132. Rafael Patxot i Jubert

“La meva vida contenia quelcom que no ha pogut esplaiar i que morirà amb mi. Malaguanyada vida!”. Aquest epitafi que clou el segon volum de les memòries de Rafael Patxot i Jubert resumeix a la perfecció la vida d’un home que va haver de sacrificar la seva passió per la ciència per fer-se càrrec de l’empresa de taps de suro familiar, però que, malgrat tot, mai va abandonar la seva vocació.

Format a Barcelona, París i Anglaterra, de ben jove es va introduir en l’astronomia gràcies a un llibre del geògraf francès Camile Flammarion. Fruit d’aquesta descoberta, va construir a Sant Feliu de Guíxols, un dels primers observatoris astronòmics d’Europa, l’Observatori Català, que va estar en funcionament fins que Patxot es va traslladar, el 1911, a Barcelona. Les peces i els instruments van ser distribuïts entre el Monestir de Montserrat i la Societat Astronòmica de Barcelona.

La seva autèntica passió, però, va ser la meteorologia. Va ser el primer a mesurar la velocitat de la tramuntana i va crear la Xarxa Patxot per estudiar la pluviometria catalana. Va publicar diversos llibres sobre aquesta temàtica i, el 1929, va finançar l’Atles Internacional dels Núvols, codi que va regir les observacions de tot el món i que s’editaria en francès, anglès alemany i català.

Patxot va ser un destacat mecenes. Va crear diverses fundacions per recordar la memòria d’alguns familiars propers, com la Fundació Concepció Rabell, en memòria de la seva cunyada i dedicada a preservar el patrimoni cultural popular català. Sota el patronatge d’aquesta fundació es van endegar dos grans projectes: el Cançoner popular de Catalunya, juntament amb l’Orfeó Català, aturat per la guerra civil i reprès per l’Abadia de Montserrat el 1991 i el monumental estudi de la Masia Catalana, en col·laboració amb el Centre Excursionista de Catalunya que tenia com a objectiu deixar testimoni de tot el món que envoltava la masia: arquitectura, costums, llengua indumentària, festes...El fons actual de l’estudi compta amb 7700 fotografies i més de 400 gravats i dibuixos d’unes 1500 masies de Catalunya i Balears.

Va crear dues fundacions més que va anomenar Fundacions Familiars de Recordança, que duien el nom de dues filles seves mortes prematurament. El 1926 va fundar la Institució Patxot que englobaria diversos d’aquests patronatges i que patrocinaria concursos internacionals de dret, meteorologia o música.

L’any 1939, es va veure obligat a marxar a l’exili, del qual mai més no tornaria. El 1948, va publicar Lettre aux Membres de l’Organisation Météreologique Internationale et aux météorologues en general, en què denunciava el règim franquista per haver-li confisca l’Arxiu de Núvols i haver destruït molts instruments, instal·lacions i dades d’observacions.

Ester Ustrell

4/03/2014