GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?

Articles

Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
131. Pere Mata i Fontanet

131. Pere Mata i Fontanet


Tot i que va cursar els estudis de medicina a Barcelona, el reusenc Pere Mata i Fontanet gairebé no va exercir com a metge. I, malgrat això, va revolucionar la medicina del seu temps.

Compromès políticament, les seves idees progressistes el van portar a l’exili en diverses ocasions. Va estar a Montpeller, Marsella i finalment a Paris, ciutats on va aprofitar per ampliar els seus coneixements sobre medicina. A Paris va coincidir amb Mateu Orfila, metge menorquí de renom internacional, expert en toxicologia.

En tornar de l’exili, va ser nomenat alcalde de Reus, tercer alcalde de Barcelona i, posteriorment, va obtenir acta de diputat per Barcelona a Madrid, ciutat on viuria fins a la seva mort. Mata va saber aprofitar la seva posició política per canviar els estudis de medicina. Va elaborar un nou pla d’estudis mèdics, el Pla Mata i va crear les facultats de medicina a Madrid i a Barcelona que unificaven els estudis de cirurgia i medicina i posaven fi a les constants disputes entre les dues especialitats.

Positivista convençut, va qüestionar l’hipocratisme i el galenisme vigents en la medicina de l’època, la qual cosa li va comportar sovintejades disputes amb els metges de pensament més conservador.

L’any 1843, va ser nomenat catedràtic de Medicina Legal i Toxicologia a la Universitat de Madrid,  època en la qual va escriure el Tratado de medicina y cirugía legal, teòrica y pràctica, seguido de un compendio de toxicologia, d’aquest llibre se’n van fer 5 edicions en vida i dues de pòstumes. Consta de quatre volums amb més de tres mil pàgines i un darrer volum dedicat únicament a la toxicologia de més de mil pàgines. També se li atribueix la creació del Cos de Metges Forenses, ja que pensava que era imprescindible la col·laboració de la medicina amb la justícia. Paral·lelament, va ser  vincular la psiquiatria a la medicina legal, i va procurar que els jutges, en el moment de dictar sentència, tinguessin en compte la salut mental de l’acusat. Així mateix, va lluitar per humanitzar els manicomis i va fer una classificació entre els diferents tipus de demència.

Va ser autor de diverses publicacions de caire molt divers, destacant les de psicologia, però també novel.la, poesia i assaig.

Va morir a Madrid l’any 1877. Avui el seu nom és present al nomenclàtor dels carrers de diferents ciutats, al sanatori de Reus, Institut Pere Mata, i també a l’Amfiteatre Anatòmic de Barcelona, on se’l recorda juntament amb altres metges destacats com Servet, Cajal i Gimbernat.

 

Ester Ustrell

21/02/2014



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici