GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Enric Vila. Amor

Enric Vila. Amor


La feina més important que està fent el procés cap a la independència és netejar el país d'actituds iròniques i pessimistes. Aquest màrqueting que alguns articulistes troben infantil i d'altres consideren una manifestació neofeixista només és una alegre botifarra al sistema de pedanteria que ha sigut la base de la colonització. Des que Franco va morir, el discurs hegemònic havia obrat sempre en la direcció de relativitzar la memòria de la repressió sense deixar de recordar-nos la nostra condició de poble derrotat.

La base de l'autonomisme consistia a fer-nos sentir febles i culpables de tot. Es tractava d'ofegar-nos en la nostra pròpia força reprimida. Malgrat que els casos no tenen res a veure, Espanya ens tractava com Europa sovint tracta els alemanys, que cada dia veuen com se'ls elogia i se'ls demana que liderin el continent, i alhora se'ls recorda Hitler i el nazisme cada cinc minuts. El discurs que feia mal no era el de la COPE. El discurs tòxic el feia una veu interior –de vegades embolicada amb la senyera, d'altres amb la bandera del perfeccionisme o de la llibertat–, que vivia de criminalitzar qualsevol forma d'amor que donés un excés de personalitat a les coses del país.

Llavors, els menyspreus ens feien mal perquè volíem el reconeixement de la resta de l'Estat; les amenaces ens feien por perquè Madrid tenia els mitjans i la gent per acomplir-les, però també perquè havíem deixat de creure en la força de l'amor. Si ara l'unionisme se sent coaccionat és perquè ha perdut els instruments que li permetien anar tirant sense esforçar-se. La frase sonarà cursi, però la democràcia es va inventar perquè cadascú pogués perseguir els seus amors de manera que la voluntat tendís a triomfar sobre la mandra i que la decadència no conquerís mai el cor de la societat. Si alguna cosa ha canviat últimament és el paper polític de l'amor. Per això ens hem tornat sords per algunes lleis i alguns discursos. I quan ens acusen de trencar la convivència o de violar la Constitució, no entenem què ens volen dir.

 

El Punt Avui 28/03/2014



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici