres polítics, enunciant les bases per a la Constitució de l'Estat Català, que assegurin l'exercici de la democràcia dels seus ciutadans.

La Constitució de l'Estat Català ha de dictar una base per a cadascuna de les qüestions crítiques que es plantegen davant del futur de Catalunya – la identitària, l'ètica, la política, l'econòmica, la social i la internacional –:

1. La identitat política de Catalunya és l'Estat Català, constituït en estat social i democràtic de dret. La forma política de l'Estat Català, que basa el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble, és la República. L'Estat Català ha de proveir els seguents òrgans de decisió, ordenats en l'horitzó de constituir-se com a democràcia representativa, participativa i directa:

- representatiu, exercit pel president de la República
- executiu, encapçalat pel president del govern i exercit pel govern
- parlamentari o de debat, exercit pel parlament
- participatiu, exercit pels col·lectius de ciutadans i agents socials
- d'influència, exercit pels partits polítics, sindicats i lobbies
- consultiu: exercit pels ciutadans en les consultes promogudes en el marc de qüestions d'interès públic, o a discreció per iniciatives i preguntes

2. Els principis ètics dels ciutadans de Catalunya es fonamenten en els drets i llibertats fonamentals de l'home, que han d'inspirar la convivència i els principis d'un sistema educatiu orientat a l'excelència. Tota persona té els mateixos drets i llibertats sense distinció alguna de raça, color, sexe, tendència sexual, idioma, religió, opinió política o de qualsevol altra índole, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició. Cap llei serà dictada per cap govern fent distinció per cap d'aquestes condicions. L'estat ha de garantir les condicions suficients per proporcionar a qualsevol ciutadà una educació de qualitat orientada a l'excel·lència cultural i a la promoció dels valors ètics.

3. L'exercici de la representació dels ciutadans que participin en l'organització de l'Estat Català s'ordena en tres nivells de responsabilitat pública: política, territorial i administrativa. La llei ha de proveir un sistema de garanties de control de l'acompliment dels compromisos polítics. L'Estat Català ha de proveir-se d'una llei de partits orientada a la professionalització de l'exercici de la política i a l'establiment de mesures de control de l'activitat política i de transparència de la gestió pública sota un règim comú disciplinari de l'exercici de qualsevol càrrec públic. Els principis d'acció política de l'Estat Català són la representació, responsabilitat i control, capacitació, transparència, l'eficiència i la funcionalitat.
 
- representació territorial
- representació política
- control de compromisos polítics i transparència de la gestió pública
- responsabilitat administrativa i eficiènciafuncional definida per objectius
- capacitació professional
- règim comú disciplinari de la funció pública i dels representants polítics de l'estat i de la seva administració
 
4. Els principis de l'acció de l'Estat Català han d'estar orientats al progrés econòmic. Sense progrés econòmic l'estat no és viable, i sense estat no hi ha garantia de drets i llibertats fonamentals. L'estat, les empreses, les universitats i centres educatius , els agents socials, les organitzacions culturals i els ciutadans han de participar en la definició dels objectius estratègics de Catalunya. El president de l'Estat Català ha de representar i encapçalar aquests objectius i el president del govern i el govern, ha d'executar-los. L'administració pública haurà de constituir-se d'una estructura mínima però suficient a escala del servei que proporciona. El principi de transparència diu que la gestió pública ha de sotmetre's a la publicació dels comptes i dels contractes de les administracions.
 
L'estructura de l'estat - poders de l'estat i nivells d'administració - ha d'estar orientada a garantir drets i llibertat facilitant les condicions del progrés econòmic. Els poders de l'estat han de ser fundats amb garanties per a la seva independència i els nivells de l'administració han de definir la jerarquia coordinada de responsabilitats. Els mitjans de comunicació han de sotmetre's als principis deontològics i a la legislació en l'exercici de la seva responsabilitat pública, garantint el dret a la informació rigurosa, al respecte i a la dignitat.

5. L'Estat Català haurà de proveir-se de tots els mitjans legals i recursos per garantir els drets que fonamenten el benestar i la cohesió social: vivenda, treball, educació, sanitat, seguretat, així com les condicions d'igualtat en l'accés als serveis socials. La condició de pobresa de qualsevol ciutadà de l'Estat Català serà tipificada com a delicte de l'Administració de l'Estat per omissió de la seva acció de protecció social.
 
6. La realitat de l'Estat Català es fonamenta en la història, en la identitat, en el territori, en la cultura, en la llengua i en la comunitat de valors dels seus ciutadans. La fundació de l'Estat Català s'orienta a la seva integració en la Comunitat Europea i en les Nacions Unides, així com vers la confederació dels països catalans i dels antics territoris de la corona d'Aragó, objectius per als quals es definiran les accions exteriors oportunes per a la promoció de les relacions polítiques, comercials i culturals. El moment és arribat. La declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya aprovada el 23 de gener del 2013 pel Parlament de Catalunya insta al President de la Generalitat a convocar un referèndum per a la seva ratificació pel poble català que legitimi la proclamació de
l'Estat Català i l'elaboració i aprovació de la seva Constitució.
 
Vilanova i la Geltrú, 22 de març del 2013
 
 
 


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici