131. Pere Mata i Fontanet

Tot i que va cursar els estudis de medicina a Barcelona, el reusenc Pere Mata i Fontanet gairebé no va exercir com a metge. I, malgrat això, va revolucionar la medicina del seu temps.

Compromès políticament, les seves idees progressistes el van portar a l’exili en diverses ocasions. Va estar a Montpeller, Marsella i finalment a Paris, ciutats on va aprofitar per ampliar els seus coneixements sobre medicina. A Paris va coincidir amb Mateu Orfila, metge menorquí de renom internacional, expert en toxicologia.

En tornar de l’exili, va ser nomenat alcalde de Reus, tercer alcalde de Barcelona i, posteriorment, va obtenir acta de diputat per Barcelona a Madrid, ciutat on viuria fins a la seva mort. Mata va saber aprofitar la seva posició política per canviar els estudis de medicina. Va elaborar un nou pla d’estudis mèdics, el Pla Mata i va crear les facultats de medicina a Madrid i a Barcelona que unificaven els estudis de cirurgia i medicina i posaven fi a les constants disputes entre les dues especialitats.

Positivista convençut, va qüestionar l’hipocratisme i el galenisme vigents en la medicina de l’època, la qual cosa li va comportar sovintejades disputes amb els metges de pensament més conservador.

L’any 1843, va ser nomenat catedràtic de Medicina Legal i Toxicologia a la Universitat de Madrid,  època en la qual va escriure el Tratado de medicina y cirugía legal, teòrica y pràctica, seguido de un compendio de toxicologia, d’aquest llibre se’n van fer 5 edicions en vida i dues de pòstumes. Consta de quatre volums amb més de tres mil pàgines i un darrer volum dedicat únicament a la toxicologia de més de mil pàgines. També se li atribueix la creació del Cos de Metges Forenses, ja que pensava que era imprescindible la col·laboració de la medicina amb la justícia. Paral·lelament, va ser  vincular la psiquiatria a la medicina legal, i va procurar que els jutges, en el moment de dictar sentència, tinguessin en compte la salut mental de l’acusat. Així mateix, va lluitar per humanitzar els manicomis i va fer una classificació entre els diferents tipus de demència.

Va ser autor de diverses publicacions de caire molt divers, destacant les de psicologia, però també novel.la, poesia i assaig.

Va morir a Madrid l’any 1877. Avui el seu nom és present al nomenclàtor dels carrers de diferents ciutats, al sanatori de Reus, Institut Pere Mata, i també a l’Amfiteatre Anatòmic de Barcelona, on se’l recorda juntament amb altres metges destacats com Servet, Cajal i Gimbernat.

Ester Ustrell

21/02/2014