GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Henri Ettinghausen. Però si ja ho deia en Despuig!

Henri Ettinghausen. Però si ja ho deia en Despuig!


A quina època van començar a emprenyar-se els catalans amb Castella? ¿Al segle XVIII, amb la guerra de Successió? ¿Al segle XVII, amb la guerra dels Segadors? No! Com a mínim, a mitjan segle XVI. Ho deixa ben clar Cristòfol Despuig en els seus gloriosament genials Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, escrits l'any 1557. L'edició en català és d'Enric Querol i Josep Solervicens (Abadia do Montserrat, 2011). Despuig no va ser només un autor realment extraordinari, sinó que també va fer d'altres coses fora del normal, com ara participar en les guerres entre diferents faccions de la seva ciutat, presidir la seva cort de justícia i fer cremar la casa de l'algutzir de la Inquisició tortosina.

ALS 'COL·LOQUIS' ENS REGALA la invenció de mitja dotzena de converses mantingudes per dos ciutadans tortosins, Lívio i Fàbio, amb un cavaller valencià, Don Pedro, sobre tota mena de qüestions. Despuig no tenia pèls a la llengua. A l'obra es critica el refús per part del bisbe de Tortosa de contribuir financerament a la caritat i a les obres que s'estan fent a la catedral. Quant al papa, al parer de Lívio, senzillament "també és home com tots".

UNA BONA PART DELS 'COL·LOQUIS' es dedica a denunciar i rebatre les deformacions intencionades del paper exercit per Catalunya en la història d'Espanya comeses per historiadors castellans contemporanis. Lívio acusa molts d'ells de confondre Espanya amb Castella: "Per fer gloriosa la sua pròpia nació no dubten d'escriure mentires." Referint-se a la prepotència castellana envers els catalans, els aragonesos i els valencians -"estos castellans s’ho beuen tot", "ells a soles creuen ser en lo món"-Lívio pronostica que "si ara veiem manar los castellans, demà veurem que seran manats [...) i aprofitar-los ho poc la llàvia que tenen". A més, Lívio no ho dubta ni per un moment: "Los de Catalunya han tingut en tot temps més obres que paraules, lo que contrari és en los castellans, que tot temps han tingut més paraules que obres."

ELS 'COL·LOQUIS' DEFENSEN, a més, la unitat de la llengua catalana, enfront dels termes llemosí i valencià, i també la seva dignitat. A la dedicatòria de l'obra, Despuig declara: "No he volgut escriure-la en llengua castellana per no mostrar tenir en poc la catalana i també per no valer-me de llengua estranya per a ilustrar i defensar la naturalesa pròpia." I és el valencià Don Pedro qui es queixa que la noblesa barcelonina hagi abandonat el català, perquè és més fi parlar en castellà. Don Pedro, per altra part, també contesta el tòpic de ser els catalans garrepes.

SI TOTS AQUESTS TEMES són d'una actualitat estrepitosa, no en són menys les fervents lloances fetes per Fàbio dels peixos, ocells, animals de caça, bolets, cereals i arbres de les riberes de l'Ebre, demostrant Despuig els seus coneixements i passió no tan sols per la natura del seu entorn sinó també pels noms de la seva fauna i flora. I fins i tot de les eixàrcies utilitzades pels pescadors ebrencs, de les quals anomena un parell de dotzenes -boligs, rebordes, carassons, tonaires, boletxes, arcinals, reixagues, camallocs, mornells, ventoles, etc.-, moltes de les quals ja no es pot saber ni a quins enginys es referien. De fet, els Col·loquis deuen ser la millor proclamació mai feta de la riquesa natural del delta de l'Ebre.

PER CERT, AQUESTS ESPLÈNDIDS Col·loquis de Cristòfol Despuig -sens dubte, l'obra més moderna i accessible de la li­teratura catalana antiga- estan a punt de publicar-se en anglès, en la primera traducció mai feta de l'obra (Tàmesis Books/Editorial Barcino).

 

El Punt Avui. 30 d’abril 2014



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici