GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?

Articles

Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
186.1580: Tibi, l

186.1580: Tibi, l'embassament més antic


Tot i l'alt nivell assolit per la hidrologia romana, i l'àrab, els primers embassaments hídrics d'Europa se situen a finals del segle XVI. El fet que estiguin localitzats a Tibi, al riu Montnegre, al sud del País Valencià, i a partir de 1580, es pot explicar per diverses raons. Primera, la destresa de la població valenciana pel que fa al domini de l'aigua (tant dels rega­dius, com dels dessecaments d'aiguamolls, o com dels molins d'aigua). Segona, el marc on se situa el País Valencià: la Confederació catalano-aragonesa, una potència econòmica situada a la punta del progrés tècnic. Tercera, el sud valencià té una especial escassesa d'aigua, i, alhora, una especial vocació industrial. Després de Tibi, seguiran els embassaments d'Elx (1632) i d'Elda (1698), al riu Vinalopó, el d'Ontinyent (1687), etc. Molts d'aquests embassaments segueixen funcionant quatre segles més tard. En aquest punt, no es re­produeix el vell debat sobre l'origen històric dels regadius valencians, i de l'emblemàtica comarca-àrea metropolitana de l'Horta. Per a molts estudiosos del segle XIX, nacionals 0 estrangers, l'origen de la perícia valenciana en relació a l'aprofitament de l'aigua dolça era la cultura àrab situada a la Península Ibèrica des del segle VIII. Un altre grup d'estudiosos, animat per la descoberta, de 1853, del canal Vilarnarxant- Manises, construït pels romans, insinua que l'origen del regadiu valencià és la tècnica romana. Els embassaments valencians a partir de 1580, però, que són, també, innovadors a Europa, no són ni moros ni romans.

 

20 minutos

Per saber-ne més: Vicenç Rosselló Verger: Geografia del País Valencià. València, IVEI, 1995



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici