Sílvia Marimón. Les monges expliquen la Guerra de Successió

Una exposició al Muhba mostra els arxius inèdits dels monestirs urbans

La Guerra de Successió es va escolar pels murs dels monestirs barcelonins. El Museu d’Història de Barcelona (Muhba) dóna veu a les monges benedictines i en recupera les cartes i els documents a l’exposició Monestirs urbans en temps de guerra. Sant Pere de les Puel·les i Santa Clara de Barcelona 1691-1718. Pràcticament tot el que exposa és documentació inèdita i rescatada dels arxius, fins ara força desconeguts, de les monges benedictines.

“ No ha quedat paratge intacto per poder habitar, si queira una señora, que és dir-o ab una paraula. Però ab tanta desgràcia, Nostre Senyor nos ha fet lo benefici que los papers quedan sense lesió alguna, que no és estat poca ditxa ab tant que ha patit la catedral ”. Amb aquesta carta, Rafael Sagués notificava a la priora de Santa Clara, Caterina Areny, que els bombardejos del 1714 havien destruït totalment el monestir.

Com diu Sagués, només s’havien salvat els papers, que detallen el periple de la guerra i que es poden veure al Muhba fins al 14 de setembre. Amb la construcció de la Ciutadella, del monestir de Santa Clara no en quedarien ni les pedres. Felip V no tenia cap intenció de reallotjar les clarisses. Caterina Areny, però, no es va quedar amb els braços plegats. Va escriure al Papa reivindicant un nou convent, i aquest va amenaçar d’excomunicar el rei Borbó si no reubicava les monges.

El novembre del 1717, Felip V va acabar oferint a la comunitat de Santa Clara el Palau Reial. Però els nous temps polítics també van afectar la comunitat. Aquell 1717, Marianna Cortada, familiar del nou agutzil de Catalunya, Josep de Cortada, es va afegir a la comunitat.

La vida íntima de les monges

“Podem veure la vida al monestir a través del forat del pany i també com es vivia la guerra des de dins el centre. És un relat de la vida íntima”, explica el director del Muhba, Joan Roca. Els monestirs de Sant Pere de les Puel·les i Santa Clara de Barcelona, situats a recer de la muralla de llevant de Barcelona, estaven a primera línia de foc. La proximitat amb els baluards era tanta que les monges es van queixar perquè els defensors de Barcelona les podien veure, i així es trencava la clausura. La batalla, a poques passes del monestir, va ser terrible. “Durant el conflicte, el monestir va canviar de mans 11 vegades”, detalla el comissari del Tricentenari barceloní, Toni Soler.

L’exposició es nodreix dels arxius de Sant Pere, Santa Clara i Sant Daniel de Girona. Tots ells formen part de la Federació Catalana de Monges Benedictines. Irene Brugués, que ha comissariat l’exposició, ha estat investigant i ordenant aquests arxius des del 2012: “Hem trobat molta documentació que no ens esperàvem. Són fonts que mai han estat consultades i que ofereixen una visió inèdita”, explica.

El monestir, refugi de Carles III

Entre els documents, es pot llegir la crònica que van escriure les monges sobre l’estada de l’arxiduc Carles d’Àustria al monestir de Sant Pere de les Puel·les durant el setge borbònic de l’abril del 1706. “ Als 17 del mes de abril se temé los enemichs dispararian y se retirà en lo fort de est monestir. Vingué serca de las sis de la tarde, lo rebé tota la comunitat al pati de la porta. Per son servey li dexaren la entra del hort, la casa del fort ha ont sa Magestat abità tot lo tems del peril”, escriuen.

Els arxius del monestir desmenteixen, entre altres coses, que les monges visquessin en l’aïllament. Les monges de família noble tenien casa pròpia amb servents. “Més dels dos terços eren de famílies austriacistes”, detalla Brugués. Si hi havia friccions entre les monges amb familiars fidels a Carles III i les que tenien pares i germans que anhelaven Felip V com a rei, no consta en els documents.

Ara, 29/05/2014

Més informació a http://museuhistoria.bcn.cat/ca/node/859

Sílvia Marimón. Les monges expliquen la Guerra de Successió

Política de cookies